dijous, 27 de febrer de 2014

Les experiències de la Mireia



MIREIA GRÀCIA

A què et dediques ara mateix? Comenta’ns si estudies o treballes
Estic estudiant l’últim curs del Grau en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.
 On vius?
A Barcelona, en un pis compartit amb dues companyes de la universitat.
Tens el graduat en ESO ?
Si
 Has vist el nou edifici de l’institut?
L’he vist per fora alguns cops que hi he passat però no he estat a dins.

Trobes a faltar els estudis ?
De moment no, perquè encara estic estudiant.  Però he estat 5 mesos fent pràctiques a una empresa sense fer classes a la universitat i no ho he trobat a faltar. Crec que si treballes del que t’agrada i pel que t’has format, et segueixes formant dia a dia i els estudis passen a ser una etapa on has adquirit coneixements que et són útils però que no trobes a faltar. El que trobes més a faltar és la gent i la vida d’estudiant.

És fàcil trobar feina amb graduat? I sense?
Ara mateix és difícil trobar-ne amb i sense graduat crec. Tot i així, penso que és un factor que depèn molt de la persona. Si tens ganes de treballar i t’esforces per buscar una feina o contactes, et formes a banda dels estudis, fas cursos, pràctiques voluntàries ... Si ets una persona activa, amb ganes i empenta sempre hi ha possibilitats i noves vies.

Les coses que et van ensenyar a l’institut t’han servit per la vida ?
A l’institut i a l’escola aprens tot una sèrie de conceptes que et serveixen per tenir una base per anar pel món amb una certa cultura general i coneixements per poder relacionar-te (a través de les llengües), poder tenir certa autonomia en diverses situacions (gràcies a les ciències i les matemàtiques) etc.
Però també és el lloc on et vas formant com a persona i on vas aprenent tant dels errors com dels encerts. On convius dia a dia amb altres alumnes, alguns més grans d’altres més petits, amb els que et portes millor o pitjor però que has d’aprendre a tractar, tolerar i respectar per anar fent el teu camí. També amb professors amb els que estableixes relacions diverses algunes més complicades, d’altres més agradables, d’altres indiferents però de les que aprens. I això al cap i a la fi és el que t’aporta més habilitats per la vida en general.

A quin any vas acabar els estudis de l’institut?
El 2010.

Quin record en tens? 
Molt bo. És una etapa que quan hi ets només vols que acabi. Sobretot el batxillerat i tota la preparació per la selectivitat. Perquè tens ganes d’acabar, canviar d’aires i començar aquella etapa nova que tothom en parla: la universitat (en el meu cas). Però llavors, quan ets a la universitat també ho trobes a faltar, com tot quan “ho perds”. Tot i així, estableixes noves relacions amb els companys que tenies, algunes es mantenen, d’altres es perden, però el record que perdura és molt bonic.

Canviaries alguna cosa del passat?
No. Tot el que ens passa i el que fem, encara que ens equivoquem, ens serveix per alguna cosa, si més no per no tornar-la a repetir.

Vas seguir estudiant? 
Sí, un cop acabat el batxillerat vaig començar el Grau en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

 Quin era la teva relació amb els professors? 
Bona. Amb alguns més que d’altres, perquè t’hi portaves més bé, tenies més afinitat o ves a saber per què.

Com era l’institut quan tu hi anaves? 
El primer any que vaig entrar no hi havia encara l’edifici nou, cap d’ells. Era un edifici bastant vell i petit, ja que cada cop érem més alumnes i a l’edifici no hi havia lloc per tots i havíem de fer classes als barracons. A més, estaven fent les obres de l’edifici nou i tot plegat no feia gaire goig, molt de soroll parets velles, ... Però bé l’any següent ja vam poder estrenar l’edifici nou i Déu ni do quin canvi! Tot i així, es mantenien els barracons. I pel que he vist, l’any després que acabés es va acabar de construir el segon edifici.

 Feies esport a l’hora del pati? 
Sí, vaig ser de les primeres, juntament amb unes companyes que vam endinsar-nos en el projecte del Pla Català de l’Esport a l’Escola. Aquest consistia en dinamitzar activitats esportives durant les hores d’esbarjo, tant al pati com al menjador. Vam fer bàsquet, futbol i dansa, crec. I, a més, vam tenir l’oportunitat de anar a formar-nos una setmana amb altres alumnes d’altres escoles a Tarragona.

 Com era la teva relació amb els companys? 
Molt bona. Em portava bé amb tothom, evidentment sempre fas una colla d’amics més propers, però amb la resta hi mantens una relació cordial.

 Vas repetir algun curs? 
No.

 T’agradava estudiar?
Sí, tot i que a vegades feia mandra i més quan alguns conceptes es repetien al llarg dels anys. Però bé, suposo que és perquè es consolidin i no els oblidem, encara que a vegades passa.

Tenies bones notes ?
Sí, tot i que la mandra sempre hi era present i podrien haver estat millors amb més esforç. D’això només me’n vaig adonar quan realment vaig necessitar tenir notes molt altes per poder entrar a la universitat que volia.

 Quin és el pitjor record? 
El primer any que vaig entrar a l’Institut hi va haver un problema amb una noia que érem molt amigues. No ho vam passar gaire bé cap de les dues però al final ho vam solucionar.

 Quin és el millor record tens? 
Recordo molt l’intercanvi que vam fer a segon amb uns alumnes d’Itàlia i vam anar allà a passar-hi una setmana alguns a casa d’uns companys amb els que prèviament ens havíem escrit cartes. Va ser molt i molt divertit, perquè vam fer un viatge, el grup que teníem molt bona relació i amb els professors també. També va ser molt divertida l’esquiada i el viatge final de curs a Praga i Salzburg.
Us recomano molt aprofitar totes les sortides que pugueu, perquè és una forma de veure món, fer activitats diferents, conèixer gent nova i enfortir les relacions tant amb alumnes com professors.

 Tens algun projecte? 
De moment, acabar les dues assignatures que em falten per graduar-me i el treball final de grau que l’hauré d’entregar a finals de maig. Després fer algun màster si en trobo algun que m’agradi i preparar un viatge que tinc moltes ganes de fer per anar a veure un amic que se’n va a estudiar molt i molt lluny: a Austràlia.

 Com t’imagines d’aquí deu anys?
La veritat no en tinc ni idea. M’agradaria imaginar-me exercint de periodista per algun mitjà català o espanyol i a Catalunya, tot i que sempre a punt per escapar-me a algun lloc si cal. Tenir un sou amb el que em pugui mantenir i no només sobreviure, sinó viure. I estar envoltada de tota la gent que m’estimo. Ah, i mantenint-me molt activa!

dimecres, 26 de febrer de 2014

Ensenyament a trets


MARC SORIANO SAIS 4tA

Títol llibre: Ensenyament a trets 
Autor: Eduard José 
Editorial: La Galera la maleïda 
Número de pàgines: 128
Número de Capítols: 10 
Gènere: Novel·la de misteri  

Personatges 
Protagonista: Olmedillo (inspector). 
Antagonista: Josep Maria (Assassí). 
Personatges secundaris: Galíndez (company Olmedillo), Cano (comissari cap) 
Angel Rodri (Mestre matemàtiques mort (pederasta i té la sida))
Antònia (Portera) , Benjamí (antic porter) 
Joan (company den Benjamí), Costaró (director del col·legi(mort))
Prunera (professor de gimnàstica (Homosexual)), Alfred Escles (novio Pruneres)
Caterina Muixent (ajudant del director) 
Monserrat Balí (professora de naturals i antiga xicota d’en Rodri) 
Raquel (alumne que es va suïcidar i xicota d’en Rodri) 
Xifre (pare de la Raquel i d’en Josep Maria i te una botiga d’armes) 
Josep Maria (germà de la Raquel i fill d’en Xifre que finalment resulta ser l’assassí) 

Resum 
El llibre va sobre un inspector anomenat Olmedillo i el seu company Galindez que reben una trucada d’en Cano (el seu cap) que els diu que han assassinat un professor de l’escola Mayer anomenat Angel Rodri i que hauríem d’investigar-ho. Quan arriben a l’escola interrogant tots els professors i treballadors del centre però s’adonen que falta l’Antònia (que és la portera), investiguen i descobreixen que havia fugit perquè tenia por. L’Antònia els explica que havien estat amenaçats de mort per en Benjamí (antic porter), al qual investiguen i resulta que havia mort en un incendi. Aquell mateix dia, Cano els truca dient que havien assassinat el senyor Costaró (el director del col·legi) i l’endemà decideixen fer una reunió del personal del col·legi per investigar la mort. Un cop al col·legi els demanen a tots la coartada per la hora de l’assassinat. Tots tenen coartada per aquella hora menys en Pruneres que fuig perquè no vol donar a conèixer que és homosexual i que aquella hora estava amb el seu xicot Alfred Escales, però al final ho esbrinen. 
Després d’investigar molt descobreixen que l’assassí és en Josep Maria, el germà de la Raquel, que havia matat en Rodri per venjar-se de la mort de la seva germana ja que s’havia suïcidat perquè es pensava que Rodri li havia contagiat la sida i també mata el senyor Costaró perquè havia esbrinat que l’assassí era ell.

Valoració personal
Aquest llibre m’ha encantat, ja que és una novel·la de misteri i assassinats, i això m’agrada molt.
Per a mi el seu punt fort és que l’autor no es dedica gaire a fer descripcions del llocs on passa, sinó que es concentra més en els diàleg entre els personatges. Degut a això no es fa gens pesat.
Jo recomanaria aquest llibre a totes les persones a qui agradi el misteri i la intriga.

Editors: Alex Moreno i Edilson Garcia 3rB

Una nova campanya a l’institut: “I tu què fas pel medi ambient?”

Simon Vullinghs & Pau Bertran 

La professora Sònia Quiles (que és la encarregada de l'Escola Verda a l’institut) s’ha reunit amb els alumnes de 2n d’ESO per començar una campanya: “I tu què fas pel medi ambient?” 

Volen aconseguir fer una exposició de fotografies de totes les petites accions que fem sobretot relacionades amb el reciclatge de bolis, tòners, paper, brics, manteniment de l'aula neta,estalvi energètic, recollida solidària de taps.... 
Voldrien que els delegats de la classe i alguns alumnes més demanessin al tutor/a per sortir a fer una foto reciclant, recollint, felicitant... 

Es necessita imaginació!

La meva afició, el Hip-Hop

PAULA HERNÁNDEZ MOLINA

La meva afició, a part de cantar, és ballar Hip-Hop. Des de ben petita que m'agrada, i tenia l'obsessió de començar a fer classes, ja que mai n'havia anat a cap.
Vaig començar quan just iniciava la primària. Anava al pavelló de Calonge, que era al costat de l'escola on anava. La meva professora es deia Eva, i tenia una escola de dansa urbana amb les seves dues germanes, i ella va ser qui em va fer veure que ballar forma part de mi, i és el que desitjo fer tota la meva vida. 
Les meves primeres actuacions les feia allà mateix on donaven les classes, al pavelló. 

Tot va seguir així fins quan vaig arribar a la ESO. A primer, en teoria havia de fer classe amb una de les germanes de l'Eva, la Neus, com a extraescolar al pavelló de Sant Antoni, però com que no hi va haver gent suficient per fer un grup, l'Eva va trucar a la meva mare per dir-li que jo servia per ballar i que m'havien guardat una plaça al gimnàs. 

El primer any que vaig anar-hi em sentia una mica sola; allà a Palafrugell no coneixia a ningú, però poc a poc vaig començar a fer amigues, una d'elles ara és de les meves millors amigues. Vam anar a competir a Banyoles, i vam quedar terceres de la nostra categoria. Era la meva primera competició de Hip-Hop i estava molt nerviosa, però tot va sortir genial. 

Al segon any, va venir la Maria Fernandez, de 3r B, amb mi. Tot pintava d'allò més bé, i no anava pas equivocada. Els resultats van ser: terceres a Figueres, segones a Banyoles, segones a Girona, i segones de totes les competicions comarcals. I una competició extra, de les grans, cinquenes. 

Aquest any la coreografia m'encanta, i tenim molt més professors. Personalment, li he de donar les gràcies a tots, en Daniel Chamizo, Angie Romero, Neus, Eva i Sandra Romero, i en Keko Domenech. Al Nou Estil, som una família.

La meva afició és anar a “Ca la Rita”

Michel Alcaide Vera 

Jo, en Michel, a més de ser un alumne extravagant, vaig a l'escola de música “Ca la Rita” a Palafrugell. 

En aquesta escola hi ha diversos cursos: 

1r d'elemental A,B 
2n d'elemental A,B 
3r d'elemental A,B 
4t d'elemental 

1r de professional A,B 
2n de professional 
3r de professional 
4t de professional 

Vaig començar a tocar el piano als 10 anys i amb 13 vaig decidir anar a l'escola perquè m'agradava. 
El dimarts vaig a l'escola i cantem, fem dictats rítmics i harmònics amb la Carme. I dijous, primer piano i després harmonia amb la Dolors. 

A l'escola hi ha dues plantes i la recepció. 
No tinc gaire temps per tocar el piano però quan mi poso ningú me'n treu. Sempre que acabo una classe dic: -M'agrada més aquest dia que l'altre. 
Estic molt feliç per l'elecció que vaig fer de passar-me a l'escola.

Juguem a futbol amb l' ALBERT FORT

Mustafa el Amrouchi 
Dani Pajares 3C 

Cada dilluns de 17:30h a 19:00h vénen nens de Calonge i de Sant Antoni al pavelló Municipal de Sant Antoni a jugar a futbol sala. 
Hi poden entrar a jugar joves de totes les edats, no hi ha una edat mínima ni una edat màxima. Fem tres equips, a la pista juguen dos equips, el que marqui un gol guanya, i es queda a la pista perquè jugui contra l’equip que estava descansant. 

Quan són les 18:50h els que vulguin anar a la dutxa del pavelló a dutxar-se poden anar-hi, només han de portar xampú de casa, tovallola i roba de recanvi. 
Estem molt contents amb l’Albert Fort perquè fa unes activitats molt divertides per als joves de Calonge i de Sant Antoni.

Els alumnes de 4t venen samarretes


NATHALY GOMES

Els alumnes de 4t ESO estan venent samarretes per 10 euros, perquè al final de curs faran un viatge a Berlín i així guanyen diners.

Les samarretes les venen de dos colors i de dos tipus. Per les noies és de color rosa i de tirants i per als nois és de color vermell i màniga curta.

En les samarretes hi ha icones de Facebook, Whatsapp, Instagram, Youtube, Twitter, Google Chrome, el nom i el logo de l’institut i una icona de perfil.

Si vols aquestes samarretes les has de demanar als alumnes de 4t.

Les experiències de la Mar i la Natàlia


MAR SOLER I NATÀLIA SÁNCHEZ

A què et dediques ara mateix? Comenta’ns si estudies o treballes Ara mateix estudiem un grau universitari, la Natalia estudia Llengua i Literatura Espanyola, i la Mar fa el Doble Grau d’Ed. Infantil i Ed. Primària amb la Menció de llengua anglesa.
On vius? 
Durant la setmana la Natalia viu a la vila de la UAB, i la Mar a Manlleu (Osona), i els caps de setmana venim a Calonge.
Tens el graduat en ESO ? 
Sí.
Has vist el nou edifici de l’institut?
Sí, nosaltres el vam estrenar!
Trobes a faltar els estudis ? 
No, ja que seguim estudiant.
És fàcil trobar feina amb graduat? I sense ? 
Si tens el graduat tens molts més avantatges a l’hora de trobar-ne. Com més estudis tens, hi ha més possibilitat de trobar feina.
Les coses que et van ensenyar a l’institut t’han servit per la vida ? Sí, és una de les bases essencials.
A quin any vas acabar els estudis de l’institut? 
Al 2012.
Quin record en tens ? Tenim records bons i no tant bons, però en general l’experiència va ser molt bona!
Canviaries alguna cosa del passat? 
No.
Vas seguir estudiant? 
Seguim estudiant.
Quin era la teva relació amb els professors?
Amb la majoria d’ells va ser molt bona, realment guardem molt bons records de tots. Creiem que és un institut on tenim la sort que els professors i professores són molt propers, i això és un gran avantatge.
Com era l’institut quan tu hi anaves?
Els primers anys de la ESO no paràvem de canviar de classe ja que no hi havia ni barracons ni edifici nou, i no hi cabíem.
Un cop van fer els barracons (on ara hi ha l’edifici nou), vam estar els dos últims cursos de la ESO allà (quan feia vent o plovia desitjàvem estar en una classe de l’edifici).
L’últim curs de Batxillerat vam estrenar l’edifici nou, realment estàvem molt contents. Va ser una sort.
Feies esport a l’hora del pati? 
Quan ens van posar la xarxa de volley ens passàvem les hores del pati allà.
Com era la teva relació amb els companys? Natàlia: Realment la relació amb els companys va anar millorant durant els anys, amb qui tens més relació al final sol ser amb els que acabes batxillerat.
Mar: A mida que anaves passant de curs anaves establint vincles amb diferents companys, però no tots acaben la ESO, i no tots fan Batxillerat, és per això que amb els que vam acabar batxillerat teníem i tenim molt bona relació.
Vas repetir algun curs? No.
T’agradava estudiar? 
Sempre hi ha assignatures que t’agraden més que d’altres, però en general sí.
Tenies bones notes ? Hi havia de tot.... :D
Quin és el pitjor record? 
L’ incertesa al acabar la selectivitat de no saber si podràs estudiar la carrera que vols o no, i els minuts abans de l’exposició oral del treball de recerca.
Quin és el millor record tens? 
Tenim molt bons records com ja hem dit anteriorment, és complicat triar-ne només un, en general l’experiència va ser boníssima.
Tens algun projecte? 
La Natalia l’any que ve vol marxar tot l’any d’intercanvi a una altra universitat.
La Mar és més d’anar improvisant sobre la marxa, també té pensat marxar a fer un Erasmus fora, però encara no té massa clar a on.
Com t’imagines d’aquí deu anys ? D’aquí a deu anys esperem que la situació laboral hagi millorat i esperem poder treballar d’allò que volem.

Les experiències de l'Oriol Abellí


A què et dediques ara mateix? Comenta’ns si estudies o treballes 
Ara mateix estic acabant el graduat en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Estic en l'etapa de pràctiques i em trobo en un institut de Figueres fent de professor d'educació física. Al mateix temps, treballo les nits de dimecres, dijous, divendres i dissabte a dos discoteques diferents.

On vius? 
Entre setmana a Girona, caps de setmana a Sant Antoni de Calonge.

Tens el graduat en ESO ? 
Va anar molt just, però si.

Has vist el nou edifici de l’institut?
Si. 

Trobes a faltar els estudis ?
Encara no he acabat, per tant de moment no, no els trobo a faltar.

És fàcil trobar feina amb graduat? I sense ?
Amb graduat no sé exactament com aniran les coses, però en quant a buscar feina sense tenir una especialització en concret, crec que avui en dia tiren més els contactes que tens que no pas la formació.

Les coses que et van ensenyar a l’institut t’han servit per la vida ?
Si, moltes d'elles si. I ho reconec, jo molts cops era el primer en dir la típica frase de “però si això no ens serveix per res”, fins que arriba un dia en que si, ho necessites, i agraeixes haver estat atent al que es deia en aquell moment a classe.

A quin any vas acabar els estudis de l’institut?
Als 17 vaig acabar 2n de batx.

Quin record en tens ?
Tots són records molt bonics. És una etapa on coneixes molta gent, tens els teus amics durant casi 6 anys al costat dia rere dia i després d'un dia per l'altre tothom es separa per seguir amb els seus estudis en llocs diferents. Al final amb la majoria acabes tenint un contacte molt pobre, i molts cops per xarxes socials.

Canviaries alguna cosa del passat?
En quant a com era amb els amics suposo que no. Com a estudiant, si mai inventen una màquina del temps tornaré al meu jo de 16 anys i tindré una xerrada agressiva amb ell. Jo era bastant desastre com a estudiant, la ESO la vaig treure de miracle. A Batx vaig tenir la sort d'ajuntar-me amb un nano que em feia estudiar, i poc a poc vaig anar canviant el xip. Segurament canviaria la manera en com m'organitzava la feina (si es que ho feia) i les hores que invertia en estudiar els exàmens.

Vas seguir estudiant?
Vaig seguir estudiant i ho seguiré fent un cop acabi aquest grau.

Quin era la teva relació amb els professors?
Fora la classe era en general molt i molt bona. Em considero un noi obert i mai vaig tenir cap problema amb professors (repeteixo, fora l'aula.) Dins la classe el tema era diferent, i ara miro enrere i els entenc. Però tots i cada un d'ells va mirar sempre per el meu bé, així que estic molt content amb ells. Tinc molts bons records d'alguns d'ells, sobretot de la Montse Llagostera, que era una guerra constant i ara la trobo molt a faltar. En Joan Borras, Francesc, Montse Carré (deu ni do també l'amor que ens teniem) Xavi Roca... són molts noms.

Com era l’institut quan tu hi anaves?
Quan vaig entrar a la ESO semblava un camp de concentració. Brut, sense cuidar, tot queia a trossos. Més endavant es va anar reformant tot fins al punt on està ara. Creieu-me que teniu molta sort els que estudieu en aquest institut, no tots els centres tenen la sort de tenir un poliesportiu, un camp de futbol, una platja i una muntanya al costat.

Feies esport a l’hora del pati?
Esport nacional d'acabar els deures que no havies fet la nit anterior? Si, medalla d'or.

Com era la teva relació amb els companys?
Molt i molt bona, mai vaig tenir cap problema amb ningú.

Vas repetir algun curs? 
No, mai vaig repetir cap curs.

T’agradava estudiar?
Mai m'ha agradat aquesta pregunta. No trobo que agradar sigui la paraula correcte. Jo utilitzaria la paraula “interessar”. Segons el teu interès en estudiar un tema o un altre hi dedicaràs més hores o hi dedicaràs les justes per aprovar. Jo per exemple tenia 0 interès en les mates, es un tema que avui en dia encara no m'atrau. Sóc incapaç d'estudiar mates més de 20 minuts sense pensar en tallar-me un dit. En canvi si em poses un examen de Fisiologia, em puc estar tota la tarda tancat a la biblio com si res, perquè és una assignatura que m'interessa i no em fa res invertit el meu temps en ella.

Tenies bones notes ?
A la ESO no, era bastant pèssim. A gimnàstica era el rei, això si. A Batx vaig millorar les notes, però tampoc eren per tirar coets, entre el 6 i el 7. Ara al grau estudio realment el que m'agrada i sóc un noi més madur i responsable, així que no em queixo de les notes que tinc ara mateix.

Quin és el pitjor record?
Acabar 2n de batx i dir adéu a tants amics. I no tenir feta la feina de la Montse Carré, em sap greu ho havia de confessar.

Quin és el millor record tens?
Molts, moltíssims. Realment he tingut molta sort d'estudiar on he estudiat i amb els companys i professors que he estudiat. Aprofiteu ara que hi sou a temps encara.

Tens algun projecte?
La veritat és que si, jo i 2 companys de carrera tenim un projecte (tampoc és gran cosa) en ment. Per alguna cosa hem de començar, no?

Com t’imagines d’aquí deu anys ?
Tal com està el tema actualment, crec que no m'ho vull ni imaginar. Però espero que en la millor situació possible dintre de lo possible.

dilluns, 24 de febrer de 2014

Una bona vida, la fotografia

LAURA FERNANDEZ 

La meva afició des de fa 3 anys és fer fotos . Aquest any m’han regalat una bona càmera: Fujifilm finepix S1000fd. 

M’agrada fer sessions a la gent , a paisatges, animals i sobretot a objectes que fotografio de forma abstracta. Em fixo molt en gent que fa moltes fotos i blogs i després quan vull fer fotos ja tinc les idees clares i a partir d’allà deixo fluir la meva imaginació. 

Quan vaig a fer fotos normalment vaig a la platja, o a cases antigues, al bosc i diferents llocs on hi ha vegetació. Cada dia faig fotos però quan em surten millor son els caps de setmana perquè penso millor el lloc on vull anar i tinc molt mes temps. 

Estic guardant diners per quan vegi lloc on facin extra escolar de fotografia m’agradaria apuntar-me i treure el millor de mi mateixa. 

Normalment li faig als meus amics i a qui vol fotografies. 
A mi m’he surten millor les fotos de color però quan és en un lloc tancat o on no n’hi ha molta llum em surten bé les de blanc i negre , també m’agrada provar amb diferents filtres. 

PODER FOTOGRAFIAR UN SEGON PER PODER FOTOGRAFIAR TOTA LA VIDA!!
Posta de sol a Sant Antoni 


divendres, 21 de febrer de 2014

JOCS OLíMPICS D’HIVERN SOCHi 2014

IGNASI CASTRO

MOHAMED EL MAACH

El dia 7 de febrer es van iniciar els Jocs Olímpics d’hivern de Sotchi (Rússia) i acabaran el dia 23 de febrer.

En els jocs olímpics hi ha 15 esports diferents:

Esquí Alpí: És una de les modalitats del esport conegut com esquí.

Biatló: És un esport de hivern que combina l’esquí amb el tir de rifle.

Luge: És un esport olímpic d’hivern que funciona amb descens amb trineu.

Skeleton: Esport olímpic que va sobre un descens en trineu i a molta velocitat.

Bobsleigh: És un esport junt amb luge i skeleton representen distints modalitats de descens en trineu.

Esquí de fons: carreres contrarrellotge que fan els competidors a les competicions.

Cúrling: És un esport de precisió similar a les bitlles angleses o a la petanca, que es practica en una pista de gel, lluiten entre si dos equips de quatre participants cada un.

Patinatge artístic: És un esport olímpic d’hivern que consisteix a lliscar amb patins sobre una pista de gel.


Projecte del Skype a 1r A

MIRYAM ANGOSTO I EDILSON GARCIA 

El passat divendres 7 de febrer els alumnes de 1r A van fer la primera vídeo connexió per Skype amb el germà de la Carla, en Sergi, que està a Màlaga. 

Li envien preguntes sobre el clima, els animals que estan en perill d’extinció, dels animals comuns d’allà..., per tal de conèixer millor la zona. I després amb les preguntes faran un mural. 

En comptes de fer classe de socials amb el llibre, ho fan amb aquest mètode per aprendre els continguts de geografia. 

També faran vídeo connexió amb familiars d’alguns professors que estan a Anglaterra, Àfrica i Índia. 


            Alumnes de 1r A treballant amb l'ordinador

Ballant em sento molt bé

ARIADNA FUENTES IGLESIAS

Hola em dic Ariadna i sóc de la classe de 3r A. Jo tinc forces aficions, però crec que n'hi ha una que destaca per sobre de les altres, que és la de ballar.

Aquesta activitat ja em ve des de petita, perquè dels 3 als 8 anys, vaig anar a una acadèmia de ballet que em va anar molt bé. Va augmentar la meva flexibilitat i la força en els meus braços i cames.

Després quan vaig ser més gran vaig fer funky en la mateixa escola des dels 11 anys fins als 12.

A mi m'agrada ballar diferents estils de música, perquè crec que és bo i divertit aprendre nous tipus de balls, perquè així amb qualsevol tipus de música que et posin sabràs ballar-la.

Jo puc ballar a qualsevol hora del dia, perquè em sento molt bé quan ballo.




Inauguració de la piscina mancomunada

BERTA MARIN 

El dilluns dia 10 de febrer, a les 10:00 del matí, es va inaugurar la piscina mancomunada de Calonge, Palamós i Vall-llobrega, convertint-se en la primera de Catalunya. En les inscripcions, els 1000 primers tindran la matrícula gratuïta, a més ja compta amb més de 600 abonats. El pròxim 6 de març serà la inauguració oficial d’aquesta instal·lació, en un acte que serà presidit per la vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya, Joana Ortega. 

El complex esportiu es troba situat a la zona del Balitrà Est, dintre el terme municipal de Calonge, a tocar de Palamós. 

El passat dissabte 8 i diumenge 9 de febrer va tenir lloc la jornada de portes obertes, de 10 a 14:00 del matí, i de les 17:00 a les 20:00, de la tarda on els abonats van tenir la oportunitat de visitar les instal·lacions. L’edifici de la piscina coberta mancomunada, de 4.222 metres quadrats, inclou una piscina de 25 x 12 m i sis carrers, la piscina auxiliar per wellness, saunes, hidromassatge, així com sales de gimnàstica, de musculació, tres pistes de pàdel, bar i restaurant.

dimecres, 19 de febrer de 2014

Els de 2n de BAT visitaran el saló de l’ensenyament

JUDITH JOVÉ I ALBA VEGA 
El saló de l’ensenyament és el punt de trobada entre l’oferta i la demanda del món educatiu. Es celebra des del dia 12 de març al dia 16, a Barcelona, al pavelló 2 de la fira de Montjuïc a la plaça universal. 
El 14 de març els alumnes de 2n de batxillerat hi aniran. Al matí aprofitaran per veure exposicions al MNAC (Museu Nacional d’Art a Catalunya ) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ). 
Hauran de pagar 4,50€ per l’entrada de grup. 
Aquí podeu trobar més informació: http://www.ensenyament.com/ca/

cartell del saló de l'ensenyament 

Els alumnes de 4t passen les competències bàsiques

Michel Alcaide i Cristina Moya 

Els alumnes de 4t d'ESO de Catalunya, s'enfronten aquesta setmana a les proves de “Competències bàsiques”. 

És la prova que avalua les competències i coneixements bàsics que ha d'haver adquirit l'alumnat al final de l'educació secundària obligatòria en competència comunicativa lingüística i en competència matemàtica. 

Els resultats no seran vinculants per avaluar les matèries de quart d’ESO ni per obtenir el graduat en Educació Secundària Obligatòria, decisions que corresponen al centre.

Comparació de Colòmbia amb Catalunya

SILVER GÓMEZ ,GILBERTH STIVER

Hola, em dic Gilberth Stiver, sóc de Colòmbia i juntament amb el meu company Silver Gómez faré una petita comparació de la vida a Colòmbia i a Catalunya.
Els punts que compararé seran els següents:
-Horaris escolars
-Festes
-Costums
-Menjar
-Vida social
-Economia
-Clima

HORARIS ESCOLARS
La diferència horària és aproximadament de 6 hores menys.
Allà pots escollir entre anar a l'escola pel dematí o per la tarda. Si vas al dematí es comença a les 6.30, fins a les 12:30.
L'horari de la tarda és de 12:30 fins a les 18:30.
A Colòmbia és comença primària des dels 6 anys fins als 11 anys i batxillerat dels 11 fins als 16 anys.

FESTES
A Colòmbia es fa una festa que s'anomena San Pedro, que consisteix en fer una competició de ball entre noies i nois del poble i la que guanya, s'enfronta amb les guanyadores d'altres regions.

COSTUMS
A Colòmbia s'acostuma a prendre cafè (inclosos els nens). Al cafè en comptes de ficar-hi sucre, es fica panela que és una mena de tauleta de mel, també bevem en tots a els menjats suc natural.

MENJAR
Es pren aguapanela , que és una tauleta de mel que es fica dins d'aigua calenta i es pren.
També es pren mazamorra que son farinetes dolces de blat de moro que es mengen com a postres típicament a Amèrica.
Allà el menjar va per regions, per exemple:
A Cundinamarca es “bandeja paisa” que porta arròs, ou, xoriç , carn picada, alvocat i mongetes.
A Tolima es prenen “tamales” que es fan amb gra de blat de moro cuit farcit de costella, carn de porc, patates i all.

Aquí podem observar la "safata paisa"


VIDA SOCIAL
La gent és molt agradable i amable, però a la vegada, has de vigilar perquè hi ha barris molt conflictius.
En tots els pobles hi ha una església, són molt religiosos i van a missa cada diumenge. 

ECONOMIA La majoria de la gent pertany a la classe mitja, però hi ha una part que és molt pobre, trobes cases fetes amb fusta i fang, algunes persones conreen cafè i després el venen en els mercats per guanyar-se la vida, etc. Depèn com els hi vagi el negoci, poden seguir sent pobres, o fer-se rics.

Aquí podem observar les cases de fang i fusta

CLIMA 
A Colòmbia no hi ha estacions; fa fred o calor depèn de la zona però no fa tant fred ni tant calor com a Catalunya. Per exemple, a la capital fa una mica de fred ja que aquesta està a alta alçada, al nord hi ha uns pobles que no fa ni calor, ni fred. Quan plou no fa fred. Al sud sí que hi ha moltes ciutats i pobles que fa calor, això passa perquè està a prop de la línia de l'Equador.

Han aumentado los ataques a homosexuales en Rusia

Marcel Rueda, Guacimara Díaz 

El pasado junio el presidente de Rusia, Vladimir Putin, aprobó la ley contra la propaganda homosexual a menores. La ley fue aprobada con un 96% de votos positivos. A consecuencia, los homosexuales se manifestaron en contra y la policía agredió a los manifestados. 

La persecución a los homosexuales en Rusia ha empezado a manos de grupos de extrema derecha y pandillas de adolescentes. De hecho, más de un joven ha perdido la vida al no poder recuperarse de la tortura a la que fue sometido por los miembros de organizaciones neo nazis. 

A nosotros estas acciones por parte del gobierno ruso y por los grupos de extrema derecha, nos parecen horrorosas. No tienen derecho a prohibir la divulgación sobre la homosexualidad. 

Estamos a favor de que las personas homosexuales registren públicamente sus amistades íntimas como uniones de hecho en el marco de la protección de la seguridad social. 

Los homosexuales pueden casarse con los mismos derechos y obligaciones que los heterosexuales. 

Ademas, Google ha colocado en su página de búsquedas una versión arcoiris de su logo, ya que esos colores pertenecen a la bandera LGTB (Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales), aumentando la presión sobre el presidente ruso, Vladimir Putin, por la ley impuesta en los Juegos Olímpicos de Sochi.


Leyendas de Bécquer

Maria Garrido Porta - 4º C
TÍTULO: Leyendas y rimas
AUTOR/A: Gustavo Adolfo Bécquer
EDITORIAL: Vicens Vives
AÑO DE PUBICACIÓN: 1871
NÚMERO DE PÁGINAS: 200
GÉNERO: Narrativo y lírico

En este libro hay varias narraciones y rimas de Gustavo Adolfo Bécquer en el que nos podemos encontrar con diferentes temas, tanto en las narraciones como en las rimas. Este libro me ha parecido bastante interesante, ya que las leyendas me han parecido muy rebuscadas y alguna que otra muy divertida y me he quedado con ganas de más, aunque no sería un libro que me leería por mí misma ya que me gustan más los libros que cuentan una sola historia. Debo decir también que me ha sorprendido, ya que no me esperaba que me gustaran las leyendas y alguna que otra rima, porque no todas me han gustado. 

Creo que las leyendas son muy interesantes, ya que alguna, puede dar alguna lección; como por ejemplo, no tratar de ingénuo o de crédulo, y mofarse de la gente, tan sólo por hablar de cosas que parecen imposibles, como la narración de El beso, en la que un oficial, el cuál está con el capitán y sus compañeros bebiendo champagne, advierte al mismo capitán que le tira la bebida de su copa a la escultura de un antiguo rival suyo que por haber hecho eso le podría suceder algo muy malo, y recuerda un acontecimiento en un pueblo, a lo que todos sus compañeros se ríen. Pero, cuando el capitán, que ya había bebido unas cuantas copas se dispone a besar a la escultura de la mujer de su antiguo rival porque ella era muy bella, de repente, se ve atacado por la escultura de su rival, y todos los oficiales quedan espantados y mudos por tal acontecimiento. También quiero decir que alguna leyenda me ha parecido bastante real y eso te hace entenderlas mejor y ponerte en la piel del personaje principal, al que le suceden las cosas, como por ejemplo en la leyenda El Miserere, con la que he pasado miedo cuando el músico llega y empiezan a aparecer la luz y los monjes de repente.Me ha parecido un aspecto negativo de algunas leyendas, que los personajes actúan muy espontáneamente y que todo sucede muy rápido, no en el transcurso del tiempo, si no de las acciones de los propios personajes y sus respectivos sentimientos como en este caso, Rayo de luna. En esta leyenda, me ha parecido que Manrique se enamora muy rápido de la chica que ha visto, ya que no la ha podido ver bien del todo y que tampoco sabe como es claramente, y también como él actúa después de verla; quiere conocerla y estar con ella porque él sólo ya se ha creado su propia imagen clara de su amada. Podemos observar como se comenta que Manrique “ama” a su amada, y me ha parecido que es un hecho que no puede suceder tan sólo con haberla visto, ya que para amar a alguien las dos personas se tienen que conocer bien, y no sólo físicamente, una cosa que también me ha parecido negativa, por que da una impresión de que el personaje es muy superficial.


La rima de Bécquer que me ha gustado más es la XLI, me ha parecido muy expresiva por la “historia” que cuenta; una historia de amor entre el yo poético y su amada que no pudo ser por sus caracteres y su forma de actuar tan diferentes. Me parece una rima muy bonita y también ha hecho un buen uso de diferentes comparaciones para describirse y entender como eran sus caracteres y su forma de ser.

Esta obra me ha sorprendido muchísimo, no esperaba que me hubiese gustado tanto y sinceramente, me ha gustado leerla ya que es bastante interesante. Lo que más me ha gustado han sido las leyendas, aunque ya había leído un par de ellas, las que he leído ahora, me han parecido muy buenas, muy bien escritas y bien expresadas. Las rimas también me han gustado, aunque cuando era más pequeña no me gustaba la poesía, ahora he descubierto que detrás de los poemas también puedes encontrar pequeñas historias que, en este caso, entre todas te hacen ver como ha ido cambiando la vida del escritor, y su diferente estado de ánimo cuando las escribió. Resumiendo, esta obra tiene dos partes diferentes, pero tanto las rimas como las leyendas, me han gustado bastante.

Els de 2n BAT a les JPO a la UdG

MARIA FERNANDEZ

Els alumnes de 2n de BAT aniran a la Jornada de Portes Obertes (JPO) a la Universitat de Girona (UdG) per informar-se sobre els graus universitaris que poden triar. Sortiran de l’institut i aniran en bus el dia 21 de febrer del 2014. Les professores acompanyants són la Eva Rocas i la Marta Serrat.

Esperem que sigui una jornada molt profitosa.

En aquest enllaç podeu consultar els horaris de les presentacions de cada grau universitari:


dilluns, 17 de febrer de 2014

SUPER BOWL TIME!

PEDRO GANDARILLAS 3r C

En aquest costat de l’Atlàntic no se segueix gaire el futbol americà, encara que la SUPERBOWL és l’esdeveniment més vist del món ja que amb 30 segons de publicitat van reunir més de 3 milions d’espectadors; tanmateix, actualment només hi ha 25 equips a tota Catalunya però cada cop hi ha més expectació.

El passat 2 de febrer a New Jersey (New York ) va ser disputada la final de la NFL ( LLIGA NACIONAL DE FUTBOL AMERICA ) els equips finalistes van ser Seattle Seahawks i Denver Broncos . Després d’ una temporada molt complicada per tots dos equips, van ser mereixedors del lloc on varen acabar.

Una setmana abans li van donar el premi al millor jugador de la temporada a Peyton Manning el quarterback dels Denver Broncos , però també el premi a la millor defensa de la història a els Seattle Seahawks. Tot i així els Denver Broncos tenien problemes al moment de coordinar-se com equip a l’hora de l’atac , totalment contrari als Seattle Seahawks que sense cap problema van aconseguir guanyar un partit totalment net.

LES XARXES SOCIALS, INCONVENIENT O AVANTATGE?

Simon Vullinghs

El dia 11 de febrer va ser el dia mundial de la Internet segura.

Cada dia hi ha molt de bullying per culpa de les xarxes socials i això s’ha d’evitar.

Les xarxes socials et permeten comunicar-te amb la gent molt fàcilment, compartir una foto teva amb tots els teus amics, es pot parlar en grup... Si estàs malalt a casa i no has vingut a l’escola pots preguntar a qui sigui: què han posat de deures o que t’enviï els apunts... Fins i tot hi ha xarxes socials on es pot jugar, però normalment són per nens petits.

Per fer fer-te usuari d’una xarxa social es molt fàcil, només has d’escriure el teu nom d’usuari i inventar-te una contrasenya. Però hi ha un problema... I si algú s’inventa un usuari d’una altra persona?

Les xarxes socials com ja heu vist tenen molts “pros” però també molts “contres”, com per exemple: algú pot publicar una cosa que tu no vols, si algú se sap la teva contrasenya poden fer el que volen amb el teu usuari i és poc segur. Però el principal problema és que qualsevol persona es pot fer passar per tu.

Les xarxes socials són molt útils però poc segures i MAI NO POTS SABER QUI HI HA DARRERA LA PANTALLA!!

divendres, 14 de febrer de 2014

Ajudem-nos!

Michel Alcaide Vera

El passat dijous 6 de febrer, nosaltres els alumnes de 3r A vam fer una activitat per millorar l'ambient de la classe en general.

L'activitat la vam fer a l'hora de Tutoria i de Socials.

La tutora Marta Vallejos creu que no som un grup cohesionat, que entre nosaltres no tenim el respecte que hauríem de tenir, la professora que ho va dur a terme va ser la Mònica Parejo que és la psicòloga de l'institut.

Va ser un èxit l'activitat perquè ens vam adonar que si un es porta malament fa que el grup classe vagi cap a pitjor o si algú feia alguna cosa positiva els altres el seguirien.

L'activitat va consistir en posar en un paper el creguéssim que aportem a la classe. El dia següent ens vam posar en rotllana i amb fil de llana ens el vam passar formant un teranyina (xarxa).

dimecres, 12 de febrer de 2014

Els alumnes de 3r llegeixen a Julio Cortázar

Josep Rodriguez

Els alumnes de 3r d’ESO han llegit a Julio Cortázar durant aquest segon trimestre. Per això i perquè avui se celebra el 50 aniversari de la seva mort, li hem dedicat un espai al nostre bloc.

Julio Cortázar va néixer a Brussel·les el 26 d’agost de 1914 i va morir a París el dia 12 de febrer de 1984, encara que tenia la nacionalitat argentina. Es va haver d’exiliar a França a causa règim de Perón. Era conegut a reu del món per els seus contes i les seves històries, encara que també era traductor argentí.

Una de les obres que els alumnes de 3r han llegit i més els hi ha agradat, és: “Terapias” que forma part de l’antologia de contes de Historias de cronopios i de famas. Aquí us la deixo per a qui la vulgui llegir.
Terapias
 
Un cronopio se recibe de médico y abre un consultorio en la calle Santiago del Estero. En seguida viene un enfermo y le cuenta cómo hay cosas que le duelen y cómo de noche no duerme y de día no come.
-Compre un gran ramo de rosas- dice el cronopio.
 
    El enfermo se retira sorprendido, pero compra el ramo y se cura instantáneamente. Lleno de gratitud acude al cronopio, y además de pagarle le obsequia, fino testimonio, un hermoso ramo de rosas. Apenas se ha ido el cronopio cae enfermo, le duele por todos lados, de noche no duerme y de día no come.


El curioso incidente del perro a medianoche

KHAULA HAJJOUT 



Título: El curioso incidente del perro a medianoche
Autor/a: Mark Haddon
Editorial: Jonathan Cape
Año de publicación: 2003
Número de páginas: 268
Género: Novela

Resumen:

El curioso incidente del perro a medianoche narra la historia de un chico, Christopher, que padece una “alteración de la comunicación” que le impide llevar una vida de la que consideramos normal. Así que tenemos a Christopher, que no soporta el contacto físico con otras personas, ni siquiera sus padres; que necesita organizar su vida basándose en “manías” como no gustarle nada de color amarillo o marrón y si el rojo¨, incapaz de interpretar los gestos o los tonos al hablar, lo que le impide ser mentiroso ni captar bromas, o de mirar a la cara. Y, sin embargo, como al parecer ocurre en las personas con esta patología, con una memoria prodigiosa y una habilidad impresionante para aquello que les gusta, en este caso las matemáticas y la lógica, y todo lo referente al espacio, quiere ser astronauta precisamente para poder estar solo, o las labores detectivescas, uno de sus ídolos es Sherlock Holmes. La novela ganó en 2003 el premio Libro del Año Withbread, en 2005 el premio al Mejor primer libro para jóvenes lectores y en 2004 el Premio para Escritores de lo Commonwealth como el mejor primer libro. 

PERSONAJES PRINCIPALES 

· Christopher John Francis Boone 

· La Madre 

· El Padre 

· Siobha 

· Welligton 

· Señora Shears 

· Roger 

· Toby 

A mí me gusto mucho el libro porque es fácil de leer y te adentras muy rápido en la historia. Es interesante.

editoras: NATHALY GOMES Y ARIADNA FUENTES

Totes les classes a favor de la pau

Cristina Moya Palacios.

Pel dia de la Pau d'aquest any, els alumnes de 1r, 2n i 3r, han fet uns cartells per penjar fora de la seva classe, els quals participaran en un concurs on es pot guanyar un 'pica pica' per tota la classe.

 Aquest és el cartell de 1r D

 Aquest és el cartell de la classe 3r B

Aquest és el cartell de la classe 2n B

Aquest és el cartell de la classe de 3r C 

 Aquest és el cartell de 1r B

 Aquest és el cartell de 1r C

 Aquest és el cartell de 2n A

 Aquest és el cartell de 3r A

 Aquest és el cartell de la classe 2n C

 Aquest cartell està al menjador.

Aquest és el cartell de la classe 2n D


Tot i que veient tots aquests cartells la decisió suposo que haurà sigut molt difícil, els guanyadors han estat la classe de 2n D, i 3r B.
S'agraeix a tots els professors i a totes les classes per la seva col·laboració.

Els alumnes de 1r de BAT aprenen a fer el Treball de Recerca

MARIA FERNANDEZ.

Els alumnes de 1r de BAT van anar a una xerrada per aprendre a fer el treball de recerca a Palamós, al centre de Documare. Hi van anar el dimecres 29 de gener, tot el matí i hi van anar caminant.

Aquest treball de recerca l’hauran de presentar el 12 de gener del 2015 i és el 10% de la nota de BAT, per tant és molt important. L’han de fer tots els alumnes obligatòriament.

El treball de recerca es puntua en tres parts:

- Nota de seguiment (tutor)

- Nota Memòria Escrita.

- Nota Exposició Oral.

El tema el trien els alumnes i és un treball que requereix dedicació i temps.

Comiat del professor Ernest Sala


MIRYAM ANGSOTO I EDILSON GARCIA 

El passat 1 de febrer, els alumnes de 1r A van fer un comiat al professor Ernest Sala.
L’ Ernest era substitut de la Mar Baena. Passava moltes hores amb els alumnes de 1r A, els hi feia les següents matèries: Tecnologia, E.D física, Alternativa i Mates.
Els alumnes de 1rA van pensar que era un bon professor, els ajudava molt i tenia molta paciència. Era divertit i bona persona. Per aquest motiu van decidir fer-li un comiat.


Li van fer una carta, li van donar una foto amb totes les seves firmes, el suport de la foto era una cartolina de color blau perquè era el color preferit de l´Ernest.

Es van emocionar molt, tant alumnes com el professor.


Aquest són els alumnes de 1r A

dilluns, 10 de febrer de 2014

Navega sempre amb seguretat!!!

El dia 11 de febrer se celebra "El dia internacional d'internet segura".



A continuació us oferim els 10 consells més essencials que donen el cos dels Mossos d'Esquadra en una carta adreçada als alumnes per aconseguir una navegació per Internet segura.


  • Darrere d’un pseudònim hi pot haver qualsevol
  • No dono informació personal, ni tan sols amb el meu pseudònim. Així protegeixo la meva vida privada i la dels altres
  • Només utilitzo la webcam amb la meva família i els meus amics
  • No quedo personalment amb persones desconegudes
  • Tinc cura de les fotografies que publico
  • Jugo als jocs en línia amb moderació
  • Sé que a Internet no tot el que llegeixo és veritat i verifico la informació que trobo
  • Quan trobo imatges desagradables surto de la pàgina i li comento a un adult.
  • No faig sentir malament a altres usuaris i no permeto que em facin sentir malament a mi.
  • Resumint, navego amb prudència perquè Internet és un lloc públic.

divendres, 7 de febrer de 2014

Els petits envien cartes als grans

Aquí podem veure els sobres

Michel Alcaide Vera

Els dies 9 i 10 de gener els alumnes de 1r van enviar un total de 102 cartes als seus padrins de 4t per el projecte "Apropa't", dient com havien passat les vacances de nadal i com havien anat les notes de 1r trimestre, va ser un repte per què havien d'aprendre a fer-ne, van fer les cartes en les assignatures de Religió i Alternativa. 

Els padrins de 4t van estar molt contens i els van respondre els dies 12 i 13 de gener per via e-mail i facebook. 

Com a curiositat un alumne de 1r va enviar un problema de mates que no s'havia fer i el seu padrí el va resoldre.

Anècdotes de l’esquiada

Josep Rodríguez i Daniel Martínez

El primer dia va nevar a “Les Angles” mentre els alumnes de tercer esquiaven.
La Nuria va caure enrere, en un petit torrent.

El segon dia els alumnes van anar a la Molina
En Marc Mercader pujava en una cinta remuntadora quan va perdre un vidre de les ulleres.

El tercer dia quan els alumnes esquiaven a Masella van passar moltes coses:
En primer lloc en Josep Rodríguez va xocar amb la Berta Marín.

Més tard en Marc Gómez va perdre un esquí quan va pujar al telecadira.
A la Míriam Angosto li va caure el mòbil des del telecadira, més tard un monitor va poder recuperar-lo.
En Simon Vullinghs va caure de cares quan va intentar fer un salt.

El quart dia es van dirigir a Font- Romeu.
Alguns dels alumnes del grup tres van tastar la dura escorça dels arbres.

Crònica de l’esquiada dels alumnes de 3r d’ESO

JOSEP RODRÍGUEZ i DANIEL MARTÍNEZ

El primer dia els alumnes de tercer es van haver d’aixecar a les 5 de la matinada. A les tres quarts de sis es van trobar al pàrquing del centre d’esport de Sant Antoni de Calonge. A les 7 van haver de parar perquè l’Aleix Campmajó es va vomitar a sobre. A les 9 del matí van arribar a Llívia on van deixar les maletes, van esmorzar i van agafar el material d’esquí a la botiga Camp Base. A les 10 del matí van arribar a les Angles, França, on van començar el primer dia d’esquí. Primer vam pujar al telecabina. A cada grup d’alumnes se li va assignar un monitor. Els debutants estaven repartits entre els grups 1,2 i 3. Els que ja havien esquiat anaven entre els grups 4 i 5. A les 5 de la tarda els alumnes van tornar al hotel. Estaven a l’hotel Esquirol. Entre les 6 i les 9, els alumnes podien anar a comprar el berenar o a donar una volta per la zona Després de sopar el estudiants podien anar a donar una volta fins les onze. A les onze havien d’estar al llit.

El segon dia després d’esmorzar vam agafar el material d’esquí i vam posar rumb a les pistes d’esquí de la Molina; en baixar del bus la gran majoria del alumnes van agafar una cinta per pujar a unes pistes superiors. A l’hora de dinar, vam fer-ho a pistes. Després de dinar cada grup se’n va anar a una pista diferent. A la tarda, els alumnes van passar una hora a la piscina. Els estudiants podien disfrutar d’una piscina d’aigua tèbia o d’una piscina d’aigua calenta. La resta de la tarda els alumnes podien fer el mateix que els altres dies.

El tercer dia ens vam dirigir a Masella , Catalunya. Cada grup feia una activitat diferent. Algun grup, pujava en telecadira, altres en telearrastre i altres en la cinta. S’ha de dir que el aquest dia, el dinar va ser molt escàs. Per la tarda, els alumnes podien fer el que volien. Per la nit els alumnes van anar a la discoteca.

Hora Punta 3

IGNASI CASTRO

Fitxa tècnica:

Títol: “Hora punta 3”
Direcció: Brett Ratner
Producció: Roger Birnbaum
Michael Poryes
Jonathan Glickman
Jay Stern
Música: Lalo Schifrin
Fotografia: J.Michael Muro
Montatge: Mark Helfrich
Billy Weber
Don Zimmerman

Protagonistes: Jackie Chan
Chris Tucker
Hiroyuki Sanada
Yvan Attal
Noemie Lenoir
Tzi Ma
Max von Sydow

La pel·lícula tracta sobre l'ambaixador de Xina que està en un tribunal. Un noi el dispara des d'un edifici i a partir d'aquest moment, Jackie Chan comença a investigar amb un altre policia sobre el cas: Chris Tucker.

A mi em va agradar molt, perquè té acció i comèdia. Vaig estar tota la pel·lícula rient.
La recomanaria per si vols passar una bona estona, si estàs amb la família o amics.


cartell de la pel·lícula

dimecres, 5 de febrer de 2014

La incorporació de la professora Mar Baena


NATHALY GOMES
Aquesta setmana s’incorpora la professora Mar Baena, que ja porta 3 anys a l’institut, és una professora de 1r. Ha marxat perquè ha tingut una nena que es diu Carlota.
Per aquest motiu el seu substitut, l’Ernest Sala ha hagut de marxar del nostre institut.
Estem molt contents que torni.
Aquí veiem la Mar Baena

Amanecer (parte 2)

MARINA GUERRA 

Titulo: Amanecer parte 2 (The twilight saga:Breaking Dawan-part 2) 
Director: Bill Condon 
Protagonistas: Kristen Stewart, Robert Pattinson, Taylor Lautner, Jackon Rathbone, Peter Facinelli 
País: Estados Unidos 
Año: 2012 

Género: Romance 

Tras el nacimineto de Renesmee Carle Cullen y la transformación de Bella en vampiro, ésta trata de acostumbrarse poco a poco a su nueva vida inmortal y aceptar el hecho de que Jacob se enamoró de Renesmee y no puede separarse de ella. Con el paso de los días, la família Cullen se preocupa por el rápido crecimiento de Renesmee, temiendo que los días de la pequeña, lleguen a su fin. 

Un día, mientras Bella, Renermee y Jacob ( convertido en lobo) , jugaban en la nieve, Irinia descubrió a la niña y dijo que era una ‘’niña inmortal’’(espécie prohibida por las leyes vigentes en el mundo de los vampiros) y por lo tanto denuncia a los Cullen. Estos, para declarar su inocencia, llaman a toda la família Cullen . Más tarde, Alice y Jasper tienen una visión de que, cuando la nieve se endurezca, los Vulturi llegarán. 

Bella descubre que tiene un don, y es que tiene un escucudo mental, que le hace inmune a los poderes mentales de otros vampiros. Sabiendo que esto podría ayudarles en el campo de batalla, Bella pone en práctica sus poderes. 

Bella intenta descifrar el mensaje que le dejó Alice antes de irse, y proteje a su hija y a Jacob en caso de que hubiese una batalla.Finalmente, la nieve se endurece y ambos bandos se reuenen en una explanada de nieve en el bosque. Al momento, llegan Alice y Jasper y Alice muestra a Aro la visión de que, si comienzan la batalla, morirán todos, incluido los Vulturi.Aro, preocupado por la visión, deja que Renesmee se quede con los Cullen.
Cartell de la pel·lícula

Llibre Ulls negres

ARIADNA FUENTES IGLESIAS
Hola em dic Ariadna Fuentes Iglesias i soc de 3rA. El llibre que m'he llegit es titula Ulls Negres. 
En William Harlan Richter es un escriptor i guionista que va escriure aquest llibre a l'any 2012, i va tindre molt d'èxit entre els joves adults dels lectors.

El llibre és Ulls Negres

Es un llibre d'acció i una mica trist.

Autor: William Harlan Richter

Editorial: Cruïlla


Resum:

El llibre tractava sobre una noia que es deia Wally, que es passava mes rato fora de casa que amb la seva mare i a sobre d'això no li explicava res del que feia. Però un dia, la mare veia que la seva filla tardava molt i per aquest motiu va decidir baixar al carrer a veure on era. I mentre caminava va veure que la seva filla estava en un carreró amb tres noies i dos nois, i també va veure que estaven parlant.
Però tot no era perfecte, el dia de carnaval mentre anava a resoldre unes coses que havia de fer, per anar mes ràpid es va endinsar dins d'un carreró, però el cap d'una estona es va adonar que dos homes la seguien i va decidir sortir corrents cap a la sortida del carreró que donava al centre de Nova York. Però igualment la van assassinar segons van dir els policies. Serà cert? Serà mentira?
El seu assassinat o al que hagi sobreviscut canviara molt la vida de les persones que estan el seu voltant.
La part que més m'ha agradat ha sigut quan els amics de la noia anaven per els carrers de Nova York explicant el que feien cada dia, desde que s'aixecaven fins que s'en anaven a dormir, m'ha agradat sobretot per que t'ho explicava tant detalladament que t'imaginaves caminant per els carrers amb els seus amics.

Recomano aquesta novel·la a persones de la meva edat i també una mica més grans. Espero que us agradi aquest llibre.

Un homenatge a un gran líder sud-africà

Marcel Rueda i David Monge 

Els alumnes de 4t d'ESO que fan visual i plàstica amb la supervisió d'en Jordi Gasch han pintat un mural al hall del nostre institut. El mural consta de dues parts pintades per separat, que juntes formen la cara de Nelson Mandela.
Només han utilitzat el color negre contrastat amb el blanc de la fulla.
Van preparar-lo per al 30 de gener, el dia de la pau, perquè Mandela va trencar les barreres racials a Sud -àfrica i es un símbol de pau i prosperitat per tot el món.
Al costat dret del mural també tenim una petita imatge construïda per diverses fotografies de Nelson Mandela, que juntes fan la cara d'ell mateix. 
Aquí tenim una foto del mural.
Aquesta és la imatge de Mandela
confeccionada a partir de petites fotografies.

CRÍTICA LIBRO “Cazadores de sombras: Ciudad de hueso”

BERTA MARÍN

FICHA TÉCNICA DE LA OBRA

Título: Cazadores de sombras: Ciudad de hueso
Autor: Cassandra Clare
Editorial: Ediciones Destino
Año de publicación: 2007 (E.E.U.U), 2009 (España)
Páginas: 512

Género: fantástico, Literatura juvenil, Literatura infantil, Ficción especulativa

Este libro trata sobre la historia de una adolescente, Clary Fray, que al entrar en una de las discotecas más populares de Nueva York, descubre a unos tres misteriosos chicos con los brazos tatuados que se hacen llamar “cazadores de sombras”. A partir de ahí, Clary conoce a Jace Wyland, un cazador de sombrar que le empieza a despertar sentimientos y a la vez la entrena para cazadora, descubre muchos secretos de su pasado que están ligados a esos tres cazadores de sombras que conoce en la discoteca y también sobre la repentina desaparición de su madre, el descubrimiento de su padre y el raro símbolo que se le aparece en todos sitios.

Este libro es el primer libro de la saga, se publicó originalmente en Estados Unidos el 27 de marzo de 2007. Alcanzó la posición número 8 en la lista de superventas del The New York Times en abril de ese mismo año. En agosto de el año pasado se estrenó una adaptación del libro en pel·lícula, dirigida por Harald Zwart y protagonitzada por la actriz Lilly Collins.

Me ha gustado mucho este libro; es un libro muy interesante y de fantasía, te deja en intriga en el final, ya que es una saga de 6 libros. Es una obra literaria que te lleva a otro mundo de ficción y también es para todas las edades. La historia es muy variada, desde drames familiares, historias de amor, acción, aventura y ficción.

Portada libro Cazadores de Sombras: Ciudad de Hueso

Els alumnes de 2n de batxillerat han presentat el Treball de Recerca

ALEX GUIJARRO I PAULA HERNÁNDEZ

El dimarts 28 de gener a la tarda, els alumnes de 2n de batxillerat de la promoció 2012-14, després de mesos d'estar preparant el treball de recerca el van haver d’exposar davant d’un tribunal de professors.

Aquest treball obligatori està constituït per un conjunt d'activitats realitzades per l'alumne, orientades a la investigació, sobre un tema escollit per ell mateix.

L’exposició era oral és l’últim pas en la presentació del treball de recerca.

Aquests són els alumnes que l’han exposat amb el nom de cada treball:

Monica Ayats “Silenci, musica i acció”

Abril Burrueco “La immigració il·legal a Calonge”

Aleix Carbonell “I tu, podries viure?”

Mireia Pellicer “Un bon motiu per començar a córrer “

Laura Coto “Un camí cap a l’esperança”

Laura Comalat “Gràfiques Morán, s.l.”

Pau Grassot “La pesca, accidents a bord”

Anna Estragues “La meva volta al món”

Marc Francès “Veu en off”

Pau Fonalleras “El tennis al Baix Empordà”

Marta Garcia “Som el que mengem”

Gemma Noguer “La reflexoteràpia”

Anna Carlero “Una persona, diferents maneres de fer i ser”

Josep Inglés “Proporció àuria”

Carolina León “La malaltia celíaca”

Hans Ludwig “Atura el canvi climàtic”

Adrià Martín “ Emigració dels caleros a Palamós”

Míriam Luque “Messor barbans, la formiga granívora”

Freek Loves “Dog psychology”

Laia Pellicer “L’alopècia. Com ho veu la societat?”

Anna Valls “Una doble personalitat“

Lorena Martínez “Estudi solar en els mesos de juny”

Alba Carbonell “La fecundació invitro”

Laia Pallí “Estudi genètic de la Drosophila melanogaster”

Ricard Palau “La intranet”

Aleix Solanellas “Com ha evolucionat la producció musical”

Vanessa Morales “El misteri de les pors”

Martina Valero “Coneixem al cavall”

Irene Riba “Equinoteràpia”

Carlos Urdininea “Práctico o teórico a la hora de aprender?”

Mireia Ribot “Sa bardissa”

Aleix Rodriguez “El pelegrinatge de Tossa”

Daniel Re “La vinya a Calonge”

Ismael Perez “Cómo ser entrenador de fútbol”

Adbelkayoum Ahmidout “Desnonaments”

De tots aquests 49 alumnes, n'han suspès 13, però tenen la opció de recuperar-lo a l’abril.

dilluns, 3 de febrer de 2014

"Paraules emmetzinades" un llibre amb ganxo

Títol: Paraules emmetzinades 
Numero de pàgines: 248 
Editorial: Edebé 

LAURA FERNANDEZ 

Sinopsis: 
La Bárbara Molina va desaparèixer misteriosament i violentament quan tenia quinze anys. Després de quatre anys investigant , finalment, van trobar noves pistes. 

Opinió: 
El vocabulari és una mica rebuscat però el llibre es fàcil d’entendre. Al tercer i quart capítol ja s’agafa el fil i a partir d’allà no es pot parar de llegir. Comença a haver-hi molta intriga i molt de misteri, perquè cada vegada surten més sospitosos. 

La meva opinió és que m’ha agradat molt perquè m'interessen els llibres d'investigacions. 
I és fàcil de llegir. És un dels llibre que més m’ha agradat entre les lectures obligatòries.