dimarts, 26 de gener de 2010

Un institut ben decorat




El passat 22 de desembre, l'últim dia de classe, es van fer uns tallers. Un d'ells era disseny d'ordinador, que es feia a l'aula de recerca.

El taller consistia a fer postals de nadal amb el programa Inkscape que funciona amb el sistema operatiu Linux.




Es van fer dos torns, el primer torn va assistir 5 alumnes.
Les postals eren rectangulars, hi havia una gran variació de colors, figures i dibuixos.

Es va decidir fer les postals per penjar-les al hall de l'institut i per celebrar el nadal.

Aquest taller estava dirigit per la Mònica Parejo i en Silverio Guallar.

Les imatges que veiem són obra de l'Amanda Mora i l'Agustí Soria

AMANDA MORA & LIDIA DURAN

dimarts, 19 de gener de 2010

La injusticia del sistema

Yo veo justo que cuando los alumnos llegan tarde, los profesores les tengan que poner falta pero...
¿Y por qué los alumnos no pueden poner falta a los profesores ?
Y no solo en los retrasos lo veo injusto, en otras muchas cosas que los profesores pueden hacer y los alumnos no. Por ejemplo: beber agua en clase, atender las llamadas del móvil, quedarse dentro del centro cuando hace frío mientras los alumnos pasan frío fuera...
También estoy en contra de que de cuando los profesores se olvidan de algo: los exámenes, el libro... y si algún alumno dice algo pues se enfadan y además exigen mucho.
Pero no hablo de todos, porque solo algunos no hacen lo que deben.
En cambio hay otros que son buenos y amables, yo creo que así tienen que ser todos.


Jessica Orozco

¿Messenger o cara a cara?

¿Es mejor comunicarse cara a cara o por el Messenger?
Depende.
Si es para decir algo desagradable a una persona es mejor cara a cara,porque por el Messenger somos muy valientes y luego cara a cara no nos atrevemos a decirle nada.
Sin embargo, si es para declararse a esa persona que tanto te gusta, es preferible usar el Messenger. Porque si eres correspondido, perfecto. Pero si esa persona te dice que no, le dices: ¡ Ja,ja te lo has creído! Y esa persona se queda: Pues vale. Y todos tan contentos. En cambio, si le pides cara a cara si te dice que si, muy bonito todo, pero si te dice que no, aparte de llevarte el chasco de tu vida, acabarás siendo el hazmerreír de tus amigos o no tan amigos.
Y al principio de una relación te da vergüenza decirle “ te quiero”, “quiero estar siempre contigo” y cursiladas de estas..Se lo dices por el Messenger y ya no hay ningún problema.
En resumen, el Messenger es algo positivo, pero también algo negativo en algunas ocasiones.



Andrea Rodríguez,3rA

dimarts, 12 de gener de 2010

Per què el sexe tan aviat?

Actualment, les persones comencen a mantenir relacions sexuals aviat (a 12-13 anys aprox.). Però, el sexe no només és diversió també s'ha de tenir cap i ser prou madur per començar a mantenir relacions, la gent no s'adona que pot estar en perill de malalties o d'embarassos no desitjats.

La gent s'ha d'adonar de les situacions i conseqüències que pot comportar mantenir relacions sexuals. La sida és una de les malalties més conegudes de transmissió sexual, i també moltes més com l'herpes genital, la gonorrea etc. Hi ha molts mètodes anticonceptius per protegir-se de tot, el més conegut el preservatiu.

Crec que t'ho pots passar molt bé amb la teva parella sense mantenir relacions sexuals aviat i a partir dels 15 o 16 amb una mica més de seny poder tenir experiències noves. Ara bé, si a la gent li bé de gust mantenir relacions sexuals aviat, que utilitzin mètodes anticonceptius i que ho pensin dos cops.




Amanda Mora Lledó 3A

divendres, 8 de gener de 2010

Les mides estàndar, un problema per la societat

Tothom té gustos de roba diferents, així com tothom té una talla diferent.

A Espanya hi ha moltes botigues de roba, amb, òbviament, diferents peces de talles diferents.
Però del que em vull queixar és que si comparem les mides de les diferents peces de roba, de la mateixa botiga o d'altres, que haurien de ser estàndars, ens adonem que no és així,a més que ho hem comprovat mesurant les mides de les peces de roba.

També és un tema de queixa que, gent amb unes mides fora de les que no són les més habituals, no pugui portar roba de les botigues de moda de preus assequibles, perquè no hi hagi talles que els vagin bé. Aquestes persones han de fer-se la roba a mida o bé anar a botigues de roba especialitzada, normalment més cara i amb més dificultats per trobar-ne ja que n'hi ha menys amb comparació amb les altres com ara Zara, MNG, Bershka, Stradivarius, etc.

La gent en aquestes situacions normalment es troben excloses. Generalment, aquest fet provoca disgustos al moment d'anar a comprar roba i, a vegades, en alguns casos molt puntuals aquestes situacions poden provocar problemes d'un grau més elevat..

Joanna Romaní i Dalmau 3rC

¡ENTRE SEMANA, NO!

En los últimos 10 años se han hecho muy populares las series de televisión. Días tras días van teniendo más audiencia.
Cada canal de televisión emite sus series; comedias, dramas o dibujos. Ya sean nacionales o internacionales, lo mas común es emitirlas entre semana (a las 22.00 horas). Por ejemplo, en ANTENA 3 uno puede ver: “Internado”, “Curso del 63”, “Física o Química”, “Padres”, “Doctor mateo”, “Sin Rastro”, “Miénteme”... Y durante el fin de semana suelen emitir películas. Estos tipos de programas tienen mucha audiencia porque tratan problemas que son muy comunes en nuestra juventud, por los actores (que pasan a ser iconos para los adolescentes), y porque hay algunas que tienen misterio y entretienen mucho.
En mi opinión, sería mejor emitir estas series los sábados y los domingos o en horarios de tardes. Así, las series tendrían más audiencia y no tendríamos problemas a la hora de verlas.



Nahikari Lopez Blazquez
3r- B

Doraemon, un regal o un somni?

Jo, com moltes altres persones, pensava que en Doraemon mai acabaria. Però fa poc les meves idees van canviar, em vaig sorprendre en saber que en Doraemon era només un somni d'en Novita.
A Espanya mai es va emetre l'últim episodi perquè deia que en Novita es desperta del coma i en Doraemon només ha estat un somni. A Japó, molts nens van arribar a suïcidar-se per culpa d'aquest tema per això van decidir no emetre'l en altres llocs. Per aquest motiu s'han proposat diferents finals per Doraemon:
En Doraemon i tots els robots com ells havien de tornar al futur perquè causaven molts problemes i modificaven el temps.
En Doraemon intenta enganyar en Novita dient-li que se n'ha d'anar al futur perquè l'arreglessin, però al final li explica la veritat, li diu que la seva feina ja ha acabat i en Novita ho accepta.
En Novita li insisteix a en Doraemon que no se'n vagi però ell se n'ha d'anar.
A en Doraemon se li acaben les piles i perd la memòria, en Novita es torna estudiós i als trenta anys inventa un xip per arreglar en Doraemon.
L'últim és el que va sortir per televisió, el més tràgic. En Novita és un noi que no té amics i que tot ho ha somiat mentre estava en coma.
Jo crec que amb aquest final tan tràgic moltes infàncies s'han perdut. Tantes hores dedicades a una sèrie i al final tot ha estat un somni. I això que de petits, tots volíem un com en Doraemon, que equivocats que estàvem!!


Anamari Ortigosa Romaní, 3r C

¿DE SERIE O ILEGAL?

¿Es bueno “trucar” los ciclomotores? ¿Vale la pena gastarse tanto dinero para que el ciclomotor corra más?
Yo creo que no vale la pena que el ciclomotor coja más de de los 100 km/h. Es una pérdida de dinero, y cuando vas a pasar la ITV tienes que volver a cambiarlo todo otra vez y ponerla de serie. Además, si te para la policía te pueden poner una multa de unos 300€. Otro de los motivos es el molesto ruido que produce al acelerar.
Para qué queremos correr más si no está permitido? Cada uno puede hacer lo que quiera, cada uno es libre de hacer con su ciclomotor lo que le apetezca, pero:

¿Vale la pena que scooters que corren 50 km/h vayan a 113 km/h?

Raúl Dorrego, 3r C

CO2 A BARCELONA?

El CO2 a Barcelona és un greu problema, però ¿què passa amb els que van en cotxes particulars?, els deixarem que contaminin sempre?

Si tots anéssim en bus, no hi hauria tan CO2 a l'atmosfera i a Barcelona es respiraria millor.

El transport public no és car, i moltes vegades és millor no tenir un cotxe propi, ja que val molts diners.

Un altre mètode de viatjar econòmicament i ecològicament és compartir cotxe privat per anara la feina, a l'escola, etc., d'aquesta manera s'estalvia gasolina i així no es contamina tant.

El que pretenc, amb aquest text, és animar els lectors a utilitzar més vegades els autobusos, més metros, més tramvies i contaminar menys perquè a Barcelona es pugui respirar millor.

Joaquim Salvadó Gubert

3r B