Dilluns, 15 de març
Avui no és un dia com un altre. M'he aixecat a les 6:15 h, “una mica” més aviat de l'habitual. La veritat és que estava més nerviosa ahir a l'hora d'adormir-me que aquest matí mentre anàvem cap a l'aeroport de
Barcelona. Un cop a l'aeroport tenia 
por que la meva maleta pesés més del permès. L'avió cap a Praga des de la T1 ha sortit a les 12:00 h, i hem arribat aquí a les 14:00 h. El vol ha sigut bastant desastrós. Jo pensava que ens renyarien, perquè tothom estava cridant i fent el burro de l'emoció, suposo. Hem aterrat i hem anat amb un autobús fins a l'hotel.
Quan hem arribat a l'hotel hi ha hagut una mica de “merder”.
Al principi, tot ha anat bé. Just quan ens acabàvem d'instal·lar ens han deixat una mica de temps lliure i hem donat voltes per l'hotel per veure a quina habitació estava cadascú. Hem anat al Mc Donald's a dinar i ens hem fet fotos pels voltants de l'hotel, on hi havia una de les moltes esglésies que hi ha a Praga. Hem tornat a l'hotel a l'hora acordada i hem anat a sopar al restaurant. Hem tornat a l'hotel i ens hem dutxat. Ha vingut gent d'altres habitacions i hem jugat a cartes. Ara ja només quedem nosaltres cinc que estem totes escrivint.
P.D.: hi ha hagut un “petit” incident amb una porta que no explicaré perquè no m'hi vull posar pel mig.
Dimarts, 16 de març
Ens hem aixecat a les 7:00 h, ens hem vestit i hem anat cap a baix per esmorzar. Quan hem acabat hem pujat a les habitacions agafar les nostres coses. Hem agafat el tramvia,i ens hem dirigit al centre. Hem fet una visita guiada per Praga bastant cansada. Hem visitat el pont de Carles IV, que travessa el riu Moldava, un afluent de l'Elba.
La guia ens ha dit que també és conegut amb el nom del pont d'ous i també ens ha explicat perquè quasi totes les estàtues de Praga són de color negre. Hem visitat la Ciutat Vella de Praga i hem anat a veure la famosa torre dels rellotges: és una torre amb dos rellotges enormes, on hi ha el símbol del zodíac en què ens trobem, la fase lunar...
Després ens han deixat temps lliure i hem anat a dinar. Després vam andar a un centre comercial (Palladium) on hi havia 200 botigues! A les 17:00 h ens hem trobat amb els profes davant la torre dels rellotges i hem tornat cap a l'hotel amb tramvia. Un cop allà els profes ens han renyat pel soroll que vam fer ahir a la nit i per la porta. Hem pujat cap a dalt i ens hem començat a arreglar per anar a la discoteca després de sopar. He descobert que els txecs són una mica rates perquè m'he comprat una beguda que valia 35 Kc i jo n'hi he donat 40 Kc i la dona que m'ha atès no em volia tornar el canvi perquè deia que era per la propina, però com que jo crec que la propina és voluntària i a més a més sóc catalana li he demanat.
A la discoteca els puigcargolins hem triomfat!
Dimecres, 17 de març
Ens hem aixecat a tres quarts de set i tothom tenia bastanta “ressaca”. Hem anat caminant fins a la torre dels rellotges, que queda bastant lluny de l'hotel i ens han donat temps lliure fins a les 12:30 h i, evidentment ens n'hem anat “de compres”. Ens hem tornat a trobar a la plaça amb els profes i ens han deixat més temps lliure per anar a dinar. Com no, hem anat a dinar al Mc Donald's. A les tres, ens hem trobat amb l'Inka, i hem pujat en un vaixell per veure Praga des del riu. Hem anat d'una punta a l'altra de ciutat i quan ja estàvem arribant l'Inka ens ha donat una sorpresa: ens ha cantat una cançó a capella (I will always you-Whitney Houston), que ha sigut la banda sonora del nostre viatge. Hem deixat a la guia i hem anat caminant fins a dalt de tot d'un turó on hi havia un castell. Ha sigut molt cansat, però ha valgut la pena perquè hi havia molt bones vistes. Hem anat a l'hotel a canviar-nos i hem anat a sopar. A la nit, a molta gent li surten grans que els hi piquen molt i els hi fan mal. Quan hem entrat a l'hotel, ens hem quedat parats. Com que és St. Patrick's Day, i aquí ho celebren molt, el restaurant estava ple de gent vestida de color verd amb trèbols i coses per l'estil.
Dijous, 18 de març
Ens hem aixecat molt aviat per dutxar-nos, agafar l'autobús i anar cap al camp de concentració nazi de Mauthausen.
El viatge, tot i que ha durat més o menys quatre hores, no s'ha fet gaire pesat perquè he dormit tot el camí, això sí, quan m'he despertat em feia un mal el clatell impresionant. Cap a la una ha començat la visita. La nostra guia ens ha ensenyat el camp dels malalts, els barracons dels deportats, la situació dels barracons de les SS, les càmeres de gas, la pedrera, les instal·lacions esportives de les SS, les estàtues commemoratives dels països que van tenir presos allà... Personalment, el que m'ha impressionat més han estat les dutxes “normals”: a fora anàvem amb màniga curta i en baixar a les dutxes ens hem hagut de posar l'anorac i, tot i així, feia molta fred. Si al mes de març hi fa aquesta fred no hem vull ni imaginar la fred que hi devia fer al mes de gener quan tot estava nevat.
La visita ha acabat cap a les tres i hem anat a dinar tots a un McDonald's, que curiós... A les 18:00 h hem arribat a l'hotel de Salzburg, que era molt millor que el de Praga. Hem anat a sopar al restaurant de l'hotel, que com era d'esperar estava dolentíssim. Després, hem anat a la bolera que teníem al costat de l'hotel. Hem jugat una partida ràpida i hem mirat com jugaven els altres. Quan ens hem cansat hem tornat a l'habitació, on han vingut noies d'altres habitacions. Hem trucat als telèfons de les habitacions on hi tenim companys i com que no feien res de bo a la tele, per riure, hem posat el canal 12 (...).
Divendres, 19 de març
Ens hem tornat a aixecar aviat per anar a visitar Salzburg. Almenys, l'esmorzar d'aquest hotel és més bo que el de Praga. Ens hem trobat amb el nostre guia, en Pablo, a l'hotel mateix i ens hem dirigit amb l'autobús cap al centre de Praga. Hem visitat uns jardins molt bonics, els de Mirabell, hem vist la casa natal de Mozart, hem entrat a la catedral de Salzburg, en Pablo ens ha ensenyat com indicaven abans a les botigues què hi venien... Després, hem agafat un funicular per pujar en una fortalesa que hi ha a dalt de tot d'una muntanya des d'on hi ha unes vistes precioses. Ens hem fet fotos, hem vist Salzburg des de les alçades i hem baixat.
Els professors ens han deixat temps lliure per comprar i menjar i, encara que sembli estrany, aquesta vegada no hem anat a cap McDonald's, tot al contrari, hem anat a una pizzeria i hem menjat totes una pizza que estava boníssima. Hem tornat a l'hotel, hem sopat i ens hem arreglat per tornar al centre a un pub. Hem entrat en un pub irlandès on ens han dit que ens podíem quedar fins a les 22:00 h perquè desprès ja no deixaven entrar a menors.
A les deu hem marxat i hem anat a buscar un altre pub on ens deixessin entrar, però no n'hem trobat cap, així que hem tornat cap a l'hotel, però encara no hem anat a dormir: hem anat a la bolera i hem mirat com jugaven els professors i els nois i després sí que hem tornat a l'hotel. Hem fet les maletes, ara estem mirant una estona la tele i de seguida anirem a dormir. Dissabte, 20 de març Ens hem aixecat a les 5:15 h per marxar a les 6:00 h cap a l'aeroport de Munic. Quan ha sigut hora de facturar les maletes tots espantats per el pes de les maletes. El vol de tornada ha sigut normalet, l'únic és que teníem en Lluís Feliu al seient de davant i s'ha passat tot el viatge explicant els seus acudits, que són tan bons... Hem arribat a l'aeroport i a l'hora de recollir les maletes n'hi havia una que no sortia i tots ens hem espantat bastant, però finalment ha sortit. Hem agafat un autobús que ens ha portat cap a l'institut, on ens hem retrobat amb els pares i tothom ha tornat cap a casa. I aquí s'acaba el nostre viatge irrepetible de final de curs de 4rt!
Avui no és un dia com un altre. M'he aixecat a les 6:15 h, “una mica” més aviat de l'habitual. La veritat és que estava més nerviosa ahir a l'hora d'adormir-me que aquest matí mentre anàvem cap a l'aeroport de
Barcelona. Un cop a l'aeroport tenia 
por que la meva maleta pesés més del permès. L'avió cap a Praga des de la T1 ha sortit a les 12:00 h, i hem arribat aquí a les 14:00 h. El vol ha sigut bastant desastrós. Jo pensava que ens renyarien, perquè tothom estava cridant i fent el burro de l'emoció, suposo. Hem aterrat i hem anat amb un autobús fins a l'hotel.
Quan hem arribat a l'hotel hi ha hagut una mica de “merder”.
Al principi, tot ha anat bé. Just quan ens acabàvem d'instal·lar ens han deixat una mica de temps lliure i hem donat voltes per l'hotel per veure a quina habitació estava cadascú. Hem anat al Mc Donald's a dinar i ens hem fet fotos pels voltants de l'hotel, on hi havia una de les moltes esglésies que hi ha a Praga. Hem tornat a l'hotel a l'hora acordada i hem anat a sopar al restaurant. Hem tornat a l'hotel i ens hem dutxat. Ha vingut gent d'altres habitacions i hem jugat a cartes. Ara ja només quedem nosaltres cinc que estem totes escrivint.
P.D.: hi ha hagut un “petit” incident amb una porta que no explicaré perquè no m'hi vull posar pel mig.
Dimarts, 16 de març
Ens hem aixecat a les 7:00 h, ens hem vestit i hem anat cap a baix per esmorzar. Quan hem acabat hem pujat a les habitacions agafar les nostres coses. Hem agafat el tramvia,i ens hem dirigit al centre. Hem fet una visita guiada per Praga bastant cansada. Hem visitat el pont de Carles IV, que travessa el riu Moldava, un afluent de l'Elba.
La guia ens ha dit que també és conegut amb el nom del pont d'ous i també ens ha explicat perquè quasi totes les estàtues de Praga són de color negre. Hem visitat la Ciutat Vella de Praga i hem anat a veure la famosa torre dels rellotges: és una torre amb dos rellotges enormes, on hi ha el símbol del zodíac en què ens trobem, la fase lunar...
Després ens han deixat temps lliure i hem anat a dinar. Després vam andar a un centre comercial (Palladium) on hi havia 200 botigues! A les 17:00 h ens hem trobat amb els profes davant la torre dels rellotges i hem tornat cap a l'hotel amb tramvia. Un cop allà els profes ens han renyat pel soroll que vam fer ahir a la nit i per la porta. Hem pujat cap a dalt i ens hem començat a arreglar per anar a la discoteca després de sopar. He descobert que els txecs són una mica rates perquè m'he comprat una beguda que valia 35 Kc i jo n'hi he donat 40 Kc i la dona que m'ha atès no em volia tornar el canvi perquè deia que era per la propina, però com que jo crec que la propina és voluntària i a més a més sóc catalana li he demanat.
A la discoteca els puigcargolins hem triomfat!
Dimecres, 17 de març
Ens hem aixecat a tres quarts de set i tothom tenia bastanta “ressaca”. Hem anat caminant fins a la torre dels rellotges, que queda bastant lluny de l'hotel i ens han donat temps lliure fins a les 12:30 h i, evidentment ens n'hem anat “de compres”. Ens hem tornat a trobar a la plaça amb els profes i ens han deixat més temps lliure per anar a dinar. Com no, hem anat a dinar al Mc Donald's. A les tres, ens hem trobat amb l'Inka, i hem pujat en un vaixell per veure Praga des del riu. Hem anat d'una punta a l'altra de ciutat i quan ja estàvem arribant l'Inka ens ha donat una sorpresa: ens ha cantat una cançó a capella (I will always you-Whitney Houston), que ha sigut la banda sonora del nostre viatge. Hem deixat a la guia i hem anat caminant fins a dalt de tot d'un turó on hi havia un castell. Ha sigut molt cansat, però ha valgut la pena perquè hi havia molt bones vistes. Hem anat a l'hotel a canviar-nos i hem anat a sopar. A la nit, a molta gent li surten grans que els hi piquen molt i els hi fan mal. Quan hem entrat a l'hotel, ens hem quedat parats. Com que és St. Patrick's Day, i aquí ho celebren molt, el restaurant estava ple de gent vestida de color verd amb trèbols i coses per l'estil.
Dijous, 18 de març
Ens hem aixecat molt aviat per dutxar-nos, agafar l'autobús i anar cap al camp de concentració nazi de Mauthausen.
El viatge, tot i que ha durat més o menys quatre hores, no s'ha fet gaire pesat perquè he dormit tot el camí, això sí, quan m'he despertat em feia un mal el clatell impresionant. Cap a la una ha començat la visita. La nostra guia ens ha ensenyat el camp dels malalts, els barracons dels deportats, la situació dels barracons de les SS, les càmeres de gas, la pedrera, les instal·lacions esportives de les SS, les estàtues commemoratives dels països que van tenir presos allà... Personalment, el que m'ha impressionat més han estat les dutxes “normals”: a fora anàvem amb màniga curta i en baixar a les dutxes ens hem hagut de posar l'anorac i, tot i així, feia molta fred. Si al mes de març hi fa aquesta fred no hem vull ni imaginar la fred que hi devia fer al mes de gener quan tot estava nevat.
La visita ha acabat cap a les tres i hem anat a dinar tots a un McDonald's, que curiós... A les 18:00 h hem arribat a l'hotel de Salzburg, que era molt millor que el de Praga. Hem anat a sopar al restaurant de l'hotel, que com era d'esperar estava dolentíssim. Després, hem anat a la bolera que teníem al costat de l'hotel. Hem jugat una partida ràpida i hem mirat com jugaven els altres. Quan ens hem cansat hem tornat a l'habitació, on han vingut noies d'altres habitacions. Hem trucat als telèfons de les habitacions on hi tenim companys i com que no feien res de bo a la tele, per riure, hem posat el canal 12 (...).
Divendres, 19 de març
Ens hem tornat a aixecar aviat per anar a visitar Salzburg. Almenys, l'esmorzar d'aquest hotel és més bo que el de Praga. Ens hem trobat amb el nostre guia, en Pablo, a l'hotel mateix i ens hem dirigit amb l'autobús cap al centre de Praga. Hem visitat uns jardins molt bonics, els de Mirabell, hem vist la casa natal de Mozart, hem entrat a la catedral de Salzburg, en Pablo ens ha ensenyat com indicaven abans a les botigues què hi venien... Després, hem agafat un funicular per pujar en una fortalesa que hi ha a dalt de tot d'una muntanya des d'on hi ha unes vistes precioses. Ens hem fet fotos, hem vist Salzburg des de les alçades i hem baixat.
Els professors ens han deixat temps lliure per comprar i menjar i, encara que sembli estrany, aquesta vegada no hem anat a cap McDonald's, tot al contrari, hem anat a una pizzeria i hem menjat totes una pizza que estava boníssima. Hem tornat a l'hotel, hem sopat i ens hem arreglat per tornar al centre a un pub. Hem entrat en un pub irlandès on ens han dit que ens podíem quedar fins a les 22:00 h perquè desprès ja no deixaven entrar a menors.
A les deu hem marxat i hem anat a buscar un altre pub on ens deixessin entrar, però no n'hem trobat cap, així que hem tornat cap a l'hotel, però encara no hem anat a dormir: hem anat a la bolera i hem mirat com jugaven els professors i els nois i després sí que hem tornat a l'hotel. Hem fet les maletes, ara estem mirant una estona la tele i de seguida anirem a dormir. Dissabte, 20 de març Ens hem aixecat a les 5:15 h per marxar a les 6:00 h cap a l'aeroport de Munic. Quan ha sigut hora de facturar les maletes tots espantats per el pes de les maletes. El vol de tornada ha sigut normalet, l'únic és que teníem en Lluís Feliu al seient de davant i s'ha passat tot el viatge explicant els seus acudits, que són tan bons... Hem arribat a l'aeroport i a l'hora de recollir les maletes n'hi havia una que no sortia i tots ens hem espantat bastant, però finalment ha sortit. Hem agafat un autobús que ens ha portat cap a l'institut, on ens hem retrobat amb els pares i tothom ha tornat cap a casa. I aquí s'acaba el nostre viatge irrepetible de final de curs de 4rt!
GEMMA SIERRA, 4t
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir