dimarts, 14 de desembre de 2010

Talla amb els mals rollos!!!

Couple kiss, by Carlo, on FlickrCC
Taller que van fer els cursos de 3rESO.


Hem començat primer a posar-nos els noms perquè els monitors sabessin com ens diem. Vam començar a dir quins tipus de violència hi havia : violència sexual, violència psicològica, violència física, violència de gènere, violència verbal, etc. 

Hem estat parlant de les nostres opcions  davant de les diferents violències: podem ser passius, actius, passar de tot o ajudar...

Després vam fer un taller, en el que ens havíem de separar tots en 5 grups de 4. Cada grup tenia unes fitxes amb unes frases i les havíem de classificar per colors. Si la frase era bona, l'havíem de posar en el color verd; si era bo i una mica dolent, amb el taronja i si era molt dolent amb el color vermell. Per exemple: ''Que la parella et remeni el mòbil i la cartera'' aquest anava al vermell, ''Que la parella et digui que li agrada com vesteixes'' aquest anava al verd. Aquest joc l'anomenaven el SEMÀFOR. 

Després havíem de dir cada un del grup, quines violències havíem vist, entre quins personatges eren, com es sentia l'agressor, com es sentia l'agredit i com es sentia el que ho mirava. Vam acabar amb moltes conclusions diferents, opcions i diferents reaccions. 

També ens vam adonar que, sovint, fem mal o ofenem sense voler-ho fer. No sempre ens ofenem per diferència de sexe, també poden ser del mateix, diferents edats i diferents maneres de ser. Per això, el maltracte també pot ser donat per la diferència, o sigui, el psíquic, el físic, el sexe, l'edat, etc. 

Jo finalment, he arribat a la conclusió que ens hauríem de tractar com PERSONES. 

Cèlia Fornaguera
3rESO B 

dilluns, 13 de desembre de 2010

1x1: els ordinadors arriben al centre!!!

En Quim, el secretari del centre, ens ha rebut i ens ha donat l'explicació completa del 1x1: com ho farem per utilitzar els ordinadors a l'institut. Hem fet preguntes i parlat sobre el tema. Hem anat a 1rB, on ja estava muntada la pissarra digital.

Amb en Quim, en un moment de l'entrevista


La dificultat més gran de totes és que canvia el funcionament de treball tradicional a classe. Passem del llibre en paper al llibre digital. Ens adaptem a les novetats de classe, ens adaptem a les noves tecnologies.

Caldrà l'adaptació del professorat, que s'haurà de posar al dia del funcionament per adaptar-se del treball.

Per a l'escola també implica unes dificultats: s'ha fet la connexió de la Xarxa wifi, per que tots puguem gaudir de connexió a internet alhora. A les aules s'hi han posat endolls per carregar-los.

Els endolls que s'han instal·lat a totes les aules

Cal també l'adaptació de l'aula: el professor vindrà amb el mateix portàtil. El projector també es podrà connectar amb el portàtil i des d'allà escriure en la pantalla, per la pissarra digital.
La pissarra digital
El projector de la pissarra digital

I també ens ha explicat uns dubtes que tots tenim:

Els portàtils portaran els noms gravats amb làser.

Pel que fa al sistema operatiu, es podrà fer servir Windows i Linkat.

Farem servir llibres digitals que els trobarem penjats a la web, al moodle.

És aconsellable no carregar l'ordinador de descàrregues d'internet (programes..), ja que podria fallar a l'escola i els ordinadors serveixen per estudiar.

Ens el donaran amb un ratolí i amb un maletí, per emportar-nos-el.

El portàtil és responsabilitat nostre i el centre no se'n farà responsable.

Els alumnes de l'Ampa pagaran 80 euros i els que no, 150. S'haurà d'anar a buscar-lo a la botiga els dies assenyalats.
Un moment de l'entrevista amb els reporters de 3rC

Més endavant farem un altre escrit amb opinions sobre l'1x1 i sobre el funcionament de les classes amb els llibres digitals.

Yasmin Stoll, Daniel Morata, Joan Millan, Manel Segura
3rC

Relaxació a 1erA

Taller de relaxació de la Patrícia


El dijous passat, dia 25 de novembre, quan  fèiem teatre, va venir la Patrícia (la mare de l’Alessandro) a fer-nos una activitat de relaxació.
Primer, vàrem estirar-nos a terra i amb els ulls tancats vàrem fer vàries respiracions profundes. Després uns exercicis amb les cames flexionades per col·locar bé la nostra esquena.
A continuació, sentint una música de fons i estirats a terra amb els ulls tancats, ens va explicar una història que havíem d’imaginar.
Després ens va dir que ens posèssim en la postura que ens sentíssim còmodes.
Ens vàrem posar damunt d’unes pilotes molt grans per trobar el nostre equilibri, i la Patrícia  anava passant per fregar-nos la columna vertebral.
Per últim, ens vàrem seure en rotllana, ens va preguntar els nostres noms i com ens sentíem amb aquells exercicis.
Ens va agradar molt aquesta activitat. Vàrem donar-li les gràcies i li vàrem fer un aplaudiment.


Els alumnes de 1r A
Curs 2010-2011

diumenge, 12 de desembre de 2010

Un ren en un menjador?

 

És una habitació de color blanc. Sembla una sala d'estar, té sofàs, cadires , taules. Hi ha una americana damunt d'una butaca de color marró com el pèl del ren. I un llibre del mateix color sobre una taula i hi ha un got a terra.
Les parets de l'habitació són de vidre, per això els arbres que estan a fora de l´habitació es veuen des de dins.
Al davant de l´habitació hi ha un ren. És: alt, té les cames primes, amb una cara molt prima i uns ulls de color negre, i orelles petites, la panxa grossa. La pell del ren és de colors marronosos.
I té unes banyes grans que l'ajuden a defensar-se quan es baralla amb un altre animal

Aquesta imatge em sorprèn, perquè és molt estrany veure un animal en una habitació.
També el color blanc em produeix la sensació de fred del lloc on viu el ren. 
 
NASSIRA BAGHOUZ 3r A
TREBALL D´ AULA D´ACOLLIDA

divendres, 10 de desembre de 2010

dilluns, 6 de desembre de 2010

T'hi apuntes? Fem anar la llengua!

Trois couleurs: bleu, by Eddy Van 3000 on FlickrCC
PROGRAMA DE VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA
A L' INSTITUT PUIG CARGOL


Aquest és un programa que posa en contacte alumnes voluntaris que tenen un bon domini de la llengua catalana amb altres alumnes aprenents que no tenen un bon domini de la llengua catalana.

Aquest programa farà una crida a tots els alumnes que ho desitgin perquè s' hi puguin inscriure.

Hi haurà tres fases: 

1.Una primera fase on els alumnes s' apuntaran a través dels seus tutors per realitzar l' activitat.

A continuació es farà un acte inaugural el gener on es presentaran les parelles lingüístiques.

2.Inici del programa.Durant 10 setmanes els alumnes es trobaran a l' Espai dels voluntaris els dilluns a l' hora del pati on podran parlar i compartir les seves opinions sobre temes del seu interès.

3.Acte de cloenda del programa obert als voluntaris de la població.

dimarts, 30 de novembre de 2010

El gos que comprava macarrons

A Challenge by Renate, by Inger Maaike,on FlickrCC
Redacció de Míriam Luque, 3rC

Hi havia una vegada una ciutat en una altra galàxia, en un altre planeta, que es deia Animàlia. A Animàlia hi vivia un gos molt estrany. Però no ens estranyem, allà tot era estrany. El gos era fill d’una cabra, i un conill.

Es deia Splash i era un gos molt especial. Era de color verd amb taques liles, el seu nas també era lila, els seus ulls eren taronges, tenia el cabell curt, i les orelles eren petites de color blau. La seva llengua era completament vermella, igual que les seves dents i  les seves ungles.

El gos tenia set germanes i sis germans. La Rosa era una gata, la Merla era una mosca, la Lídia era una girafa, la Berta era una zebra, la Margarida era una pantera, la Paula era una granota i la Vanessa era una papallona. En Doon era un cavall, l’Etrabellit era un lleó, en Carles era un camell, en Bard era un lloro, en Pol era un poll i en Plaf era un ratolí.

Eren  uns germans molt especials, eren delicats per menjar i encara no havien trobat res que el agradés a tots. Els seus pares estaven desesperats: si posaven cigrons a taula, la Rosa plorava per que no en volia; si treien els cigrons i posaven patates, en Bard plorava. Mentre els pares discutien per que la Rosa i en Doon no es posaven d’acord, la Paula es volia menjar a la Merla, o    l’ Etrabellit es volia menjar  la Berta. 

L’ Splash, atabalat, va agafar una campana i la va tocar. De cop i volta es va fer el silenci absolut.
-Aquesta tarda farem una reunió familiar- va dir el pare molt segur.
-No us podeu menjar entre vosaltres- va dir la mare.
-Clar, és que per vosaltres es molt fàcil, sou vegetarians!- va exclamar la Margarida.
-Calla! No us mengeu a ningú i punt i final- va dir el pare.
-I ara poseu-vos en fila india, que us donaré berenar per a l’escola. Poseu-vos de més gran a més petit, per favor- va manar la mare.
I així ho van fer, el primer de la fila era l’Splaxh i l’última la Vanessa.

Després de l’escola, van fer la reunió i van decidir que cada dia un de la colla aniria a comprar el menjar de tot el dia.
Cadascun comprava el que li venia bé, però no hi havia cap menja que agradés a tots. El problema era que eren molts: setze en una casa. Havien tingut sort de trobar aquella casa tan gran. Només tenia tres habitacions però dues d’elles eren immenses. A l’habitació petita hi dormien el pares, i després havia la dels nens i la de les nenes.

Cansat de tanta multitud, l’ Splash, se’n va anar de viatge perquè necessitava uns dies de descans. Se n’anava a un altre planeta anomenat Terra. Un cop allà va decidir anar cap a Suïssa. L’ Splash va mirar el seu entorn: tot era tan estrany... 

“On me he ficat? - pensava-  Què és tot això? Mai hauria d’haver deixat el meu planeta... I aquest éssers que caminen amb dues potes què són? I perquè em miren? Sí! Què passa! Sóc verd! I què? Que aquí no hi ha ningú de color verd, o què?

Un altre gos se li va acostar.
-Ah! Hola, mira algú normal per aquí- va dir l’ Splash.
-Hola, corre, has d’anar cap al nostre planeta. Va, abans que els teus color desapareguin, i t’agafi algú d’aquí i et talli la llibertat.
-Com? Qui ets?- l’Splash no entenia res.
-Jo? Jo sóc en Zum, fa cinc anys vaig arribar aquí, fent un viatge, igual que tu. Primer els meus colors van desaparèixer i després em van agafar. Aquí tots els del nostre planeta arribem i perdem els nostres colors, després ens agafen i ens porten a un lloc per viure. I ara no puc tornar, no em deixen anar.
-I qui són aquests? Mai els havia vist.
-Són els amos, els reis del planeta, mai no trenquis res o rebràs. Ells són humans, es pensen que nosaltres som tontos, i que no pensem quan fem les coses. Són els enemics de la natura, i parlen un  idioma estrany, però...
Abans que acabés de parlar, va venir un noi i va agafar a en Zum. El noi va dir:
-Ven cariño, que no quiero que vayas con ese perro sucio, no ves sus colores, está lleno de suciedad.

L’ Splash, sense saber on anava, va entrar en un supermercat, i allà va perdre els seus colors: es va tornar negre amb taques blanques. Va llegir en una etiqueta que deia: Macarrones.
En va agafar uns deu paquets i els va portar a la caixa registradora. Quan la dependenta va veure el gos es va quedar sorpresa.
-Cinco con diez, por favor- va dir la caixera.

L’ Splash li va donar deu euros... No havia entès res de res. El que sí que sabia és que no volia quedar-se en aquell planeta, sense colors, i sense llibertat. Va tornar corrents cap a Animàlia i allà va recuperar els colors.
Van provar els macarrons que havia comprat. A tota la família els van agradar i des d’aquell dia, van menjar macarrons. L’ Splash viatjava de tant en tant a la Terra a comprar-ne uns quants paquets. 

Va passar el temps i l’Splash va morir. Però en aquell supermercat de la Terra hi havia una placa d’or amb una foto. A la placa hi posava:
EL GOS QUE COMPRAVA MACARRONS!!
Snotnosed, by Gertrud K, on FlickrCC

divendres, 26 de novembre de 2010

REACCIONA Y EXPLOTA


El pasado miercoles día 3 de noviembre, en la sala polivalent de nuestro instituto, vinieron dos profesores de la Universidad de Girona, a hacer un taller de química.
Nos mostraron la universidad por dentro a través del proyector, y a continuación hicieron una reacción química dentro de un bote, contenía agua oxigenada, jabón fairy y sal especial y reaccionó de tal manera, que hizo que saliera espuma muy rápidamente y que todo el bote y la mesa se llenaran de espuma.
Después cogieron otro bote que tenía nitrógeno líquido que al instante congelaba las cosas, introdujeron una flor dentro y se congeló, y entonces se rompió. A continuación pusieron agua en un erlenmeyer y la pusieron en otro recipiente y se convirtió en vino blanco, lo introdujo en otro bote y volvió a ser vino negro. 

Más tarde nos pusieron un video de como limpiar agua sucia: cogieron una botella y la llenaron de arena y piedras de más pequeñas a más grandes y en el tapón pusieron un trozo de tela y a través de ese trozo de tela pasaba el agua sucia y se convertía en limpia, aunque el agua aún no era potable. 

Por último pusieron una sal especializada y se mezclaron con chuches haribo y con un soplete empezaron a quemar y empezó a salir fuego.

Los organizadores regalaron una tabla periódica y caramelos a los alumnos y alumnas que ayudaron en los experimentos. 


La sesión de química nos pareció interesante, divertida y entretenida.

Ana Marzo 3rC

dijous, 25 de novembre de 2010

En BOB ESPONJA visita el Puigcargol

 
 
 Daniel y Ramón, los dos conserjes del instituto convocaron un concurso de dibujo en el que el principal protagonista fue el famoso Bob Esponja.


¿Cómo se os ocurrió la idea del concurso?
-Buscábamos un vínculo para acercar el departamento al alumnado. La experiencia nos ha demostrado que nuestra compleja función no siempre ha sido entendida como nos gustaría por los alumnos. El conserje, entre muchas de sus funciones, debe controlar e imponer el orden en el centro. Por ello se nos ve como personajes… pero dista mucho de la realidad. Somos Servidores Públicos, tanto para el alumnado como para con sus familias. Es decir, atender sus necesidades en el centro.
Fue entonces cuando nos planteamos crear un objetivo de acercamiento ente los alumnos y nuestro departamento.

Y... ¿Porqué el personaje Bob Esponja?
- Barajamos varias vías de comunicación interactiva para conseguir el objetivo deseado. Decidimos jugar con la serie de Bob Esponja.
Nos daba todos los parámetros que buscábamos: filosofía de vida, personalidad, sinceridad, amigo incondicional, noble, cándido etc. Era él, el esquema de personaje ideal como espejo.
Así surgió la idea de convocar el concurso de dibujo del personaje y sus amigos. Queríamos que todos los alumnos nos entregaran sus obras para exponerlas.
Recibimos 78 estupendos dibujos.
El día 11 de noviembre se entregaron los premios y un detalle a todos los participantes.
Cada dibujo demuestra la interacción entre el alumno y los conserjes. Es un acto de reconocimiento entre ambos. Creemos que es humano.

No se concedió un sólo premio
Correcto. Al vernos desbordados por el éxito de participación decidimos variar la idea inicial de conceder un premio al mejor dibujo y otro por sorteo. Al final fueron cinco premios y un sorteo.

¿Cómo se repartieron los premios?
Los premios y premiados fueron:

Premio al trabajo
Natália Illescas, Gaya Dornelles y Agostina Guadalupe.
Premio a la simpatía
María Dimurina.
Premio a las técnicas aplicadas
Tamara García, Irene Riba, Samat Saidi y Otman Riani.
Premio a la originalidad
David Pont, Genis Bayó, Pau Grassot, Laura Coto, Agustí Soria y Judith López.
Premio a la dulzura
Lady Johanna, Joanna Romaní, Mariona Cots, Naikary, Nassira, Anna Perán
Premio por sorteo
Josep Anglés, Agilia y Ayyoub Ferzouz.

A todos los participantes se les entregaron chuches y caramelos en reconocimiento a su esfuerzo y colaboración.

dimarts, 2 de novembre de 2010

COMENÇA EL CURS AMB... I TU, QUÈ OPINES??

El principi de curs, per Ricard Palau,reporter de 3rB

Ja s’ha acabat l’estiu i comencem un nou curs. O com alguns li diuen comencem la rutina.

Aquest principi de curs han barrejat les classes i vaig amb gent diferent a la de l’any passat. He conegut a gent nova. Dels companys de primer, n’han vingut de molt petits, però jo segurament també era així quan vaig arribar.

He conegut més gent però també he conegut a més professors i més professors és igual a més assignatures, cada vegada més.

Quan comences el curs reconeixes que a l’estiu moltes vegades t’avorries i no tenies ni idea de què fer, et passaves el dia a casa, estirat al sofà, mirant la tele o jugant a la play. A més a més , tornar a l'institut és tornar a veure els amics.

Tot això està molt bé però quant arriba la professora i diu: “el dimarts que ve examen!" Després ja dius: "Quin rollo!, m’agradaria que tornés a ser estiu!"

És el primer examen i estàs nerviós, no saps la nota que has tret i ho vols saber de seguida, però els professors et diuen que encara no els tenen corregits, que has de tenir paciència... 

Pels professors, tornar a treballar després de dos mesos de vacances, vaja pal!, tornar a preparar les classes, corregir exàmens…

*********************************************************************

El principio de curso, por Yasmin Stoll,reportera de 3rC


Como cada año, septiembre significaba el comienzo de otro año de instituto, otro año aburrido y madrugador. Admito que por una parte, en el instituto me lo paso bien, con mis amigas/os, no tengo que trabajar... pero parte del tiempo me limito a ponerle pegas a todo. 

Tampoco encuentro justo tener que empezar una semana antes el instituto, aunque nos hayan puesto más fiestas en el calendario. 

Este año encuentro más difícil el curso de tercero, ¿será porque quizás trabajo un poco más? Supongo que eso se debe a la poca atención del año pasado. He empezado mal y quiero rectificar. Pero nadie puede cambiar de un día para otro, nadie. Yo, lo intento. Es normal que a principio de curso las cosas no vayan como uno se imagina después de casi tres meses de vacaciones. Una no se puede poner tan rápido a estudiar y a hacer deberes. 

Yo creo que pasar de todo es el camino más fácil, ¿no crees? 

Pero la vida es así, sin estudios no eres nadie por lo tanto debes esforzarte y aprobar.

COMENÇA EL CURS... AMB FOTOS

Unes quantes fotos de l'institut, alguns companys, alguns profes...

dijous, 28 d’octubre de 2010

PROPERAMENT...

EL DIA 2 DE NOVEMBRE, A L'HORA DEL PATI...

TORNA EL RASTRE DEL CARGOL!!!

FOTOS

ENTREVISTES

COMENTARIS DELS NOSTRES REPORTERS I REPORTERES...

VIDEOS


EL DIMARTS DIA 2 DE NOVEMBRE!!!

dimarts, 6 de juliol de 2010

Comiat 1r curs



Els alumnes de 1r C juntament amb la seva tutora, la Marta Lloret, celebren el final de curs.



dijous, 17 de juny de 2010

Padrins de lectura


A continuació us oferim el resum de l'experiència viscuda pels alumnes de 2n A amb alguns nens i nenes del CEIP La Mercè. Allà van representar una petita peça teatral La rateta que escombrava l'escaleta i van ser padrins de lectura d'alguns nens de P5, concretament la classe de “Els lleons”. Els van acompanyar l'Elsa Anton, la Mònica Marull i en Toni Cañadas.

La meva experiència ha sigut molt positiva amb una nena que es deia Idoia. La Idoia té 6 anys i és una mica vergonyosa. La seva professora, la Lluïsa ens va donar un llibre i vam començar a llegir. La Idoia llegia molt bé. Quan vàrem acabar de llegir el primer llibre, la professora ens en va donar un altre. Quan el vàrem acabar, vàrem fer un dibuix sobre el conte. Va dibuixar molt bé.

La Idoia és una nena molt maca i bona nena. Llavors ens vam acomiadar i em va donar un dibuix molt bonic. Espero tornar-hi un altre divendres i tornar-la a veure.

ERICKA ROMERO

Primer vam anar a La Mercè caminant i vam entrar per la porta com tothom. Ens vam posar a la fila per entrar a la classe i ens vam presentar i ells es van presentar.

Després vam partir grups, uns van anar a la sala polivalent i els altres, a la classe. Els van fer llegir un conte. El que vaig apadrinar es diu Matais i ha llegit dos llibres. Després ha fet un dibuix d'un castell, una serp i un cargol.

Després ens vam acomiadar i vam tornar cap a l'institut.

SAMAD SAIDI

Me he sentido muy a gusto con el niño que me ha tocado. Es muy simpático y cariñoso. Antes de irme me ha dado un abrazo y me ha encantado.

Hemos estado leyendo un buen rato y cuando hemos terminado de leer me ha hecho un dibujo, que voy a colgar en la nevera de la cocina de mi casa.

Si volvemos el viernes que viene, quiero volver a estar con él: es encantador.

KIMBERLY FERNÁNDEZ




Acció prosocial





Al final de curs els alumnes de 1r A hem participat en un petit projecte interdisciplinar, és a dir, que hem treballat continguts de castellà, socials i tutoria a partir d’un tema: l’Acció Prosocial.
Una acció prosocial consisteix en poder donar alguna ajuda que necessiti i accepti l’altra persona, però sense esperar cap recompensa a canvi. A més, el fet de fer activitats d’aquest tipus, ajuda a millorar la nostra autoestima, a saber com se sent i posar-se en el lloc de l’altre, i a millorar la comunicació i relació amb els demés. És per això que després d’una votació per majoria, ens vàrem decidir ajudar a un grup de gent gran.
Així, doncs, el passat 15 de juny, vam anar a la residència “Mar i Sol” de Sant Antoni de Calonge. Allà ens varem repartir en grups i a cadascú li va tocar estar amb persones diferents. Vàrem fer diverses activitats: lectura de diaris i de llibres; jocs de trencaclosques, dòmino, cartes amb preguntes, seqüències de 4 en ratlla; operacions senzilles de sumes i restes... Mentre fèiem aquestes activitats anàvem parlant i escoltant a la gent gran. Les treballadores de la residència ens van fer i donar suc de llimona natural, el qual vàrem prendre just abans de tornar a l’institut.
A l'hora de marxar, ens van dir que els agradaria tornar-nos a veure. Ens vàrem sentir molt bé i pensem que podríem tornar a repetir l’experiència.
ALUMNES DE 1r A










dimarts, 15 de juny de 2010

Estada a l'empresa

Aquest curs que ara acabem, i d’acord amb la nova llei d’educació, diversos alumnes han pogut realitzar pràctiques en diferents empreses.
En primer lloc, alguns alumnes de l’ESO amb 15 anys complerts han pogut gaudir d’una primera experiència en el món laboral, adquirir més maduresa i responsabilitat i d’aquesta manera pal.liar la manca d’alguna competència a nivell acadèmic. Han col.laborat a diferents entitats: la brigada municipal (2 alumnes), la biblioteca municipal, RDM aluminis, Garatge Antonio, Motos Tena, Garatge Marquès, Central Garden, Taller Nou, Perruqueria La PL-1 i Estructuras Miguel Hortal.
En segon lloc, alumnes de 2n de Batxillerat han pogut fer una estada de 70 hores en empreses d'un àmbit escollit per ells i relacionat amb la carrera que volen cursar, de manera que poden comprovar a la pràctica si allò que volen estudiar els agrada. Cal esmentar la col·laboració del CEIP Pere Rosselló (4 alumnes), Llar d'Infants Municipal (2 alumnes), CEIP Mare de Déu de la Mercè, Agrupament Escolta Palamosí, Servei esportiu municipal (2 alumnes), Fisioteràpia Global i La Fleca de l'Empordà.
Des d'aquí, i en nom de l'Institut i de tot l'alumnat participant, volem agrair de tot cor a totes les institucions i empreses la seva paciència i dedicació envers els nostres alumnes.

Xavier Saguer Ayats
Coordinador d'Estada a l'Empresa


Forta tempesta els dies 3 i 4

La nit del 3 al 4 de maig va haver-hi una inundació que va afectar les instal·lacions de l'Institut Puig Cargol, fent que la entrada principal estigués plena d'aigua, la qual cosa va fer que els alumnes haguessin d'entrar per la porta del darrere.
El pati de l'institut també va quedar inundat, fins i tot el fort vent va deixar els arbres quasi sense fulles i les que varen caure cobriren tot el pati fent una barreja d'aigua, fang i fulles.
Al llarg del dia es varen produir diversos talls de llum provocats pel fort temporal.

El fort vent va fer que algunes xapes del lateral de l'edifici caiguessin sobre el porxo on per aquest motiu s'han produït uns grans degoters just a l'entrada de l'edifici.
Tot i això, les classes es varen fer amb tota normalitat.
Lídia Duran i Celina Garcia.

dijous, 10 de juny de 2010

Els meravellosos edificis i ponts de tecnologia

Els alumnes de 3r han fet un projecte en tecnologia amb la Lluïsa Ros. Es podia escollir entre edificis i ponts.

La construcció l'han fet per demostrar que construint el projecte amb paper podia aguantar més pes del que imaginaven.

El projecte tractava de dues parts: la part escrita i la part de construcció.


1- La part escrita consistia a fer una memòria. Les parts que havia de tenir eren: la portada, l'índex, la introducció (explicar el problema), la solució proposada, els dissenys previs (esbossos), els plànols, el material i les eines utilitzades. L'elaboració d'un pla de treball, el pressupost del material i les despeses i la valoració.


2- En la part de construcció havien de construir l'edifici o el pont. En primer lloc, havien de fer tubs amb paper reciclat o paper de diari. En segon lloc, quan ja tenien tots els papers preparats es tractava de construir l'edifici o pont amb silicona.

Per acabar i pujar nota si volien podien pintar-lo.

Quan ja estava construït, hi posaven llibres de pes de 5 a 6 kg, per veure quant n'aguantava. Més o menys tots aguantaven el mateix pes, menys els més fràgils.

Finalment, feien fotos per posar-les al treball.

Ha estat un treball de tecnologia entretingut i molt llarg, però ha valgut la pena perquè han quedat uns treballs molt bonics.

Són els que veieu passar a la galeria d'imatges de l'esquerra

NAHIKARI LOPEZ & YASMIN STOLL

divendres, 4 de juny de 2010

Un sopar per recordar



El divendres 28 de maig es va realitzar el sopar de comiat als alumnes de segon de batxillerat. Van anar-hi onze professors, i quasi tots els alumnes del seu curs.
Dos dies abans els van entregar les notes: alguns n'estan satisfets , i d'altres, no gaire. Això sí, tots anaven vestits per a l'ocasió.
El sopar es va iniciar a les deu de la nit, al restaurant el Llevant, a Platja d'Aro.
Una vegada que tot el sopar havia passat, van venir les emocions, els regals, i moltes sorpreses per a tots.
En primer lloc, va venir la sorpresa més esperada. Com ja sabeu la Montse Carré és la tutora de segon de batxillerat i entre tots els seus alumnes li van regalar una postal amb totes les firmes per donar-li gràcies pel seu comportament com a persona. Però els regals per a ella no es van quedar aquí, sino que, a més, li van regalar un penjoll i un braçalet (confeccionats per la germana d'una alumna).
Tot seguit, per recordar en Xavi Roca, que per circumstàncies no va poder-hi anar, es va llegir un text que havia escrit ell, que es pot consultar al nostre bloc.(httpp://www.elrastredelcargol.blogspot.com). Com ja sabeu els comiats sempre son d'allò més emocionant. Alguns dels alumnes, van plorar, emocionar, riure i molts altres verbs .
Però no només hi havia regals per a professors, els alumnes no se'n van escapar. També tenien uns obsequis. Eren unes bandes daurades, amb una inscripció de Miss i Mister i l'orla de record ( la podeu veure a la contraportada de la revista).
En acabat, alumnes i professors van anar-ho a celebrar a altres llocs de Platja d'Aro.
Va ser una nit molt bonica i especial
NEKANE PALOMO & JUDIT MORGAL

Premis al Puig Cargol

El Museu de la Pesca i la Diputació de Girona, durant el curs 2008-2009 van convocar els Premis Maleta Pedagògica virtual de la Pesca amb la finalitat de fer una petita ajuda per millorar l'ensenyament educatiu.

L' institut, concretament per l'Elsa Anton, va presentar un projecte i va guanyar un premi. Estava relacionat amb la pesca a Catalunya, el medi marítim, els recursos pesquers i l’espai litoral gironí.

Amb el diners obtinguts van comprar dues televisions que s'han instal·lat en els passadissos de la planta baixa,una càmera de vídeo i una càmera de fotos.

Andrea Rodríguez.

Alumnes prodigi


Són estudiants del nostre centre que desataquen en diverses activitats que no tinguin res a veure amb els estudis. Són extraescolars, com la música. En el nostre institut tenim dues alumnes de 1r Batxillerat que toquen instruments.

Com la Maria Cantorné de 1r de Batxillerat, que toca el piano i la flauta. La Maria va començar a tocar aquests instruments als set anys a l'escola de música de Palafrugell i ara li agrada tant que practica el piano i la flauta unes 4 hores a la setmana. Encara no fa competicions, però a l'escola fa exàmens.


La Maria Cots de 1r de Batxillerat també està a l'escola de música de Palafrugell. Toca el violoncel des dels 8 anys. A Palafrugell fa exàmens i les classes amb els professors de l'escola i també la va ajudar la seva àvia. També es presenta a càstings d'audicions a Girona: un cop va ser escollida suplent a la Jove Orquestra de Girona. A casa seva practica unes 3 hores a la setmana i diu que la va motivar a tocar un instrument la seva família.


A part de la música hi han moltes més activitat

s a les que es dediquen els nostres estudiants. Com escacs, alguns esports com la gimnàstica rítmica o fins i tot el io-io.

En Dídac Thomas és un jove prometedor de 12 anys de 1r d'ESO que es dedica a fer malabarismes amb el io-io. Aquest noi practica unes 24 hores a la setmana i encara que no ho sembli, va començar a jugar amb el io-io als 11 anys a la Salle de Palamós gràcies a el seu amic Nacho que el va ensenyar tot el que sap i ja ha participat a campionats i també dóna classes!

En Pol Sabrià és probablement l'alumne prodigi amb més èxit de tot l'institut. Aquest fabulós alumne de 2n de Batxillerat, té 18 anys i és un dels millors jugadors d'escacs de Catalunya, ja que va quedar campió del torneig d'escacs actiu de Riudellots de la Selva.

Tot va començar quan tenia 7 anys i es va apuntar a l'escola d'escacs. Allà és on li van ensenyar els seus professors i més tard el varen ensenyar Grans Mestres. Durant el dia, a més d'estudiar, dedica 1 hora a perfeccionar les seves jugades. Combinar els estudis amb els escacs no es tan fàcil com sembla i ell té el temps molt just, però afirma que el joc dels escacs estimula la s

eva ment i que l'ajuda a concentrar-se en els estudis.

L'Amanda Mora és una alumna de 3r A que practica la gimnàstica rítmica des dels 9 anys. Després de veure els jocs Olímpics d'Atenes del 2004 es va animar a practicar aquest esport. No té pensat dedicar-se a la rítmica durant tota la seva vida, només fins que se'n cansi. És una noia que sempre es vol superar i per això s'en vol anar a l'escola de rítmica de Palafrugell per millorar el seu rendiment al màxim i ja té 32 medalles . L'Amanda es troba en el nivell 3 de la Copa Catalana i se'n vol anar a Palafrugell per arribar al nivell 4 o 5 en menys temps. La seva model a seguir és l'Almudena Cid des de petita.


JOAQUIM SALVADÓ I AZAMAT KINZYABAEV


Entrevista a Joan Torrents




Aquí us oferim l'entrevista a en Joan Torrents, un professor de ciències que aquest curs s'ha jubilat.

Quants anys t'has dedicat al món de la educació?
Des del 1965 fins ara.
Quina titulació universitària tens?
Llicenciatura superior en Química a la Universitat de Barcelona.
Què significa per a tu ser professor?
Per mi es una feina vocacional, és una vocació. T'ha d'agradar i també ho has de sentir per dins perquè si no no t'anirà gaire bé. Te avantatges, i té inconvenients, com totes les feines; però jo sempre me'n recordo les bones coses, mai les dolentes. Val la pena, m'agrada perquè així sé que puc ajudar a la gent (els alumnes), perquè no val la pena que no ho facis si no estimes els alumnes.
Què és el millor i el pitjor de la teva professió?
El millor és que pots donar exemple, segur que algunes persones ho aprendre. El pitjor és la gent que a la classe no té ganes de treballar.
Quines assignatures has ensenyat?
Totes les que estan relacionades amb ciències.
A quants instituts has treballat?
Molts, mira: l'Aabat Sunyer de Badalona, l'IES Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, en un institut de Blanes, després a un institut d'Olot, a l'IES la Garrotxa, i després aquí.
Quant temps has estat treballant al nostre institut?
Vaig començar al 1998 més o menys, o sigui que porto aquí 12 anys.
Que és el que més t'ha agradat d'aquest centre?
La gent, pel caràcter, empordanesa i la que m'he trobat.
Digues una anècdota interessant que t'hagi passat a l'institut.
Doncs, com sempre he estat professor de química, jo crec que són els experiments al laboratori. N'hi ha tantes que no me'n recordo.
Quin consell li donaries algú que volgués ser professor?
He fet molts anys aquesta fenia, las de sentir i t'ha d'agradar, i cada dia superar-te.

El dia 26 de abril en Joan Torrents va venir a l'institut per acomiadar-se de tots els seus companys. El director, en nom del centre, el va obsequiar un rellotge,com
a mostra del seu esforç. I en Joan Torrents va convidar a tots els professors a esmorzar i va dir unes paraules.



IVETTE IDELFONSO & LAURA CAMA



dimarts, 1 de juny de 2010

[cargol's living a celebration]



Són les cinc de la tarda i el professor que acaba d'aixecar-se de la siesta s'asseu davant de l'ordinador. Puja les persianes de la finestra perquè entri una mica de llum natural i fa un primer glop de cafè. Té la mirada perduda en el suau perfil d'una muntanya en l'horitzó. El professor pensa en la Chus, i en com a través d'un d'aquests formats electrònics tan de moda últimament, li va proposar fa uns dies, escriure un text per ser llegit en el sopar de graduació de batxillerat d'aquest curs. “Podrías escribir un texto de los tuyos”, li va dir.
El professor, que és aficionat a escriure, en un principi se sent molt content per tenir això que ell considera un honor, i, a més, pensa que així podrà, d'alguna manera, compensar la seva absència al sopar. Però, quan de sobte es troba sol davant la finestra blanca i completament buida de l’Open Office, sent la freda i inquietant amenaça de no tenir res a escriure. I pateix.
Comença a donar voltes sobre què és el que hauria d'escriure. Com més hi pensa, més en dubta. Hauria de ser un text “correcte” i amb un to cerimonial a l'alçada de la celebració? O, per contra, hauria de ser més informal i que deixés anar de tant en tant algun acudit? No massa complex, ni massa simple, però que li fes gràcia a tothom?
No ho té clar. Si utilitza un to excessivament formal, segur que algú que l'escolti s'avorrirà. Però, en canvi, si abusa de les bromes, semblarà que és un frívol i que no dóna a la celebració la importància que es mereix.
Però, a més: de què ha de parlar?
Si comencés parlant de l'institut; aquest grup d’edificis entranyables i petitons, on els alumnes homenatjats en qüestió han passat dos, quatre, sis anys de la seva vida, ¿no seria una primera imatge massa impersonal? ¿Val la pena, doncs, que escrigui sobre l'esperit de les aules, l'ambient dels passadissos, l'arquitectura o els accessos al centre, on segurament aquests alumnes deuen haver viscut tantes anècdotes i tantes experiències?
Perquè, si decidís entrar en una descripció detallada de les característiques físiques del centre i de la indesxifrable manera en què algunes d'aquestes quedaran gravades en la seva memòria; tot això, ¿a la gent li agradaria? ¿O els que escoltessin el text preferirien que fes un repàs més- diguem-ne- emocional, i no tan material, de la seva etapa a l'institut?
El professor se sent confós, perdut. Té ganes de dir que se sent LOST, però, pensa “Els farà gràcia l'acudit? Realment cal fer acudits?”
Continua sense tenir-ho clar.
El professor aficionat a escriure alça el cap i mira el sostre, buscant respostes i noves idees. De sobte, li vénen al cap els seus anys d'estudiant, i recorda com n'era d’habitual comentar entre companys les opinions que sobre els professors es tenien. ¿Seria el moment, doncs, de parlar sobre la particularíssima combinació d'amor i odi que s'estableix entre alumnes i professors? ¿Valdria la pena insistir en el fet que, passats els anys, el record d'aquests professors, degut a l'efecte calmant i clarificador del pas del temps, va guanyant en puresa i acaba essent sempre, al final, un bonic record? Com el d'una fotografia antiga d’aquelles que es guarden per molts anys?
El professor aficionat a escriure s'adona que els alumnes homenatjats potser ja les saben, totes aquestes idees que els intenta transmetre, i que realment -pensant-hi bé- entre l'alegria del moment i les probables copes de vi o cervesa que ja s'hauran pres, el que tenen ganes de fer és riure-se'n, dels professors.
¿Seria, doncs, el moment de fer-se'n còmplice i evocar anècdotes divertides amb què poder parodiar -sense fer cap mal a ningú- tot aquell equip de persones conegut vulgarment com “els profes”? Però, esclar, tampoc sap exactament de què riuen els alumnes. Perquè ell mateix n'és un, de professor; així que descarta entrar en aquest tema. Creu que és ben natural que els alumnes es riguin dels profes, i que així hauria de continuar essent. Perquè, pensant-ho millor, de fet, el text que intenta redactar, ¿no hauria de centrar-se més en els propis alumnes? ¿No són ells i elles els autèntics protagonistes d'aquesta història? De l'etapa tantes vegades referida en converses entre amics amb allò de “quan anava a l'institut”?

En aquest cas, el professor no té cap dubte. Ho té molt clar. Definitivament hauria de subratllar la importància que haurà tingut en la formació de les personalitats de tots els alumnes la relació amb els seus companys. Té la ferma convicció que tots els oients estaran d'acord amb la intensitat en què es viu la convivència a l'institut. Els vincles d'amistat (i a vegades, d'amor) que es fan (i a vegades, es desfan), i que aquests vincles, de vegades, es mantenen en el temps durant molts més anys del que es podria esperar.
Però, si utilitzés aquest recurs, amb l'evident intenció d'atacar el costat sensible de la celebració i dels seus protagonistes, ¿no s'estaria posant massa tendre, o excessivament melancòlic? Quan probablement, a aquestes alçades del discurs i del sopar, ja n'hi hauria uns quants que s'estiguessin avorrint i fes una bona estona que només pensessin en quina discoteca anirien després, o, els més trencats, quants cubates es prendrien?
Ara sí, el professor aficionat a escriure cau en un pou de dubtes del qual no creu que pugui sortir. Ha pensat parlar del centre, dels profes i dels alumnes, però s'adona que ho ha fet en clau de passat. S'hauria referit, sobretot, als records que aquesta etapa genera, però, clarament -i això ara li sembla un error fatal- ha oblidat parlar del futur.
Però, com pot haver-se'n oblidat? ¿No hauria d'haver començat per animar-los a reflexionar amb optimisme sobre el futur que els espera? ¿O sobre totes les infinites (i, per tant, innumerables) possibilitats que se'ls presenten a partir d'ara? ¿O també això seria un concepte fàcil d'utilitzar, i sobre el qual ja han rebut massa consells per part de tothom, i simplement caldria dir-los que tractin de ser feliços?
El professor a qui li agrada escriure voldria transmetre'ls la certesa que els millors moments de la seva vida encara estan per arribar. I que no han de deixar mai de perseguir els seus somnis - siguin del color i de la forma que siguin-.
Però, ¿no és aquesta idea un concepte molt senzill de dir, però realment difícil d'assolir, i més tenint com a únic instrument un text llegit enmig d'un sopar?

Finalment, i davant de tants dubtes sobre què ha d'escriure, com ho ha de fer i quin efecte tindrà sobre els homenatjats, el professor a qui han proposat en un d'aquests formats electrònics tant de moda últimament, escriure un text per ser llegit en el sopar de graduació de batxillerat d'aquest curs… abandona la missió d'escriure cap text. Elimina d'un sol cop tots els paràgrafs i esborranys que havia escrit. Mentre tanca de forma mecànica, i una mica decebut, la finestra novament blanca i totalment buida de l’Open Office, s'imagina tota la gent. Són allà, al sopar, desitjant que s'acabi d'una vegada el discurs, per poder demanar als cambrers una ronda de xupitos; per poder brindar fent xocar els gots i esquitxar-se els vestits nous; i per poder abraçar-se, guiats per l'eufòria de ser vius, de ser joves, i amb tot un món al seu davant.

Xavi Roca