dilluns, 14 de novembre de 2011

Benvinguts!!

Concurs de fotografia

Si vols participar al concurs de fotografia, envia una foto feta per tu d'un paisatge: (marítim, rural, urbà...) per correu electrònic a elrastredelcargol@gmail.com

Ja hi pots participar a partir d'ara i fins al 8 de Gener..!!

dilluns, 20 de juny de 2011

Romeu i Julieta! Una versió molt especial!

Els alumnes de 4art han fet una versió molt especial i divertida de l'obra de Shakespeare
Romeu i Julieta.

A més, ho han fet en anglès!

Mireu, mireu...




dilluns, 23 de maig de 2011

Flash Back!!!! Hem sortit a la tele

Algunes de les activitats que hem fet al centre, HAN SORTIT PER LA TELE!!!!!!!!!!


Aquí teniu els enllaços... a veure si us trobeu:



 (a partir del minut 4:25)

dijous, 19 de maig de 2011

dijous, 28 d’abril de 2011

El Japó, una catàstrofe


La dona estava asseguda, asseguda a terra, tapant-se la cara amb les mans, plorant. El paisatge que s’estirava davant seu no prometia gaires esperances. Els preciosos gratacels d'abans ara estaven mig destrossats, mig caiguts, i a través del fum es podia distingir els interiors dels edificis, els cristalls trencats i les parets foradades. 
 
Era el segon dia de la catàstrofe, la terra tremolava quasi tot el dia. Els forts corrents d’aigua es veien per tot arreu. La dona no sabia què fer. La seva casa ja no hi era, i totes les seves pertinences havien desaparegut dintre de l'aigua. No sabia que faria, ni on aniria en aquests temps tan difícils. 

Encara que sembli que els humans són amos del món i ho poden tot, la natura de tant en tant els recorda que no és així. I és que tota aquesta catàstrofe sembla com d’un altre segle, de l’antiguitat, de l’època dels dinosaures, al final! Però al segle vint-i-un... 

La dona estava asseguda a terra. I només de pensar que ja no té a ningú i no té res, les llàgrimes baixen per la seva cara, fent-la brillar. Era una dona japonesa. Veia com el seu país és submergia sota l'aigua, poc a poc. Els forts tsunamis destrossaven el que quedava dels edificis, i els terratrèmols feien la superfície del país plana, fent caure les cases. 

La dona estava asseguda. Sentia amb el pànic, com l’aigua lentament s’acostava més i més. No hi havia cap sortida. És el destí del país, i com  podia ella canviar-lo? Ha fet un pas endavant, i s’ha parat de cop, com si no n'estigués segura, però després, més decidida, ha fet un pas més cap a l'abisme.

A l' horitzó ha aparegut una petita taca negra, que mica en mica ha esdevingut la silueta de l'helicòpter. Era l'helicòpter de rescat de supervivents. Però la dona, mai ho sabrà...


Maria Dimurina
3rESO C

divendres, 15 d’abril de 2011

UNA ADOLESCENT VALENTA: entrevista a Anna Frank

Via de la imatge AQUÍ

La nostra intrèpida reportera, l'Alba Carbonell, es desplaça a l'Alemanya nazi per entrevistar la que serà l'adolescent més famosa de la segona guerra mundial.
Estem aquí a l'avió en camí d'arribar a Alemanya per poder entrevistar a la jove Anna Frank. Escriu un diari íntim mentre s'amaga amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la segona guerra mundial.


  • Quin és el teu nom complet?
     El meu nom complet es Annelies Marie Frank i alguns cops el meu pare em deia Annelein que significa “petita Anna”
  • Quin dia vas néixer? 
    Vaig néixer el 12 de juny de 1929
  • D'on provens? 
    Sóc nascuda a Frankfurt del Main, Alemanya tot i que l'any 1933 ens van destinar a Holanda perquè Hitler va accedir el poder i va començar a perseguir jueus.
  • Per què vas decidir escriure un diari? 
    Perquè era la meva manera de desfogar-me, de poder escriure els sentiments que tenia, la meva por a la vida i altres coses en que no podia confiar-ho a ningú.
  • Què ens expliques en el llibre? 
    Ens aquest diari us explico cada dia de la meva vida durant tres anys, mentre jo estava amagant-me de la guerra per culpa dels alemanys que volien exhaurir els jueus.
  • On et vas amagar? Va ser molt dur? 
    Ens vam amagar a la casa del darrere, deixant el pis on estàvem tot desordenat per donar la impressió de que havíem marxat sobtadament i el nostre pare va deixar una nota dient que ens n'havíem anat a Suïssa.

  • Tens algun/a germà/na? Com es diuen? 
    Sí, tinc una germana gran, és diu Margot Frank.
  • Els teus pares han estat amb tu fins que els van descobrir? 
    No, els meus pares els van descobrir abans que a mi i vaig estar un temps amagant-me sola.
  • Com es que els van descobrir a ells i a tu no? 
    Perquè els meus pares van sentir que s'acostaven i a mi em van amagar molt bé perquè no em descobrissin, i quan els van trobar no van mirar a enlloc més i em vaig quedar sola.
  • Vas tenir l'idea de publicar el teu diari en llibre? Per què? 
    Va ser quan vaig escoltar a la ràdio de Londres al ministre d'Educació del govern neerlandès a l'exili, que deia que després de la guerra caldria reunir i publicar tots els sofriments del poble neerlandès durant l'ocupació alemanya. Llavors vaig començar a reescriure el meu diari, modificant-lo, treient coses que sense importància i corregint-lo.

    Alba Carbonell 3rB



divendres, 8 d’abril de 2011

PRAGA us espera!!


La setmana vinent els alumnes de quart d’ESO aniran de viatge a Praga. La professora Anna Fuentes ens ha fet un petit resum de tot el que faran i de tot el que han fet per recaptar els diners perquè els hi sortís una mica més assequible aquesta sortida.

Els alumnes tindran dos dies per fer el dossier corresponent al crèdit de síntesi, el fan en grups de cinc. Els altres anys podien anar a la biblioteca i moure’s de classe, aquest any degut a que tenen un netbook per buscar informació això no a calgut així que ho han fet a la seva aula.

El crèdit de síntesi l’han de fer tots els alumnes però només 59 marxen de viatge a Praga. Aquests faran un diari del que van fent cada dia. Els que no vagin al viatge i es quedin a l’institut faran un crèdit diferent que s’anomena: busca’t la vida. El tema és de l’orientació laboral, faran una sortida i aniran a entrevistar a un professional a la seva feina com per exemple a algú que treballi en un hospital, en una oficina...

Via de la imatge AQUÍ
El crèdit serà del dia onze al quinze d’abril. Els alumnes que marxen de viatge sortiran el diumenge dia deu a les set del matí i agafaran un autobús que els portarà fins a Barcelona, llavors pujaran a l'avió que els portarà fins a Praga, allà els esperarà una guia que els portarà fins a l’autobús. Tot seguit els acompanyarà fins l’hostal on hi ha habitacions de sis de cinc i de quatre persones. 

És un hotel molt bonic, i estan inclosos en el preu l’esmorzà, el dinar i el sopar. A la nit aniran a sopar a un restaurant retro. Dilluns al matí aniran a visitar Praga amb una guia que es diu Michel, visitaran el centre de la ciutat durant unes tres hores. Per la tarda tindran una estona lliure i a la nit aniran a dormir a l’hotel. Dimarts al matí agafaran un vaixell i mentrestant que naveguin pel riu, la guia anirà comentant els bonics edificis del seu voltant.

Possiblement visitaran la fortalesa acompanyats pels professors. A la nit aniran a sopar i si els deixen entrar també aniran a una discoteca. Dimecres s’aixecaran i agafaran l’autobús fins al memorial Mauthausen que és un camp de concentració, visitaran les dutxes, els barracons on dormien... 
 
Després quan arribin a Salzburg s’acomodaran a les habitacions. Dijous s’aixecaran i aniran al centre de Salzburg, una ciutat molt neta i molt maca, i la guia els hi explicarà algunes coses. Per la tarda tornaran a tenir lliure. 
 
Divendres agafaran l’autobús i aniran a visitar el castell que va inspirar al senyor Walt Disney per fer el castell que surt al començament de les pel·lícules de Disney. Llavors dinaran i per la nit vindran amb autobús cap a San Antoni.

El viatge costa un total de 475 euros però els alumnes només pagaran 465 ja que han fet algunes activitats perquè els hi sortís més a compte. Les activitats han sigut vendre roses, vendre coca a l'hora d'esmorzar itambé han venut samarretes que ells compraven a quatre euros i les venien a deu. Les roses i coques eren de fons comú però en canvi els diners de les samarretes eren individuals per cadascú. Per guanyar més diners també es podien vendre bombons i talonaris. Els diners guanyats els han servit per pagar una assegurança de viatge i per pagar coses com un bitllet per al metro o una entrada per quan vagin a la discoteca. 
 
Esperem que s'ho passin d’allò mes bé!
Laura Coto, 3r B

divendres, 1 d’abril de 2011

El MUSCLO i el CARGOL...

Via de la imatge AQUÍ

EL MUSCLO

El musclo és un animal marí molt conegut i apreciat; té el cos tou totalment protegit per una closca formada per dues valves, per això es diu que és un bivalve.

El musclo i tots els animals amb closca de dues valves són mol.luscs de la classe dels bivalves.

El cos del musclo: les dues valves de la closca estan unides per un lligament, és el lligament elàstic. A la cara externa de la closca, de color negre és veuen les línies de creixement.
La cara interna de la closca és brillant perquè està recoberta d'una fina capa de nacre i té les vores de color blau fosc.
Dins de la closca hi ha la massa visceral formada pel fetge, els ronyons, l' estómac, etc... Tot el cos tou del musclo està envoltat d'una pell tendra i carnosa que rep el nom de mantell.
On viuen els musclos :els musclos viuen a la costa, fixats damunt les roques batudes per les onades. Cal tenir en compte que necessiten ambients on l'aigua s'ha de renovar contínuament.
Com respiren els musclos :els musclos respiren mitjançant dues làmines molt fràgils que són les brànquies, per això es diu que els musclos són lamel·libranquis.
Un viver de musclos:els musclos es crien en vivers artificials; a alta mar s'instal·len els vivers on es fixen les larves i es transformen en petits musclos; allí es recullen i es porten als vivers de creixement situats a prop de la costa, on als musclos es fan adults ràpidament perquè se'ls dóna aliment en abundància.
Als vivers de musclos cal vigilar que l'aigua sigui neta perquè són tota la contaminació pot quedar concentrada en el cos del musclo. Cal recordar que el musclo és un animal filtrador.
Altres bivalves: a més dels musclos, molts altres mol·luscs de la classe dels bivalves són apreciats per al consum humà, com és el cas de les ostres, les closques, les escopinyes, les tellerines.
Les ostres destaquen pel seu sabor i acostumen a menjar-se vives. També són criades en vivers artificials.
Hi ha una mena d'ostra, l'ostra perlera o mareperla, que segrega en el seu interior perles de nacre molt apreciades en joieria.
Les escopinyes tenen la closca amb les dues valves iguals i en forma de cor.
Les tellerines tenen la closca allargada i de color violeta fosc.
ASMA EL AMRANI 4T A
*********************************************

Via de la imatge AQUÍ
 EL CARGOL

El cargol és un animal terrestre molt comú, fàcil de veure i ben conegut de tothom.
El cargol és un mol·lusc de la classe dels gasteròpodes. Té les següents parts: el cos, el cap, els tentacles oculars, el llargs tentacles tàctils curts i el peu, la massa visceral, el mantell i la closca. 
El cargol és un animal de vida nocturna, si bé en dies foscos i plujosos és fàcil observar-lo en activitat.
A l´ hivern : el cargol es fica dins la closca tapa l´ obertura amb una fina capa de bava seca. Quan arriba la primavera el cargol surt de la closca per buscar menjar, puja pels arbres i es menja les fulles.
La reproducció del cargol:
Els cargols són hermafrodites, és a dir tenen els dos sexes que són indispensable per la reproducció. Quan els cargols s´aparellen poden arribar a posar una dotzena d´ous. 


Said Baghouz i Celina Garcia 4A

divendres, 25 de març de 2011

Quiero

QUIERO

Quiero decirte te amo hasta quedarme sin voz,

quiero besarte hasta desgastarme los labios,

quiero amarte hasta que el corazón me deje de latir.

Pero sobretodo no quiero que este sentimiento

se vaya nunca de aquí.


Kimberly Fernández, 3rA

dijous, 24 de març de 2011

M'he enamorat

                            M'he enamorat


M'apropo a tu, dubto de tot, estic perdut,
de cop i volta m'he quedat encantat,
el meu cor ha perdut tota la voluntat.
Tots els meus sentiments, t'has emportat.
Estic segur no és cap somni, és la realitat.

I tot d'un cop m'he quedat encegat,
recordo la teva imatge, per mi,
imaginant-te, els teus ulls i tot tu.
Desitjo que el que sento jo ho sentis tu.
Estic segur que no és cap somni, és la realitat.

Abril Burrueco, 3rC
Adaptació de la cançó d'en Marc Parrot del mateix títol

Primeres paraules al desKobrim mots!!!!!

Mireu, mireu a la pestanya del desKobrim mots!!!
Hi ha paraules que no sabíem que existien!!

dijous, 17 de març de 2011

desKobrim mots nous

Never give up the paper and the pen, by Jennifer König
COM HO FEM?


 1.Escriure la paraula nova.
2.Explicar què vol dir aquesta paraula
3.Perquè has triat aquesta paraula?
4.Posar la signatura i el curs de l'alumne
5.Temps: Enviar tot això a la adreça 
6.Data: 21 març fins 21 maig

Publicarem les paraules aquí i, així, entre tots segur que 
DESKOBRIM MOTS NOUS

dijous, 10 de març de 2011

PAU 365 dies l'any

Jo penso que la paraula pau pot tenir molts significats diferents segons el lloc on diguis la paraula.
Hi ha molts països que estan en guerra i la paraula pau per ells seria una mica de llibertat, molta menys de la que tenim on vivim nosaltres, però per a aquella gent ja seria suficient, perquè en molts d'aquells països no hi ha llibertat d'expressió ni de cap mena, ha de ser molt dur sotriar al carrer i no saber si tornaràs sa i estalvi a casa teva.
Nosaltres vivim en una societat que des del nostre punt de vista no hi ha gaire pau perquè hi ha violència, robatoris... però en molts altres llocs és pitjor, molt pitjor.

Llocs en els que si surts de casa t'arrisques a morir, a que et violin, a que et segrestin...
Aquí ja hi ha molts conflictes, però no tant greus com a altres llocs per exemple a Afganistan amb la guerra... han de patir molt les persones afectades, que no saben com acabarà el dia, si estaran vius o morts, si tindran casa o no en tindran...
Quantes guerres i confictes hi ha al món?

Moltes guerres i molts conflictes. Si no hi posem remei al final el món acabarà malament.

Aina Ribot
3rB

divendres, 18 de febrer de 2011

Parelles lingüístiques: COMENCEM!

Per: Nassira Barghout, 3rA

El dilluns 24 de gener es van presentar les parelles lingüístiques que participaran en el programa de voluntaris per la llengua que es fa a Calonge-Sant Antoni.
A l' institut cada dilluns a l'hora del pati es trobaran les parelles per parlar sobre un tema en català.

Hi assistiren de l'institut: El director Lluís Monjas, la professora Rosa Massallé. De l'oficina de català, Susagna Sabaté i dues voluntàries: l'una era finesa i l'altra catalana.

Es va explicar el funcionament d'aquest programa, que es fa per primera vegada a l' institut, i la importància que té per tot el municipi.També es va explicar que a Calonge hi ha una oficina de català perquè la gent pugui anar a fer consultes sobre temes relacionats amb la llengua o per aprendre català.
La parella de voluntàries adultes va explicar la seva experiència com a voluntàries: n'hi havia una que feia de voluntària per tercera vegada i va dir que li agradava molt conèixer persones d'altres llocs.

Després es van presentar les parelles i es va donar una bossa als trenta-cinc participants. Dins de la bossa hi havia un diari que parlava dels voluntaris per la llengua on s' indica què cal fer per participar en el programa entre altres coses; dos llibres petits de passatemps i una llibreta en fulls en blanc per escriure.

I així va concloure la presentació. Seguirem informant del programa de voluntariat.


dijous, 17 de febrer de 2011

Visita al Vell Marí, 3r eso




El dia 1 de desembre vam fer una excursió per conèixer el CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins) i el Vell Marí. Vam sortir d'aquí a les 10.00h el 3rC i el 3rA. Hi havia una bona caminata de l'institut fins allà, Palamós.

A l'arribar allà ens vam parar en els bancs d'aquell port perquè teníem bastanta gana. Ens van barrejar i repartir en grups. Al començament ens van dir que havíem d'entrar dintre d'aquella caravana del CRAM. Allà dintre hi havia imatges de diferents espècies marines i diferents profunditats. Cada vegada que baixava la profunditat, les llums baixaven de lluminositat, estava molt ben fet.

Després d'aquesta explicació ens van donar una brúixola per orientar-nos i vam anar directes cap al Vell Marí, un vaixell de fusta que el fan servir per navegar. Al pujar per la passal·lera del vaixell, ens van fer posar unes ulleres que feien veure un video d'ells anant pel mar, i també quan bussejaven. També ens van ensenyar les parts bàsiques d'un vaixell normal: la proa, la popa, babor i estribor.

Ens van ensenyar el funcionaments de les coses per bussejar, i l'equipament que s'ha de portar si vols anar sotamar.

Després de moltes explicacions, vam agafar el camí més curt per anar a l'Institut Puig Cargol!

Aleix Solanellas,
3rB

divendres, 4 de febrer de 2011

La mediació, el camí per la Pau


Via de la imatge AQUÍ
Els reporters de El Rastre del Cargol Cèlia Fornaguera i Bernat Taberner, han entrevistat la Dolors Guasch, professora de l'institut i mediadora escolar.
DG: Dolors Guasch
ERC: El Rastre del Cargol

ERC: Què és i per a què serveix la Mediació?

DG: La mediació és un sistema de resolució de conflictes, i serveix per a tot tipus d’enfrontaments que es puguin donar a l’institut, en diem mediació escolar.

ERC: S’hi presenta molta gent?

DG: Poquets, l’any passat 12, però sempre hi ha algú que en necessita.

ERC: Realment soluciona els conflictes?

DG: Sí, la majoria de vegades sí.

ERG: Quins són els problemes més freqüents?

DG: Entre alumnes, en diem problemes entre iguals, ara ens trobem amb problemes de les xarxes socials com twitter i facebook.

ERC:La mediació enriqueix a les persones?

DG: Enriqueix als mediadors i als que van a mediació, perquè els ajuda a resoldre els problemes i n’aprenen. A part el mediador obté una satisfacció personal per haver ajudat a les persones a resoldre el seu conflicte.

ERC:Tothom pot ser mediador?

DG: Solament les persones que hagin fet el curs de mediació i tinguin predisposició per ajudar.

ERC: Què aprenen les persones que fan mediació?

DG: Aprenen a posar-se en el lloc de l’altre, a reconèixer els seus problemes, els valors de la comunitat, reconèixer les seves capacitats per ajudar els altres i posen el seu gra de sorra perquè la convivència millori.

ERC: En què consisteix la trobada escolar de mediadors?

DG: És una diada molt divertida i fructífera, perquè coneixem mediadors d’altres centres, i com funciona el servei, plans per millorar-lo...
 És Una diada de convivència, a vegades es fan tallers, l’any passat va ser risoterapia, xerrades, taules rodones, experiències i compartim l’esmorzar i el dinar.

ERC:Com se us va ocórrer la idea d’obrir un servei de mediació escolar?

DG: Fa cinc anys que es va obrir el servei, va ser després de fer un curs de formació i veure els avantatges que podia aportar al centre.

ERC:  Per últim és fàcil la tasca del mediador?

DG: És més agraïda que fàcil, perquè s’ha de tenir capacitats comunicatives fer que vagin al gra, fer que parlin, s’ha de fer que comenci i acabi tot el procés ...
El mediador ajuda a que l’altre expressi els fets i els sentiments del moment del conflicte i trobin entre els dos la sol·lució.

ERC: Gràcies per contestar les nostres preguntes.

DG: Gràcies a vosaltres per venir a fer-me aquesta entrevista.


dijous, 3 de febrer de 2011

Pau, quina pau?

Celina Garcia 4r A
Des de petits ens han fet creure que el contrari de la pau és la guerra
Sempre que dèiem que volíem pau en el món enteníem que no volíem que la gent es matés. 
Sempre cantàvem cançons que deien que deixéssim les armes, que no matéssim i que així hi hauria pau. 

En aquells moments érem massa petits perquè ens expliquessin tots els significats que tenia la paraula pau. Ara, però, ja sabem que no només són les guerres sinó que hi ha moltes coses més a banda de la guerra.

Pau significa tranquil·litat. 

Quan dues persones diuen que “estan en pau” volen dir que tots els conflictes i mal entesos que tenien ja estan arreglats. També significa que no volem violència, que volem que la gent s’entengui i solucionin les coses parlant.

Tothom pensa que celebrant el Dia de la Pau tot se soluciona, però això no és del tot veritat. Celebrant aquest dia no aconseguirem que no hi hagi més guerres però ajudarà si cadascú hi posa una mica de la seva part, tothom podrà viure més a gust i més tranquil, tothom podrà viure en PAU.

Anna Estragués
3rC

divendres, 21 de gener de 2011

VOLUNTARIS PER LA LLENGUA

Programa voluntaris per la llengua

Acte de presentació de parelles lingüístiques: voluntaris i aprenents.



Dilluns 24 de gener 2011
Institut Puig Cargol
Sala d'actes

dimecres, 12 de gener de 2011

Entrevista al director del centre

Vàrem sol·licitar una entrevista al director, Lluís Monjas. L'entrevista la vam realitzar a una habitació a la qual li diuen “nevera” perquè sempre està glaçada.
Ens hi vam sentir molt còmodes, a més a més, ell és molt simpàtic i agradable.

1. Quants anys porta ocupant el càrrec de director en aquest centre? 
Em van donar la plaça aquí per ser professor, jo vivia a prop de Barcelona, vaig venir a viure a Sant Feliu amb la meva família i n'estic molt còmode i feliç. Des de llavors porto vuit anys ocupant el càrrec de director en aquest institut.

2. Què és el que més li agrada de ser director?I el que menys? 
El que més m'agrada és la relació amb les persones.El que menys m'agrada és haver de renyar als alumnes.

3. Quants anys li agradaria continuar essent director de l'Ies Puig Cargol? 
De moment m'hi sento còmode i trobo agradable la meva feina, quan ja no m'agradi deixaré de fer-ho.

4. Vostè ensenya alguna assignatura als alumnes?Quina?Perquè va decidir aquesta en comptes d'una altre? 
Sí, ensenyo història perquè he estudiat molts anys i sóc especialista en geografia i història.

5. A quina universitat a estudiat?
He estudiat a la Universitat de Barcelona.

6. Quines carreres ha estudiat? 
Geografia i Història, i Filologia clàssica.

7. Ha estat en algun altre institut?Quin? 
Sí, he estat en molts instituts: A Eivissa, al Baix Llobregat, a Calaf i ara aquí.

8. Qui forma part del seu equip de direcció?Bé, en són tres: la Chus Valdès com a coordinadora pedagògica, en Joan Borràs com a cap d'estudis i en Quim com a secretari.

9. És complicat organitzar l'institut?Si, n'és bastant de complicat.


NOMS DELS REPORTERS/ERES: Hans ludwig, Pau Grassot, Míriam Luque, Romaisa Belckacem i Jo Sanmarti.