divendres, 18 de febrer de 2011

Parelles lingüístiques: COMENCEM!

Per: Nassira Barghout, 3rA

El dilluns 24 de gener es van presentar les parelles lingüístiques que participaran en el programa de voluntaris per la llengua que es fa a Calonge-Sant Antoni.
A l' institut cada dilluns a l'hora del pati es trobaran les parelles per parlar sobre un tema en català.

Hi assistiren de l'institut: El director Lluís Monjas, la professora Rosa Massallé. De l'oficina de català, Susagna Sabaté i dues voluntàries: l'una era finesa i l'altra catalana.

Es va explicar el funcionament d'aquest programa, que es fa per primera vegada a l' institut, i la importància que té per tot el municipi.També es va explicar que a Calonge hi ha una oficina de català perquè la gent pugui anar a fer consultes sobre temes relacionats amb la llengua o per aprendre català.
La parella de voluntàries adultes va explicar la seva experiència com a voluntàries: n'hi havia una que feia de voluntària per tercera vegada i va dir que li agradava molt conèixer persones d'altres llocs.

Després es van presentar les parelles i es va donar una bossa als trenta-cinc participants. Dins de la bossa hi havia un diari que parlava dels voluntaris per la llengua on s' indica què cal fer per participar en el programa entre altres coses; dos llibres petits de passatemps i una llibreta en fulls en blanc per escriure.

I així va concloure la presentació. Seguirem informant del programa de voluntariat.


dijous, 17 de febrer de 2011

Visita al Vell Marí, 3r eso




El dia 1 de desembre vam fer una excursió per conèixer el CRAM (Centre de Recuperació d'Animals Marins) i el Vell Marí. Vam sortir d'aquí a les 10.00h el 3rC i el 3rA. Hi havia una bona caminata de l'institut fins allà, Palamós.

A l'arribar allà ens vam parar en els bancs d'aquell port perquè teníem bastanta gana. Ens van barrejar i repartir en grups. Al començament ens van dir que havíem d'entrar dintre d'aquella caravana del CRAM. Allà dintre hi havia imatges de diferents espècies marines i diferents profunditats. Cada vegada que baixava la profunditat, les llums baixaven de lluminositat, estava molt ben fet.

Després d'aquesta explicació ens van donar una brúixola per orientar-nos i vam anar directes cap al Vell Marí, un vaixell de fusta que el fan servir per navegar. Al pujar per la passal·lera del vaixell, ens van fer posar unes ulleres que feien veure un video d'ells anant pel mar, i també quan bussejaven. També ens van ensenyar les parts bàsiques d'un vaixell normal: la proa, la popa, babor i estribor.

Ens van ensenyar el funcionaments de les coses per bussejar, i l'equipament que s'ha de portar si vols anar sotamar.

Després de moltes explicacions, vam agafar el camí més curt per anar a l'Institut Puig Cargol!

Aleix Solanellas,
3rB

divendres, 4 de febrer de 2011

La mediació, el camí per la Pau


Via de la imatge AQUÍ
Els reporters de El Rastre del Cargol Cèlia Fornaguera i Bernat Taberner, han entrevistat la Dolors Guasch, professora de l'institut i mediadora escolar.
DG: Dolors Guasch
ERC: El Rastre del Cargol

ERC: Què és i per a què serveix la Mediació?

DG: La mediació és un sistema de resolució de conflictes, i serveix per a tot tipus d’enfrontaments que es puguin donar a l’institut, en diem mediació escolar.

ERC: S’hi presenta molta gent?

DG: Poquets, l’any passat 12, però sempre hi ha algú que en necessita.

ERC: Realment soluciona els conflictes?

DG: Sí, la majoria de vegades sí.

ERG: Quins són els problemes més freqüents?

DG: Entre alumnes, en diem problemes entre iguals, ara ens trobem amb problemes de les xarxes socials com twitter i facebook.

ERC:La mediació enriqueix a les persones?

DG: Enriqueix als mediadors i als que van a mediació, perquè els ajuda a resoldre els problemes i n’aprenen. A part el mediador obté una satisfacció personal per haver ajudat a les persones a resoldre el seu conflicte.

ERC:Tothom pot ser mediador?

DG: Solament les persones que hagin fet el curs de mediació i tinguin predisposició per ajudar.

ERC: Què aprenen les persones que fan mediació?

DG: Aprenen a posar-se en el lloc de l’altre, a reconèixer els seus problemes, els valors de la comunitat, reconèixer les seves capacitats per ajudar els altres i posen el seu gra de sorra perquè la convivència millori.

ERC: En què consisteix la trobada escolar de mediadors?

DG: És una diada molt divertida i fructífera, perquè coneixem mediadors d’altres centres, i com funciona el servei, plans per millorar-lo...
 És Una diada de convivència, a vegades es fan tallers, l’any passat va ser risoterapia, xerrades, taules rodones, experiències i compartim l’esmorzar i el dinar.

ERC:Com se us va ocórrer la idea d’obrir un servei de mediació escolar?

DG: Fa cinc anys que es va obrir el servei, va ser després de fer un curs de formació i veure els avantatges que podia aportar al centre.

ERC:  Per últim és fàcil la tasca del mediador?

DG: És més agraïda que fàcil, perquè s’ha de tenir capacitats comunicatives fer que vagin al gra, fer que parlin, s’ha de fer que comenci i acabi tot el procés ...
El mediador ajuda a que l’altre expressi els fets i els sentiments del moment del conflicte i trobin entre els dos la sol·lució.

ERC: Gràcies per contestar les nostres preguntes.

DG: Gràcies a vosaltres per venir a fer-me aquesta entrevista.


dijous, 3 de febrer de 2011

Pau, quina pau?

Celina Garcia 4r A
Des de petits ens han fet creure que el contrari de la pau és la guerra
Sempre que dèiem que volíem pau en el món enteníem que no volíem que la gent es matés. 
Sempre cantàvem cançons que deien que deixéssim les armes, que no matéssim i que així hi hauria pau. 

En aquells moments érem massa petits perquè ens expliquessin tots els significats que tenia la paraula pau. Ara, però, ja sabem que no només són les guerres sinó que hi ha moltes coses més a banda de la guerra.

Pau significa tranquil·litat. 

Quan dues persones diuen que “estan en pau” volen dir que tots els conflictes i mal entesos que tenien ja estan arreglats. També significa que no volem violència, que volem que la gent s’entengui i solucionin les coses parlant.

Tothom pensa que celebrant el Dia de la Pau tot se soluciona, però això no és del tot veritat. Celebrant aquest dia no aconseguirem que no hi hagi més guerres però ajudarà si cadascú hi posa una mica de la seva part, tothom podrà viure més a gust i més tranquil, tothom podrà viure en PAU.

Anna Estragués
3rC