divendres, 26 de març de 2010

Els Stompers arriben al Puig Cargol














Dijous 11 de febrer, el departament d'anglès va organitzar un espectacle de ball i cançons típiques de Irlanda. L'espectacle va ser de les 2 a 3 per als alumnes de batxillerat i costava 9 euros. Els concerts d'aquesta companyia estan adreçats als estudiants, en aquest cas batxillerat. Va ser un espectacle divertit i participatiu que permet als alumnes experimentar l'anglès, cantar les cançons i ballar els balls típics del gènere. L’actuació es reforça amb una sèrie d’activitats didàctiques i material pedagògic.

Els stompers

Format el 1997 a Barcelona, el grup post-irlandès Els Stompers és una formació de referència en l'espai musical català. Una banda que des del folk irlandès ha avançat cap a una proposta personal, Els Stompers han perfilat un nou concepte: el BIS (Barcelona Irish Sound), és a dir música irlandesa al canvi de segle i lluny de casa. Un exercici de desmitificació estès a multitud d'estils, perforat per un to carregat d'ironia i una contínua referència a una possible cultura paneuropea.
Dara, Brian, Frank i Dave expliquen la cultura celta i la seva història a través dels seus instruments, ensenyen al públic a cantar la lletra d’algunes cançons típiques, i els convida a acompanyar-lo, tot picant les mans i “stompejant” amb els peus al ritme de les gigues, els reels i les polques, tal i com es fa a Irlanda. El grup està format per: Brian O'Mahony - Guitarra/Bodhran/Veu
David Holmes - Violí/Acordió
Dara Luskin - Baix/Veu
Frank Cummins - Banjo/Mandolina/V



JAVI RODRÍGUEZ & JESSICA PÉREZ


LUNA NUEVA




La segona part de Crepúsculo, Luna nueva es va estrenar el 18 de novembre del 2009 a tots els cinemes d'Espanya.Esta basada en el segon llibre de la saga de Crepúsculo d'Stephanie Meyer. Penso que si t'has llegit el llibre, aquesta pel·lícula et sembla pobre en continguts, que poden ser essencials per el transcurs de la historia. Aquesta segona part l'ha dirigida un nou director, Chris Weitz, que crec que l'ha fet més comercial i més superficial perquè en el llibre és demostren molt més els sentiments i s'ha “menjat” moltes escenes que són molt interessants, com per exemple quan la Bella es desmaia al fer una activitat al laboratori amb sang, o quan l'Edward s'està pensant d'abandonar Bella i marxar del poble per no fer- li mal i està distant amb ella durant tres dies.
La primera pel·lícula , Crepúsculo la va fer Catherine Hardwicke, i crec que la va fer intentant mantenir l'ambient i els sentiments que transmeten els llibres de Stephanie Meyer. Penso que el director de la segona pel·lícula s'ha “coplumpiat” una mica, ja que sabia que la pel·lícula ja tenia èxit i que té molts seguidors.
En aquesta pel·lícula han augmentat els personatges, els Quileutes i els Vulturis, que crec que han mantingut el llistó alt, crec que els actors de la pel·lícula els hi van com anell al dit. Saben representar els personatges d'una manera que crec que no es podria fer millor. Tot i que l'actor que representa l'Edward Cullen, Robert Pattinson ha estat nominat a pitjor actor del 2009.
En resum, hi ha pel·licules basades en llibres molt més ben fetes que Luna nueva, com ara Harry Potter. Ja veurem com fan la tercera pel·lícula basada en Eclipse, per mi, el millor llibre de tots.

JOANNA ROMANÍ, 3rC


Dance fabulous


El passat dia 22 de desembre aquí al nostre IES, es van fer els tallers de nadal,i un d'ells va ser el taller de funky.

Aquell taller es va fer gracies al Joan Grassot i en Cristian Peran, per que deien que a molta gent li agrada ballar funky. Es va fer darrera del l'institut a la sala polivalent. Van assistir molts alumnes, per ballar, i també per mirar.

Aquest ball està molt de moda, perquè poden expressar sentiments molt importants, per el participants d'aquest taller.

Consistia que els monitors pujaven a l'escenari, i anaven escoltant la música i anaven improvisant el seu ritme, i els participants del taller intentaven seguir-los.

Encara no sabeu què és el funky?

El funky anomenat també New style, és un estil de vida que es pot expressar de maneres diferents, com per exemple la forma de vestir,ballant, cantant...

Hi han molt estils de ball que també provenen del funky, però es ballen de forma diferents, i són:

Ragga és un ball que prové de Jaimaca, i que l'expressen fent moviments molt marcats i exagerats.

També hi ha el Popping. Aquest estil prové del carrer, en va començar a ballar a Fresno ( California), a la década dels anys 70, que es tracta de contraure els músculs creant un efecte robòtic. El Locking és un estil de dansa funk i ball de carrer, que avui en dia s'associa al moviment Hip Hop. Es caracteritza per ràpids moviments de mans i braços, combinats amb altres de més relaxats de malucs i cames. Els moviments són generalment llargs i exagerats, i en ocasions molt rítmics, sincronitzats amb la música. En el locking s'interactua sovint amb el públic, somrient-li o sol·licitant-li un xoc de palmes. Molts dels seus moviments són purament còmics.

Un dels balls més conegut en el carrer, és el breakdance va sorgir a les comunitats Afroamericanes, i a las Latinoamericanas al començament del any 1970. Aquest ball fa despertar els sentits, i és una manera de fer batalles sense arribar a la violència. Aquestes batalles és fan en grups, que és fan improvisant ( és a dir, escoltant la música i fent el que en aquest moment tu sents.) és tracta de fer moviments combinan una sèrie d'exercicis aeròbics i un estil que pren prestat una varietat de formes, moviments, i maniobres especialment basades en les Arts Marcials, Capoeira, Gimnàstica i el popular funk. La llista dels moviments és enorme i requereix una gran pràctica i disciplina per dur-se a terme.

Judith Morgal & Nekane Palomo

DIVERSIÓ SOBRE RODES

El dia 22 de desembre vam estar fent uns tallers, de tots tipus i amb moltes curiositats. Molts alumnes van poder demostrar coses que sabien fer. Nosaltres vam estar entrevistant els de skates i patins. La professora Judith va quedar molt sorpresa de tot el que eren capaços de fer i li estava agradant molt veure que els alumnes s'ho passaven tan bé.

En Gerard Cané va participar portant rampes seves i també va col·laborar en el taller, que ell també, com molts altres, en sabia molt. Vam fer-li una entrevista a un participant, Jose Encarnación, que deia que havia triat aquell taller per diversió, en sabia molt i tenia molta agilitat en fer-ho.


Ana Marzo i Cèlia Fornaguera

dijous, 18 de març de 2010

Júpiter té mal de panxa

Aquell dilluns fatídic jo no havia d'anar a escola, però hi vaig anar. Hi vaig anar perquè havia de posar unes notes i perquè tinc trenta anys. Quan tens trenta anys i vas a l'escola o bé ets un professor o bé no progresses adequadament. Aquesta simple decisió d'anar a posar unes notes quan m'hauria pogut quedar al llit va generar un seguit de desafortunats esdeveniments.

Jeia al dormitori i pensava què faria amb el sou d'aquest mes. Havia cregut convenient comprar-me una platja privada a les Barbudes o una torreta a les Illes Cocodril- Ja em direu més tard quina és la millor inversió- quan comença una dicussió al meu cap entre el Sancho Panza i el Don Quijote que tots portem dins. El Quixot m'enviava a desfacer entuertos i el Sanç volia ous ferrats amb bacó- típic esmorzar empordanès-. Al final m'aixeco tot corrents, esmorzo sopa amb tristors, dic, crostons, i vaig cap a la feina.

La jornava semblava un xic freda i monòtona, però gaudia d'una bona salut estomacal al meu entendre. Sort que no sóc metge, perquè mataria els pacients a cops de diagnòstics.

Arribo a l'institut, m'endinso en el full de càlcul i Hamlet es torna a preguntar una i una altra vegada: "Quatre o cinc: Heus ací la qüestió". Llavors començo a percebre tensió en el meu entorn: una mena de força obscura que omplia les ànimes dels nostres estimats deixebles. Surto al passadís.Veig el dire amunt i avall amb el rostre lleugerament desencaixat: "Júpiter té diarrea, vailets! Toquem el dos, el tres i el quatre!" Vaja, penso, que la cosa va de debò i no és un simple mal de panxa. Partim, doncs, amb bona marea, cap a caseta, però com podeu esbrinar, lectors i lectores, la vida ens reserva sorpreses inesperades.

Tot era blanc i fred, com un partit del Madrid quan va perdent. La neu i el fang entraven per les sabates i el cor a la sortida de l'escola. Algun poca-solta encara s'ho passava pipa i pinyol llançant boles merengues als vianants. Ignorava potser que no podria veure aquella nit la seva sèrie favorita i que, arraulit, cobrint-se amb una manta inútil, desitjaria que l'hagués convidat a la meva platja privada a les Barbudes. Sí, és la millor inversió.

No hi ha sortida; les carreteres estan bloquejades. No puc tornar a casa meva. M'ho prenc amb filosofisme. Vaig al xino a dinar i de pas, que passi la indigestió de Zeus. Després del pera-manzana-flan-macedonia-de-flutas, o sigui, les postres, marxa la llum. El pobre senyor Lin molt amablement, davant la meva preocupació, m'ofereix casa seva per passar la nit. No coneixia cap pensió per la contrada; de fet, no conec res de la contrada excepte el senyor Lin i la senyora primeta del supermercat que sempre m'aconsella que no compri accions a la borsa, sinó abonaments del tresor públic.

Vaig pujar a l'habitació que em va cedir, em va donar mitjons nous i moltes mantes, però no hi havia manera de treure'm la fred dels peus. No hi tenien ni calefacció ni electricitat, la qual cosa no ajudava. A més a més la tramuntana xiulava alegrement La Santa Espina a través de les esquerdes i la finestra. Vinga! Ballem plegats!

A la penombra i en el silenci (i la manca de cobertura) vaig començar a imaginar-me que el món s'estava acabant, que Ascó finalment havia petat i estàvem vivint un hivern nuclear, allò que altres especialistes anomenen sobrassada atòmica. El fred era terrible, a tal punt que el menovell (el dit petit) del peu dret s'havia tornat blau i no furulava. En situacions difícils m'imagino que sóc un heroi de la literatura que està vivint alguna de les seves aventures. Era una bona manera d'assumir que estava perdent un dit del peu. La vanitat em feia pensar que tampoc no quedaria tan malament: A las chicas les gustan las cicatrices. Suposo que podria lligar igualment si anés a la platja (Naturalment, a la de les Barbudes que em compraré la setmana que ve). Per desgràcia era una falsa alarma. No podré fardar de ferides de guerra perquè el dit es va arreglar misteriosament.

Durant la nit em vaig posar a declinar paraules boniques per cridar la son, però en va. Només em sostenia l'esperança que sempre arriba el dia després de la fosca. El sol havia de sortir i aquell fred indecible passaria.

A poc a poc, amb dits de rosa, l'aurora va saludar per l'ampit de la finestra. Les pitjors temences van quedar enrere, igual que els calfreds. M'esperava de ben segur un matí ple d'emocions per tornar a casa. Com a cavaller itinerant havia d'encarar el retorn amb fermesa: obrir-me pas entre la neu, recòrrer paratges inhòspits i vorejar abismes i penya-segats. Finalment, ple de goig, vaig albirar les torres llunyanes de la casa pairal. Tot havia acabat.

Vicenç Reglà, professor de llatí de l'insti

divendres, 12 de març de 2010

ELS “FITXATGES” DE L'IES

Aquest any hi ha hagut moltes baixes a l'IES Puig Cargol. Per això han vingut nous professors.
La Beth de català s'ha hagut de substituir dues vegades. La seva substituta, en un principi era la Judit, ara és la Gemma i la Lurdes, però aviat tornarà la Beth.
En Joan Torrents s'ha jubilat, però com Zapatero aprovi la nova llei de jubilació, haurà de treballar un parell d'anys més. Els seus substituts són l'Olga a 3r B i la Anna a 3r A.
En Francesc Fernàndez ha estat substituït per la Rita en el camp de filosofia.
Esperem que les nous “fitxatges” mantinguin el bon rendiment dels professors substituïts i els alumnes els tinguin el mateix respecte que als professors antics.

AZAMAT KINZYABAEV

El nostre IES sota la neu



Foto: Xavi Saguer

La desesperació

A causa de la tempesta de neu, aquests dies no hi havia llum als pobles del Baix Empordà, i l'avorriment començava a fer-se més gran: no podíem utilitzar el mòbil, Internet no anava i, òbviament, la tele tampoc. Per a nosaltres no hi havia vida.
Havíem de fer alguna cosa, l'avorriment ens matava! L'única opció era agafar un d'aquells libres del prestatge plens de pols...
I a partir d'aquí, endinsar-nos en la història per no pensar ni en la fred ni en l'avorriment.
Nosaltres personalment hem llegit el Diari lila de la Carlota de la Gemma Lienas i Tinc ganes de tu de Federico Moccia.
Han estat unes històries entretingudes per no pensar en res més.
NATALIA ADROHER & NAHIKARI LOPEZ

divendres, 5 de març de 2010

Pirateria musical

Darrerament, ja ningú compra cedés perquè és molt més fàcil descarregar-te la música per internet, que a més perjudica molt a les discogràfiques. Però, a mi em sembla molt bé que es faci. Per què has de gastar-te tants de diners en els cars cedés, podent -lo descarregar?

Jo estic farta d'anar a les botigues i veure els caríssims preus, i no només dels cedés sinó també de les pel·lícules. Perquè després s'espatllin o es ratllin. És molt més còmode, per internet, a més ja et ve en format mp3 així és molt mes fàcil i còmode posar-la en el teu aparell reproductor.

Molts dels meus companys no s'han comprat mai un cedé, però en canvi tenen molta música a l'ordinador, baixada per programes de descàrrega. Això afecta moltíssim als venedors de discos, que han de tancar per falta de ventes, que són quasi inexistents.

La meva solució seria baixar molt els preus, però tot i així jo mateixa no els compraria.

Andrea Alaminos

Busqueu deu cognoms de professors

A B E D F R A U V W A
L B A H I E X Y Z I B
L M C C K R S T L U V
O P M D H R T U V L A
R T Q U E E A W Y L L
E F T R S F K Y Z M D
T O R R O E L L A T E
A B C D E F G I R O S
D L L L M O N J A S P
C A R R E P Q R S J M
D E S T E V E K L L N



Celina Garcia, Ester Pérez i Jesús Duran 3r A

Centres ben originals

Aquest taller es va fer l'últim dia de classe,22 de desembre, abans de nadal. Les professores encarregades de fer aquest taller eren la Gemma Ayala i la Sònia Quiles.

El taller consistia a fer centres de nadal amb diferents materials: fulles d'arbres, pinya, una espelma, i una espuma verda que servia perquè les plantes s'aguantessin.

Començaven per agafar el tros de espuma i hi posaven l'espelma. A continuació, agafaven una pinya i la pintaven de color daurat o platejat. Mentre s'estava secant la pintura, començaven agafar les fulles del arbres (n'hi havia de totes las classes: pins, grèvol i moltes classes més). Quan vam acabar de posar totes las fulles com vulguéssim , vam agafar la pinya, ja pintada i li vam posar un ferro perquè no caigués del nostre centre. I per finalitzar el nostre treball, vam posar un paper brillant de forma ben original.







Laura Cama

AVATAR

Jacke Sully es contratado por el ejército para ir a Pandora a cumplir la misión de su hermano. Esta consiste en ayudar aconseguir un mineral llamado unobtanium, que se encuentra bajo el arbol madre de la civilización Na'vi.
Allí conoce un nuevo mundo donde tiene que elegir entre su avatar y el mundo real.
Sin embargo, este lugar lleno de colores vivos resulta tóxico para los seres humanos, debido a la atmósfera de Pandora.
La película quiere mostrar la avaricia del ser humano hacia el dinero. Estos són capaces de destruir una civilización entera con tal de conseguir lo que quieren, sin tener en cuenta el daño que causan.
Quieren dar a entender que el más grande siempre puede vencer al más pequeño.

El tema de la película es bastante realista dentro de la ficción. Sus efectos especiales hacen que el argumento sea aún más interesante. Los sentimientos y los sucesos que les ocurre a los personjes adentran al espectador a un mundo de fantasía e imaginación.

El director de la película, James Cameron, ha realizado un trabajo espectacular al inventarse un idioma y junto a su equipo de cámaras, guionistas etc, transmitir tantas emociones al público.

Recomendamos esta película a todos los públicos.


FLOR LAIÑO & NOEMÍ PÉREZ







Aquí vemos a Jacke Sully junto a su avatar.

El dia de la pau

El dia de la Pau és el 30 de gener, però l'hem celebrat el dia 29 de gener, perquè el 30 era cap de setmana.

Per celebrar aquest dia, hem pintat CD's al nostre gust, i hem posat frases preferents al concepte de la Pau. Al CD, també s'hi posava una foto nostra.

Els CD's els hem penjat als arbres del pati; n'hi havia un per cada classe. Al tronc hi posava la classe i un llaç de colors per decorar-ho una mica.

Al porxo que uneix l'insti amb els barracons, han penjat quatre frases referents a aquest dia. Les frases, com que estaven escrites sobre una tela transparent, semblava que flotessin a l'aire.

Les tres primeres hores, els alumnes de primer i segon van mirar una pel·lícula que s'anomena “La vida és bella”. I després, les dues últimes hores, els de tercer i quart també la van mirar-

La pel·lícula anava sobre un matrimoni amb un fill. L'home és jueu i la dona no. Envien l'home i el seu fill al camp de concentració. Quan la seva dona se n'adona que se'ls han emportat els nazis, van al tren que els envia al camp de concentració i li diu a un guarda que el seu marit i el seu fill estan al tren i que ella vol pujar també. Després d'insistir, el guarda li deixa pujar.

Arriben al camp de concentració, i separen els homes de les dones, EL pare des del començament li diu al seu fill que és un joc, per guanyar un tanc de veritat. El seu fill molt content s'ho creu, fins que arriba allà i veu que no hi ha nens, perquè els han enviat tots a la dutxa de gas, menys a ell que el seu pare l'amaga. Al final, al seu pare el maten, i quan ja tothom ha marxat, arriba un tanc que el treu del camp de concentració, i ell creu que ha guanyat. Quan estava marxant amb el tanc, troba la seva mare, baixa i es tira a sobre seu dient-li que ha guanyat el joc.


RAÜL ALMENDÀRIZ & NATALIA ADROHER

dimarts, 2 de març de 2010

Llibres recomanats

A continuació els llibres següents són els mes llegits pels joves.

Crepúsculo: Stephenie Meyer

Quan Isabella Swan es muda a Forks, una petita localitat de l'estat de Washington en la qual mai deixa de ploure, pensa que és el més avorrit que li podia haver passat a la vida. Però la seva vida dóna un gir excitant i aterridor una vegada que es troba amb el misteriós i seductor Edward Cullen. Fins aquell moment, Edward se les ha arreglat per mantenir en secret la seva identitat vampírica, però ara ningú es troba fora de perill, i sobretot Isabella, la persona a qui més vol Edward ...

Aquesta història ens ha agradat molt ja que va d'acció i d'amor sobre un vampir i una humana.

Tengo ganas de ti: Federico Moccia

Després de passar dos anys a Nova York, Step torna a Roma. El record de Babi l'ha acompanyat tot aquest temps i tem el moment de retrobar-se amb ella. Aviat s'adona que les coses han canviat i que a poc a poc haurà de reconstruir la seva vida de nou a Itàlia: fer nous amics, aconseguir una feina, començar una nova vida ... Quan coneix a Gin, una noia alegre i preciosa, sembla que podrà enamorar-se de nou. Però no és fàcil oblidar Babi, i quan la veu per primera vegada sent com tot el seu món trontolla ... És possible reviure la màgia del primer amor?

Pensem que són moltes les històries d'aquest llibre que no et deixen indiferent. És molt bo.

Tres es massa: Màrius Serra i Roig

¿Mai no t'has enamorat d’un profe? Segur que alguna vegada t'ha semblat que et mirava fixament als ulls. ¿I si resulta que a ell també ti agrades? ¿T’imagines que fos veritat? ¿Què series capaz de fer? L’Emma haurà de passar pel damunt de la seva germana bessona per cridar l’atenció det seu profe d’anglès. I és que, en qüestions d’amor, tres és massa.

Ens ha cridat molt l'atenció els conflictes que poden arribar a tenir dues germanes per un noi, i més encara si és un ''profe''.

El diari lila de la Carlota: Gemma Lienas

Aquest llibre és una novel·la.
És l’aniversari de la Carlota i la seva àvia li regala un diari de color lila, ella al principi diu que no vol escriure un diari però l’àvia li dóna una idea, li diu que no sigui un diari personal, que escrigui segons el feminisme.
La idea de l’àvia li agrada. A mesura que va mirant el seu entorn veu que en moltes coses els homes hi tenen més importància que les dones.
A ella això no li sembla bé i ho va escrivint tot en el seu diari.
L’àvia a vegades li envia correus electrònics amb cartes de noies d’altres països que expliquen com és de dura la seva vida sent una noia.
Al final la Carlota i una amiga seva tenen la idea de que podrien enviar el diari a l’editorial per a veure si l’agafaven i en feien un llibre.

Ens ha agradat la reivindicació que hi ha en aquest llibre sobre els drets de la dona i la igualtat entre gèneres.

LIDIA DURAN & AMANDA MORA 3A