dijous, 17 de juny de 2010

Padrins de lectura


A continuació us oferim el resum de l'experiència viscuda pels alumnes de 2n A amb alguns nens i nenes del CEIP La Mercè. Allà van representar una petita peça teatral La rateta que escombrava l'escaleta i van ser padrins de lectura d'alguns nens de P5, concretament la classe de “Els lleons”. Els van acompanyar l'Elsa Anton, la Mònica Marull i en Toni Cañadas.

La meva experiència ha sigut molt positiva amb una nena que es deia Idoia. La Idoia té 6 anys i és una mica vergonyosa. La seva professora, la Lluïsa ens va donar un llibre i vam començar a llegir. La Idoia llegia molt bé. Quan vàrem acabar de llegir el primer llibre, la professora ens en va donar un altre. Quan el vàrem acabar, vàrem fer un dibuix sobre el conte. Va dibuixar molt bé.

La Idoia és una nena molt maca i bona nena. Llavors ens vam acomiadar i em va donar un dibuix molt bonic. Espero tornar-hi un altre divendres i tornar-la a veure.

ERICKA ROMERO

Primer vam anar a La Mercè caminant i vam entrar per la porta com tothom. Ens vam posar a la fila per entrar a la classe i ens vam presentar i ells es van presentar.

Després vam partir grups, uns van anar a la sala polivalent i els altres, a la classe. Els van fer llegir un conte. El que vaig apadrinar es diu Matais i ha llegit dos llibres. Després ha fet un dibuix d'un castell, una serp i un cargol.

Després ens vam acomiadar i vam tornar cap a l'institut.

SAMAD SAIDI

Me he sentido muy a gusto con el niño que me ha tocado. Es muy simpático y cariñoso. Antes de irme me ha dado un abrazo y me ha encantado.

Hemos estado leyendo un buen rato y cuando hemos terminado de leer me ha hecho un dibujo, que voy a colgar en la nevera de la cocina de mi casa.

Si volvemos el viernes que viene, quiero volver a estar con él: es encantador.

KIMBERLY FERNÁNDEZ




Acció prosocial





Al final de curs els alumnes de 1r A hem participat en un petit projecte interdisciplinar, és a dir, que hem treballat continguts de castellà, socials i tutoria a partir d’un tema: l’Acció Prosocial.
Una acció prosocial consisteix en poder donar alguna ajuda que necessiti i accepti l’altra persona, però sense esperar cap recompensa a canvi. A més, el fet de fer activitats d’aquest tipus, ajuda a millorar la nostra autoestima, a saber com se sent i posar-se en el lloc de l’altre, i a millorar la comunicació i relació amb els demés. És per això que després d’una votació per majoria, ens vàrem decidir ajudar a un grup de gent gran.
Així, doncs, el passat 15 de juny, vam anar a la residència “Mar i Sol” de Sant Antoni de Calonge. Allà ens varem repartir en grups i a cadascú li va tocar estar amb persones diferents. Vàrem fer diverses activitats: lectura de diaris i de llibres; jocs de trencaclosques, dòmino, cartes amb preguntes, seqüències de 4 en ratlla; operacions senzilles de sumes i restes... Mentre fèiem aquestes activitats anàvem parlant i escoltant a la gent gran. Les treballadores de la residència ens van fer i donar suc de llimona natural, el qual vàrem prendre just abans de tornar a l’institut.
A l'hora de marxar, ens van dir que els agradaria tornar-nos a veure. Ens vàrem sentir molt bé i pensem que podríem tornar a repetir l’experiència.
ALUMNES DE 1r A










dimarts, 15 de juny de 2010

Estada a l'empresa

Aquest curs que ara acabem, i d’acord amb la nova llei d’educació, diversos alumnes han pogut realitzar pràctiques en diferents empreses.
En primer lloc, alguns alumnes de l’ESO amb 15 anys complerts han pogut gaudir d’una primera experiència en el món laboral, adquirir més maduresa i responsabilitat i d’aquesta manera pal.liar la manca d’alguna competència a nivell acadèmic. Han col.laborat a diferents entitats: la brigada municipal (2 alumnes), la biblioteca municipal, RDM aluminis, Garatge Antonio, Motos Tena, Garatge Marquès, Central Garden, Taller Nou, Perruqueria La PL-1 i Estructuras Miguel Hortal.
En segon lloc, alumnes de 2n de Batxillerat han pogut fer una estada de 70 hores en empreses d'un àmbit escollit per ells i relacionat amb la carrera que volen cursar, de manera que poden comprovar a la pràctica si allò que volen estudiar els agrada. Cal esmentar la col·laboració del CEIP Pere Rosselló (4 alumnes), Llar d'Infants Municipal (2 alumnes), CEIP Mare de Déu de la Mercè, Agrupament Escolta Palamosí, Servei esportiu municipal (2 alumnes), Fisioteràpia Global i La Fleca de l'Empordà.
Des d'aquí, i en nom de l'Institut i de tot l'alumnat participant, volem agrair de tot cor a totes les institucions i empreses la seva paciència i dedicació envers els nostres alumnes.

Xavier Saguer Ayats
Coordinador d'Estada a l'Empresa


Forta tempesta els dies 3 i 4

La nit del 3 al 4 de maig va haver-hi una inundació que va afectar les instal·lacions de l'Institut Puig Cargol, fent que la entrada principal estigués plena d'aigua, la qual cosa va fer que els alumnes haguessin d'entrar per la porta del darrere.
El pati de l'institut també va quedar inundat, fins i tot el fort vent va deixar els arbres quasi sense fulles i les que varen caure cobriren tot el pati fent una barreja d'aigua, fang i fulles.
Al llarg del dia es varen produir diversos talls de llum provocats pel fort temporal.

El fort vent va fer que algunes xapes del lateral de l'edifici caiguessin sobre el porxo on per aquest motiu s'han produït uns grans degoters just a l'entrada de l'edifici.
Tot i això, les classes es varen fer amb tota normalitat.
Lídia Duran i Celina Garcia.

dijous, 10 de juny de 2010

Els meravellosos edificis i ponts de tecnologia

Els alumnes de 3r han fet un projecte en tecnologia amb la Lluïsa Ros. Es podia escollir entre edificis i ponts.

La construcció l'han fet per demostrar que construint el projecte amb paper podia aguantar més pes del que imaginaven.

El projecte tractava de dues parts: la part escrita i la part de construcció.


1- La part escrita consistia a fer una memòria. Les parts que havia de tenir eren: la portada, l'índex, la introducció (explicar el problema), la solució proposada, els dissenys previs (esbossos), els plànols, el material i les eines utilitzades. L'elaboració d'un pla de treball, el pressupost del material i les despeses i la valoració.


2- En la part de construcció havien de construir l'edifici o el pont. En primer lloc, havien de fer tubs amb paper reciclat o paper de diari. En segon lloc, quan ja tenien tots els papers preparats es tractava de construir l'edifici o pont amb silicona.

Per acabar i pujar nota si volien podien pintar-lo.

Quan ja estava construït, hi posaven llibres de pes de 5 a 6 kg, per veure quant n'aguantava. Més o menys tots aguantaven el mateix pes, menys els més fràgils.

Finalment, feien fotos per posar-les al treball.

Ha estat un treball de tecnologia entretingut i molt llarg, però ha valgut la pena perquè han quedat uns treballs molt bonics.

Són els que veieu passar a la galeria d'imatges de l'esquerra

NAHIKARI LOPEZ & YASMIN STOLL

divendres, 4 de juny de 2010

Un sopar per recordar



El divendres 28 de maig es va realitzar el sopar de comiat als alumnes de segon de batxillerat. Van anar-hi onze professors, i quasi tots els alumnes del seu curs.
Dos dies abans els van entregar les notes: alguns n'estan satisfets , i d'altres, no gaire. Això sí, tots anaven vestits per a l'ocasió.
El sopar es va iniciar a les deu de la nit, al restaurant el Llevant, a Platja d'Aro.
Una vegada que tot el sopar havia passat, van venir les emocions, els regals, i moltes sorpreses per a tots.
En primer lloc, va venir la sorpresa més esperada. Com ja sabeu la Montse Carré és la tutora de segon de batxillerat i entre tots els seus alumnes li van regalar una postal amb totes les firmes per donar-li gràcies pel seu comportament com a persona. Però els regals per a ella no es van quedar aquí, sino que, a més, li van regalar un penjoll i un braçalet (confeccionats per la germana d'una alumna).
Tot seguit, per recordar en Xavi Roca, que per circumstàncies no va poder-hi anar, es va llegir un text que havia escrit ell, que es pot consultar al nostre bloc.(httpp://www.elrastredelcargol.blogspot.com). Com ja sabeu els comiats sempre son d'allò més emocionant. Alguns dels alumnes, van plorar, emocionar, riure i molts altres verbs .
Però no només hi havia regals per a professors, els alumnes no se'n van escapar. També tenien uns obsequis. Eren unes bandes daurades, amb una inscripció de Miss i Mister i l'orla de record ( la podeu veure a la contraportada de la revista).
En acabat, alumnes i professors van anar-ho a celebrar a altres llocs de Platja d'Aro.
Va ser una nit molt bonica i especial
NEKANE PALOMO & JUDIT MORGAL

Premis al Puig Cargol

El Museu de la Pesca i la Diputació de Girona, durant el curs 2008-2009 van convocar els Premis Maleta Pedagògica virtual de la Pesca amb la finalitat de fer una petita ajuda per millorar l'ensenyament educatiu.

L' institut, concretament per l'Elsa Anton, va presentar un projecte i va guanyar un premi. Estava relacionat amb la pesca a Catalunya, el medi marítim, els recursos pesquers i l’espai litoral gironí.

Amb el diners obtinguts van comprar dues televisions que s'han instal·lat en els passadissos de la planta baixa,una càmera de vídeo i una càmera de fotos.

Andrea Rodríguez.

Alumnes prodigi


Són estudiants del nostre centre que desataquen en diverses activitats que no tinguin res a veure amb els estudis. Són extraescolars, com la música. En el nostre institut tenim dues alumnes de 1r Batxillerat que toquen instruments.

Com la Maria Cantorné de 1r de Batxillerat, que toca el piano i la flauta. La Maria va començar a tocar aquests instruments als set anys a l'escola de música de Palafrugell i ara li agrada tant que practica el piano i la flauta unes 4 hores a la setmana. Encara no fa competicions, però a l'escola fa exàmens.


La Maria Cots de 1r de Batxillerat també està a l'escola de música de Palafrugell. Toca el violoncel des dels 8 anys. A Palafrugell fa exàmens i les classes amb els professors de l'escola i també la va ajudar la seva àvia. També es presenta a càstings d'audicions a Girona: un cop va ser escollida suplent a la Jove Orquestra de Girona. A casa seva practica unes 3 hores a la setmana i diu que la va motivar a tocar un instrument la seva família.


A part de la música hi han moltes més activitat

s a les que es dediquen els nostres estudiants. Com escacs, alguns esports com la gimnàstica rítmica o fins i tot el io-io.

En Dídac Thomas és un jove prometedor de 12 anys de 1r d'ESO que es dedica a fer malabarismes amb el io-io. Aquest noi practica unes 24 hores a la setmana i encara que no ho sembli, va començar a jugar amb el io-io als 11 anys a la Salle de Palamós gràcies a el seu amic Nacho que el va ensenyar tot el que sap i ja ha participat a campionats i també dóna classes!

En Pol Sabrià és probablement l'alumne prodigi amb més èxit de tot l'institut. Aquest fabulós alumne de 2n de Batxillerat, té 18 anys i és un dels millors jugadors d'escacs de Catalunya, ja que va quedar campió del torneig d'escacs actiu de Riudellots de la Selva.

Tot va començar quan tenia 7 anys i es va apuntar a l'escola d'escacs. Allà és on li van ensenyar els seus professors i més tard el varen ensenyar Grans Mestres. Durant el dia, a més d'estudiar, dedica 1 hora a perfeccionar les seves jugades. Combinar els estudis amb els escacs no es tan fàcil com sembla i ell té el temps molt just, però afirma que el joc dels escacs estimula la s

eva ment i que l'ajuda a concentrar-se en els estudis.

L'Amanda Mora és una alumna de 3r A que practica la gimnàstica rítmica des dels 9 anys. Després de veure els jocs Olímpics d'Atenes del 2004 es va animar a practicar aquest esport. No té pensat dedicar-se a la rítmica durant tota la seva vida, només fins que se'n cansi. És una noia que sempre es vol superar i per això s'en vol anar a l'escola de rítmica de Palafrugell per millorar el seu rendiment al màxim i ja té 32 medalles . L'Amanda es troba en el nivell 3 de la Copa Catalana i se'n vol anar a Palafrugell per arribar al nivell 4 o 5 en menys temps. La seva model a seguir és l'Almudena Cid des de petita.


JOAQUIM SALVADÓ I AZAMAT KINZYABAEV


Entrevista a Joan Torrents




Aquí us oferim l'entrevista a en Joan Torrents, un professor de ciències que aquest curs s'ha jubilat.

Quants anys t'has dedicat al món de la educació?
Des del 1965 fins ara.
Quina titulació universitària tens?
Llicenciatura superior en Química a la Universitat de Barcelona.
Què significa per a tu ser professor?
Per mi es una feina vocacional, és una vocació. T'ha d'agradar i també ho has de sentir per dins perquè si no no t'anirà gaire bé. Te avantatges, i té inconvenients, com totes les feines; però jo sempre me'n recordo les bones coses, mai les dolentes. Val la pena, m'agrada perquè així sé que puc ajudar a la gent (els alumnes), perquè no val la pena que no ho facis si no estimes els alumnes.
Què és el millor i el pitjor de la teva professió?
El millor és que pots donar exemple, segur que algunes persones ho aprendre. El pitjor és la gent que a la classe no té ganes de treballar.
Quines assignatures has ensenyat?
Totes les que estan relacionades amb ciències.
A quants instituts has treballat?
Molts, mira: l'Aabat Sunyer de Badalona, l'IES Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols, en un institut de Blanes, després a un institut d'Olot, a l'IES la Garrotxa, i després aquí.
Quant temps has estat treballant al nostre institut?
Vaig començar al 1998 més o menys, o sigui que porto aquí 12 anys.
Que és el que més t'ha agradat d'aquest centre?
La gent, pel caràcter, empordanesa i la que m'he trobat.
Digues una anècdota interessant que t'hagi passat a l'institut.
Doncs, com sempre he estat professor de química, jo crec que són els experiments al laboratori. N'hi ha tantes que no me'n recordo.
Quin consell li donaries algú que volgués ser professor?
He fet molts anys aquesta fenia, las de sentir i t'ha d'agradar, i cada dia superar-te.

El dia 26 de abril en Joan Torrents va venir a l'institut per acomiadar-se de tots els seus companys. El director, en nom del centre, el va obsequiar un rellotge,com
a mostra del seu esforç. I en Joan Torrents va convidar a tots els professors a esmorzar i va dir unes paraules.



IVETTE IDELFONSO & LAURA CAMA



dimarts, 1 de juny de 2010

[cargol's living a celebration]



Són les cinc de la tarda i el professor que acaba d'aixecar-se de la siesta s'asseu davant de l'ordinador. Puja les persianes de la finestra perquè entri una mica de llum natural i fa un primer glop de cafè. Té la mirada perduda en el suau perfil d'una muntanya en l'horitzó. El professor pensa en la Chus, i en com a través d'un d'aquests formats electrònics tan de moda últimament, li va proposar fa uns dies, escriure un text per ser llegit en el sopar de graduació de batxillerat d'aquest curs. “Podrías escribir un texto de los tuyos”, li va dir.
El professor, que és aficionat a escriure, en un principi se sent molt content per tenir això que ell considera un honor, i, a més, pensa que així podrà, d'alguna manera, compensar la seva absència al sopar. Però, quan de sobte es troba sol davant la finestra blanca i completament buida de l’Open Office, sent la freda i inquietant amenaça de no tenir res a escriure. I pateix.
Comença a donar voltes sobre què és el que hauria d'escriure. Com més hi pensa, més en dubta. Hauria de ser un text “correcte” i amb un to cerimonial a l'alçada de la celebració? O, per contra, hauria de ser més informal i que deixés anar de tant en tant algun acudit? No massa complex, ni massa simple, però que li fes gràcia a tothom?
No ho té clar. Si utilitza un to excessivament formal, segur que algú que l'escolti s'avorrirà. Però, en canvi, si abusa de les bromes, semblarà que és un frívol i que no dóna a la celebració la importància que es mereix.
Però, a més: de què ha de parlar?
Si comencés parlant de l'institut; aquest grup d’edificis entranyables i petitons, on els alumnes homenatjats en qüestió han passat dos, quatre, sis anys de la seva vida, ¿no seria una primera imatge massa impersonal? ¿Val la pena, doncs, que escrigui sobre l'esperit de les aules, l'ambient dels passadissos, l'arquitectura o els accessos al centre, on segurament aquests alumnes deuen haver viscut tantes anècdotes i tantes experiències?
Perquè, si decidís entrar en una descripció detallada de les característiques físiques del centre i de la indesxifrable manera en què algunes d'aquestes quedaran gravades en la seva memòria; tot això, ¿a la gent li agradaria? ¿O els que escoltessin el text preferirien que fes un repàs més- diguem-ne- emocional, i no tan material, de la seva etapa a l'institut?
El professor se sent confós, perdut. Té ganes de dir que se sent LOST, però, pensa “Els farà gràcia l'acudit? Realment cal fer acudits?”
Continua sense tenir-ho clar.
El professor aficionat a escriure alça el cap i mira el sostre, buscant respostes i noves idees. De sobte, li vénen al cap els seus anys d'estudiant, i recorda com n'era d’habitual comentar entre companys les opinions que sobre els professors es tenien. ¿Seria el moment, doncs, de parlar sobre la particularíssima combinació d'amor i odi que s'estableix entre alumnes i professors? ¿Valdria la pena insistir en el fet que, passats els anys, el record d'aquests professors, degut a l'efecte calmant i clarificador del pas del temps, va guanyant en puresa i acaba essent sempre, al final, un bonic record? Com el d'una fotografia antiga d’aquelles que es guarden per molts anys?
El professor aficionat a escriure s'adona que els alumnes homenatjats potser ja les saben, totes aquestes idees que els intenta transmetre, i que realment -pensant-hi bé- entre l'alegria del moment i les probables copes de vi o cervesa que ja s'hauran pres, el que tenen ganes de fer és riure-se'n, dels professors.
¿Seria, doncs, el moment de fer-se'n còmplice i evocar anècdotes divertides amb què poder parodiar -sense fer cap mal a ningú- tot aquell equip de persones conegut vulgarment com “els profes”? Però, esclar, tampoc sap exactament de què riuen els alumnes. Perquè ell mateix n'és un, de professor; així que descarta entrar en aquest tema. Creu que és ben natural que els alumnes es riguin dels profes, i que així hauria de continuar essent. Perquè, pensant-ho millor, de fet, el text que intenta redactar, ¿no hauria de centrar-se més en els propis alumnes? ¿No són ells i elles els autèntics protagonistes d'aquesta història? De l'etapa tantes vegades referida en converses entre amics amb allò de “quan anava a l'institut”?

En aquest cas, el professor no té cap dubte. Ho té molt clar. Definitivament hauria de subratllar la importància que haurà tingut en la formació de les personalitats de tots els alumnes la relació amb els seus companys. Té la ferma convicció que tots els oients estaran d'acord amb la intensitat en què es viu la convivència a l'institut. Els vincles d'amistat (i a vegades, d'amor) que es fan (i a vegades, es desfan), i que aquests vincles, de vegades, es mantenen en el temps durant molts més anys del que es podria esperar.
Però, si utilitzés aquest recurs, amb l'evident intenció d'atacar el costat sensible de la celebració i dels seus protagonistes, ¿no s'estaria posant massa tendre, o excessivament melancòlic? Quan probablement, a aquestes alçades del discurs i del sopar, ja n'hi hauria uns quants que s'estiguessin avorrint i fes una bona estona que només pensessin en quina discoteca anirien després, o, els més trencats, quants cubates es prendrien?
Ara sí, el professor aficionat a escriure cau en un pou de dubtes del qual no creu que pugui sortir. Ha pensat parlar del centre, dels profes i dels alumnes, però s'adona que ho ha fet en clau de passat. S'hauria referit, sobretot, als records que aquesta etapa genera, però, clarament -i això ara li sembla un error fatal- ha oblidat parlar del futur.
Però, com pot haver-se'n oblidat? ¿No hauria d'haver començat per animar-los a reflexionar amb optimisme sobre el futur que els espera? ¿O sobre totes les infinites (i, per tant, innumerables) possibilitats que se'ls presenten a partir d'ara? ¿O també això seria un concepte fàcil d'utilitzar, i sobre el qual ja han rebut massa consells per part de tothom, i simplement caldria dir-los que tractin de ser feliços?
El professor a qui li agrada escriure voldria transmetre'ls la certesa que els millors moments de la seva vida encara estan per arribar. I que no han de deixar mai de perseguir els seus somnis - siguin del color i de la forma que siguin-.
Però, ¿no és aquesta idea un concepte molt senzill de dir, però realment difícil d'assolir, i més tenint com a únic instrument un text llegit enmig d'un sopar?

Finalment, i davant de tants dubtes sobre què ha d'escriure, com ho ha de fer i quin efecte tindrà sobre els homenatjats, el professor a qui han proposat en un d'aquests formats electrònics tant de moda últimament, escriure un text per ser llegit en el sopar de graduació de batxillerat d'aquest curs… abandona la missió d'escriure cap text. Elimina d'un sol cop tots els paràgrafs i esborranys que havia escrit. Mentre tanca de forma mecànica, i una mica decebut, la finestra novament blanca i totalment buida de l’Open Office, s'imagina tota la gent. Són allà, al sopar, desitjant que s'acabi d'una vegada el discurs, per poder demanar als cambrers una ronda de xupitos; per poder brindar fent xocar els gots i esquitxar-se els vestits nous; i per poder abraçar-se, guiats per l'eufòria de ser vius, de ser joves, i amb tot un món al seu davant.

Xavi Roca


Trivial del Baix emporda




    En el curs 2009-2010 els cursos de 3r vàrem participar en el crèdit de síntesis. Algunes de les activitats van ser dues excursions pel Baix Empordà acompanyats per professors com la Montse Fauria, la Chus Valdés i en Silverio Guallar, entre d'altres. La teoria del crèdit s'explicava en 3 dies d'estudi a l'escola, en els quals vàrem fer dos dossiers: l´individual i l'altre,en conjunt amb el grup.

    En les dues últimes excursions arribàrem al matí a Palau-Sator, on també vàrem fer una activitat que va ser la visita del museu Rural. Un altre grup havia de fer un treball a partir de les característiques del poble, i després a la tarda vàrem anar a Pals perquè un guia ens expliqués la història i l'antiguitat del poble i els seus monuments.

    Després de fer els dos dossiers, havíem de construir un joc com el Trivial relacionat amb les excursions del crèdit:

    Havíem de retallar 20 targetes de 5 colors diferents: lila, groc, vermell, verd i blau. Després de tenir totes les targetes retallades, escrivíem una pregunta en cadascuna d´elles, amb tres respostes possibles.

    L´elaboració del tauler es va fer a partir d´una cartolina doblegada i pintada de color que es volgués. No podia tenir més de 60 caselles, les quals es pintaven dels 5 colors de forma intermitent, perquè quan es queia en una de les caselles el color representava la targeta que havien de contestar.

    La capsa on es desava tot el material del joc, com per exemple el tauler, també es van fer. Aquestes caixes s'havien de fer junt amb una altra més petita que servia per desar les targetes amb el dau i les fitxes per jugar-hi.

El crèdit de síntesis va anar molt bé perquè el vàrem passar acompanyats dels amics i ens vàrem divertir coneixent una mica més els pobles del Baix Empordà.

Ens va agradar poder construir un joc amb el qual després podíem jugar. Va ser molt divertit poder jugar entre totes les classes de tercer i poder contemplar els diferents dissenys del Trivial.

Chayma Dairak i Celina Garcia, 3r A


L´entorn del l´institut



Cada dia per arribar a l' institut els alumnes que viuen aprop, han de passar per camins bruts i descuidats. HI poden trobar, per exemple: llaunes, barques, vidres, rajoles, lavabos, plata formes de platja; també molta sorra i, quan plou, molt de fang.
Sembla que els membres de l´ajuntament de Sant Antoni de Calonge no es reuneixen per poder arreglar-ho.
A nosaltres, com alumnes, ens agradaria que milloressin el camí, perquè no passéssim per entre tota aquesta porqueria.





CHAYMA DAIRAK Y CELINA GARCIA 3r A