dimecres, 30 d’abril de 2014

Qüestionari exprofessors: XAVI CASORRÁN


1. Quin curs vas començar a fer classes a l’institut?
El curs 2011 - 2012
2. Quants anys vas estar-hi?
Un
3. Com era l’institut?
Obert, dinàmic i amb iniciativa.
4. Quin ambient hi havia?
Molt agradable
5. Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
El mateix
6. De quina/es assignatura/es eres professor/a? 
Educació Física, tot i que vaig fer diversitat amb castellà. Vàrem anar a fer patí català (en castellà)
7. Quins records bons en tens?
Molt bons, tant amb els companys com amb els alumnes!
8. En tens de dolents? 
Només un instant, quan en varen dir que havia de fer diversitat sense haver-ho demanat.  Gràcies en Lluís el meu temor es va esvair molt ràpid!
9. Tenies bona relació amb els altres professors?
Si, molt bona.
10. Quins càrrecs tenies? 
Cap. 
11. Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.
No 
12. Explica’ns quants quilòmetres havis de fer per arribar a l’institut?
40km
13. Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol?
A vegades si.  
14. Explica’ns alguna anècdota divertida.
Quan vaig anar a principi de curs a en Lluís, el director, i li vaig que jo no havia fet mai diversitat i que no sabia si ho podria fer.  Ell em va contestar que què sabia fer i a mi em va sortir de dins “navegar a vela” , a les hores és quan en Lluís em va dir doncs si ho aconsegueixes fes vela en castellà!!! ... ens vàrem passar tots els divendres amb els alumnes de diversitat anant a fer patí català i kitesurf a la platja.  Molts més volien fer diversitat!!!
15. En quin institut estàs ara?
A l’Illa de Rodes de Roses, amb ESO i Cicles de Conducció de Grups al Medi Natural
Gràcies per contestar el qüestionari

Els nostres dibuixos


Michel Pastanaga
David Mongeta

Qui no era un fanàtic dels dibuixos animats?. Nosaltres us recordarem alguns que ens van marcar en la nostre infantesa.
Teletubbies,Epi y Blas, Shin Chan, Bob el manetes, Doraemon, Pingú, Marsupilami, Arale, Conan, La abella Maya, Bo bo bo, One piece, Inuyasha, Gat i Gos, Digemon, Pokemon, Bola de drac, Tortugas ninjas, Yu-gi-oh, Pantera rosa, Tom i Jerry, Doctor Gadget, Els barrufets, El pajaro loco, Popeye, Sakura, Mickey Mouse, Lucky Luke, Futbol Galàctic, Vickie el viquing, Samantha, Vaca i Pollastre i l'Arnold.

Aquests dibuixos i molts més, son els millors que s'han pogut fer, ja que ara no els fan com abans.
Per què creiem que no es fan com abans? HI ha moltes qüestions: la primera és per la qualitat. Creiem que els dibuixos d'abans tenien més gràcia i eren més originals. Cal dir també que érem més petits i potser ens agradaven molt més. Ara molts dels dibuixos animats estan fets per ordinador.
L'Arale

Entrega del premi Guillem Cantorné

SILVER GÓMEZ

La primavera passada ens va deixar Guillem Cantorné, un exalumne de l'institut Puig Cargol, que malgrat la seva situació, amb molt de coratge va acabar els estudis de Batxillerat.

Per recordar en Guillem, la colla de aficionats del Palamós Club de Futbol i la ràdio de Palamós, han creat el trofeu Guillem Cantorné.
Aquest premi se l'endurà el jugador que més ha treballat per l'equip, el que amb més valentia i entusiasme ha jugat al camp i sobretot se l'endurà algú que sigui bona persona i “currante”. La penya Sport decidirà quin jugador guanyarà el premi.

El proper diumenge 4 de maig, a les dotze del migdia al camp del Palamós Club de Futbol, es farà l'entrega del trofeu.
En Guillem entre en Lluís Monjas (director de l'institut aleshores)
i la Montse Carré, el dia del sopar de 2n de batxillerat, al juny de 2010

Semifinal del X Concurs de Lectura en Veu Alta: felicitats Miquel Muñiz!!!

ARIADNA FUENTES I NATHALY GOMES


El semifinalista Miquel Muñiz ha passat a la final, que es celebrara a Barcelona on competiran tots el nens de Catalunya que van passar a la final.
Aquest passat dimarts 29 d’abril al matí els semifinalistes del X concurs de Lectura en Veu Alta han anat a Girona. 

Els alumnes del nostre centre eren:
Miquel Muñiz de 1r ESO D a la categoria de CORSARIS (llegeix ell sol)
Pedro Ruiz de 4t ESO B, Anna Perán 4t ESO A i Mar Artigas 4t ESO A a la categoria de TROPA DE CORSARIS (llegeixen en grup).

Els textos que van llegir van ser els següents:
El cas del quadre desaparegut- Jordi Sierra i Fabra (categoria CORSARIS)
Noel et busca- Àngel Burgas (categoria TROPA DE CORSARIS) 

Els professors que els van acompanyar eren Anna Fuentes i Eva Albertí, que són professores de llengües.
Miquel Muñiz passa a la final i esperem que sigui el guanyador.

Cambio de vida

MARINA GUERRA I ALEX MORENO 
Hace pocos días me dieron una noticia que, la verdad, no me esperaba. 
Mi madre me dijo que nos mudaríamos a Sevilla posiblemente la semana que viene. 
Por un momento me quede en estado de “shock”, sin saber que decir, pues la verdad es que por una parte me disgusta. 
Tendría que dejar a mucha gente aquí, a la gran parte de mi familia y amigos con quien he compartido muchos momentos inolvidables y gran parte de mi infancia.
Por otra parte, sin embargo, me alegré  bastante, ya que conoceré a gente nueva y cambiare de aires. 
Es una experiencia bastante emocionante, ya que cambiar de vida puede traerte muchas ventajas al comenzar todo de cero. 
Echaré muchísimo de menos todo, tanto a amigos, familiares, como momentos vividos. 
Espero regresar pronto, ¡aunque sea de vacaciones!.  
Sevilla

Participem al Picalletres!!



Abdel Baghouz

EL proper dia 7 de maig 7 alumnes del nostre centre participaran en  una de les fases del concurs del Picalletres a Palamós, que es farà al teatre  La Gorga. 
És un concurs de televisió en el qual participen els alumnes de tercer d'ESO  que tinguin com a llengua principal el català. Consisteix en lletrejar paraules en català en una màxim de 15 segons, el participant haurà de  lletrejar correctament la paraula que li demani el presentador.
 Hi ha cinc nivells de dificultat i finalment guanyarà l'institut que hagi obtingut més punts;es faran eliminatòries.

Els alumnes participants del nostre institut són Eva Cama, Roland Kuijpers, Zoe Busser, Josep Rodríguez, Silver Gómez, Aleix Campmajó i Berta Marin. I com a públic els acompanyaran els alumnes de revista juntament amb les professores Eva Albertí i Montse Carré.
Aquest concurs té com a objectiu entretenir, fomentar i promoure la lectura i l'ús de la llengua catalana. 

Venda de roses a Sant Antoni i a Calonge


Edilson Garcia i David Caballero
Els alumnes de 3r d’ESO van vendre roses el dimecres 23 d’abril, (dia de Sant Jordi). Alguns alumnes venien a Sant Antoni i uns altres a Calonge. 
A Calonge hi havia 200 roses, i a Sant Antoni,150.
Els horaris de vendre van ser de 8:30 a 12.
A Calonge va costar més vendre totes les roses, en canvi, a Sant Antoni les van vendre totes més ràpidament.
Van guanyar 700€ i els diners són pel viatge de fi de curs de 4t d’ESO.
Van tenir unes quantes anècdotes: una d’elles va ser que van dir-li a un senyor si volia una rosa, i els va dir que fa uns quants anys sí que ens l’hauria comprat, però ara no perquè  la seva dona ja no està entre nosaltres.
Les vendes van ser un èxit i els alumnes van estar molt agraïts d’aquesta activitat.
Un moment de les vendes de Calonge 
amb la Montse Carré i l'Elena García.
Foto: Alba Vega

dimarts, 29 d’abril de 2014

Participem al concurs de la Coca-Cola


JUDITH JOVÉ I ALBA VEGA
Aquest any, se celebra la 54a edició que Coca Cola convoca els premis de literatura juvenil. És un concurs d’àmbit estatal i tracta de fer un petit relat. El nostre institut és un dels participants en aquest concurs. 
Hi participen els alumnes de 2n d’ESO, i els guanyadors i les seves respectives escoles s’emportaran fantàstics premis.  
Hi ha tres fases del concurs:
Fase autonòmica
Fase nacional
Fase provincial

El passat dissabte dia 5 d’abril es van fer les redaccions en llengua catalana. Els alumnes que hi van participar, que van anar a Girona amb la professora Raquel Pujol són els següents: 
Roger Ventur, Mei Villoslada, Sergi Pousatí, Marc Piferrer, Georgina Gironès, Marina Oriol i Ariadna Martin.
La setmana següent també a Girona, van participar-hi els alumnes que van fer el text en castellà: 
Carlos Perez, Paula Lucea, José Antonio Magañas, Marina Penizo, Ashley León, Xantal Toledo, Alba Atenci, Valentina Voloceai

Va ser una experiència molt positiva per tots els alumnes. Actualment estem esperant tots els resultats per saber qui ha guanyat. 







Una imatge de l'aula de la universitat on varen fer la redacció

Fotos del grup amb la professora Raquel


Coneixem el resultat de les proves Cangur


Josep Rodríguez
Enguany les proves Cangur es van celebrar el dia 20 de març a Palafrugell.
Hi van anar 3 alumnes de primer de Batxillerat, 9 alumnes de quart d’ESO  i 3 de tercer.
Els alumnes de 1r de Batxillerat que hi van participar són Mariona Cots, Jan Esteve i Elisenda Ventura.
Els alumnes de 4t eren en Pedro Ruiz, Adrià Arbat, Zoel Esteve, Mohamed Makrini, Daniel Carbón, Helena Ros, Irene Loves, Laura Molina i L’Anna Peran . 
Els alumnes de 3r eren en Josep Rodríguez, Zoë Busser i Ferran Aranda. 
A tots aquest alumnes els acompanyaven els professors Jordi Ferrer i Irene Planas.
Los notes més altes dels tres cursos han estat les de Ferran Aranda (3rB) , Zoel Esteve (4t) i Jan Esteve(1r Batxillerat).
Un exemple de problema que van haver de solucionar els alumnes que van assistir a les proves Cangur va ser aquest:
El cangur té set targetes amb dos nombres en cada una, un a sobre de l’altre. Les ha posades ordenadament, de manera que es poden veure dues pautes. Quina resposta correspon a la targeta que falta?



1
8
9
64
25
?
49
1
4
27
16
125
?
343
36
216

La resposta correcta és la última 216/36. Veiem que és aquesta perquè trobem la relació següent:
Al primer dividim 1 entre 1 i dóna 1. Al segon dividim 8 entre 4 i dóna 2. Al tercer multipliquem 9 per 3 i dóna 27. Al quart dividim 64 entre 16 i dóna 4.Al cinquè multipliquem 25 per 5 i dóna 125. Al sisè (del qual necessitem la resposta) agafem sis ( que és el número de la cel·la) el multipliquem per si mateix i llavors multipliquem 36 per 6 i ens dóna 216. Així trobant la relació col·loquem els 216 a dalt i el 36 a baix de manera que seguim la relació.



dilluns, 28 d’abril de 2014

Qüestionari exprofessors: XAVI TEIXIDOR


1. Quin curs vas començar a fer classes a l’institut? 
Vaig aterrar al Puig Cargol el curs 2010-2011
2. Quants anys vas estar-hi? 
Només hi vaig estar un curs.
3. Com era l’institut? 
Em va sorprendre perquè estava molt ben organitzat i la part nova estava en construcció.
4. Quin ambient hi havia?
L'ambient del Puig Cargol és fantàstic. Com a substitut he estat en un munt d'instituts i en molt pocs d'ells m'hi he trobat l'ambient i l'escalfor d'aquest.
5. Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
Vaig estar-m'hi només un curs
6. De quina/es assignatura/es eres professor/a?
Era professor de Llengua i literatura castellana.
7. Quins records bons en tens? 
Hi vaig fer molts amics, des de professors a alumnes. Amb alguns d'ells encara hi estic en contacte.
8. En tens de dolents?
No
9. Tenies bona relació amb els altres professors?
Molt. Em van ajudar moltíssim a integrar-me. A més, eren gent molt alegre i festiva. Els sopars dels professors del Puig Cargol eren memorables!
10. Quins càrrecs tenies?
No tenia càrrecs directius ni res per l'estil.
11. Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar. 
No en vaig fer cap. Hi feia una jornada de molt poques hores i no em va tocar acompanyar a ningú.
12. Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut? 
Per arribar-hi havia de fer 60 kms. Cada dia en feia 120.
13. Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol? 
Sí, a vegades enyores la companyia dels amics que hi vaig fer.
14. Explica’ns alguna anècdota divertida. 
Per explicar el misticisme espanyol vaig representar el paper d'un capellà. A partir d'aquell moment, les meves alumnes m'anomenaven "padre Javier". Fins i tot em van regalar una banda de roba amb aquest nom!
15. En quin institut estàs ara? 
A l'institut Pla de l'Estany de Banyoles.

Gràcies per contestar aquest qüestionari.

dissabte, 26 d’abril de 2014

Qüestionari exprofessors: MONTSE SÁNCHEZ


Quin curs vas començar a fer classes a l’institut? 
Vaig començar en el curs 2010
Quants anys vas estar-hi? 
Un any escolar.
Com era l’institut?
Recordo que hi mancava espai. Jo feia les classes als barracons. Allà hi havia 2n ESO.
Quin ambient hi havia? 
Hi havia molt bon ambient. Recordo aquell any pel bon rollo entre els professors.
Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
Vaig acabar al Juny del 2011.
De quina/es assignatura/es eres professor/a? Anglès.
Quins records bons en tens?
Recordo en canvi a per bé que alguns alumnes varen fer. També recordo les mini obres de teatre que fèiem.
En tens de dolents? 
De dolents...ja no els recordo!
Tenies bona relació amb els altres professors? 
Sí. A la feina hi passes moltes hores...has de mirar de tenir bona relació amb els companys. A més a més, com ja he dit anteriorment, va ser un bon any.
Quins càrrecs tenies? 
El de profe...que ja és un bon càrrec!
Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.
No vaig tenir el plaer.
Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut? 
Estava a uns 45 minuts conduint de casa.
Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol? 
Sí...tot i això, encara conservo el contacte amb alguns companys.
Explica’ns alguna anècdota divertida. 
Buffff....no sé....potser els salts que fèiem tots per arribar als barracons quan plovia o havia plogut i estava tot inundat.
En quin institut estàs ara? 
Actualment a l´Institut de Cassà de la Selva.

Gràcies per contestar aquest qüestionari.


divendres, 25 d’abril de 2014

Truita vegana

MARCEL RUEDA

Ingredients per a 3 persones:
  • 2 cebes grans.
  • 4 patates mitjanes
  • ½ pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • Sal al gust
  • Oli de oliva o de gira-sol
  • 100g de farina de cigró
  • Aigua
Posem una paella a foc lent, amb una mica d'oli. Tallem la ceba a trossos molt petits. A continuació, la avoquem a la paella. Mentre es va fent, comencem a tallar el pebrot i les patates. Posem una altre paella al foc amb molt d'oli, per fregir-les. Quan la ceba és de color daurat, hi afegim el pebrot i un polsim de sal.
Retirem les paelles del foc i barregem les patates amb el sofregit. En un vol hi avoquem una mica d'aigua i 100g de farina de cigró, ho batem com si fossin ous. En el moment que ja hem acabat de batre, barregem el sofregit, amb patates, amb la farina de cigró líquida. Agafem una altra paella i hi posem la mescla. Quan estigui feta per la part de abaix girem i fem la part de dalt.
Aquí podeu veure la magnífica truita sense ou!

Día de puertas abiertas en el Tipi Park – Santa Cristina

Aquí podemos observar en el escenario, al fondo de la imagen,
 a nuestra profesora de educación fíisica, Chus. 

MIRYAM ANGOSTO 

El domingo 6 de abril fui al Tipi Park de Santa Cristina ya que la profesora Chús Valdés me comentó que hacían una jornada de puertas abirtas y ella era la monitora de zumba, y me animé a ir a probar  una clase  con ella.
Tambien fue Zoe, una compañera de clase y su madre. A las 11:30 practicaban  30 min de zumba, y luego hacían pilates y más tipos de ejercicios. Zoe y yo nos animamos tambien a hacer pilates; fue muy divertido me gustó mucho. 
Durante el día se realizaban muchas actividades al aire libre y todo era gratis.
Zumba es el baile aeróbico más popular en estos momentos. Es un programa de ejercicio que se inspira en movimientos y pasos de los bailes latinos. Creado por el bailarín y coreógrafo colombiano, Alberto “Beto” Pérez, este sistema es una excelente  alternativa para las personas que quieren bailar para hacer ejercicio de una manera divertida.
Funciona muy bien para perder peso de una manera entretenida, ya que es más fácil mantener la disciplina. Se pueden quemar hasta 800 calorías.
Recomiendo que un día vayais a probar este tipo de actividad ya que es muy divertida y para perder peso va muy bien. Si os gusta bailar mucho mejor, podéis ir al gimnasio o buscar por internet o en la tele incuso algunos días hacen zumba.

Llibret "Mostra literària 2014" pel dia de Sant Jordi


Berta Marin
La diada de Sant Jordi, el dimecres 23 d’abril, es van repartir uns llibrets que contenien tots els textos que es van llegir en l’acte que es va celebrar a l’institut. Aquests textos van ser llegits pels alumnes de l’ ESO i de 1r Batxillerat.
En el llibret, hi podem trobar un total de 65 textos en català i castellà; 20 textos corresponien a 1r d’ESO, 21 textos de 2n ESO, 10 textos de 3r d’ESO, 9 textos de 4t ESO i 5 textos de 1r Batxillerat. També hi trobem dos poemes de Joan Vinyoli.
Pel que fa l’edició del llibret, la portada va anar a càrrec del departament de Visual i Plàstica i l’edició dels textos del departament de Llengües.
Es va repartir un llibret a cada alumne i professor perquè poguessin seguir la lectura.
En aquest llibre hi trobem exemples de les creacions literàries dels alumnes de l’institut.
Aquí veiem algun dels llibrets

L'experiència de Josep Juanola



En aquesta imatge veiem la Pilar Juanola 
amb el seu pare Josep i la seva companya Sol

MARIA FERNANDEZ
RAÚL GÓMEZ

El passat dia 10 d’abril a l’aula de 2n B de BAT,  Josep Juanola, el pare de la Pilar Juanola ,va venir a fer una xerrada sobre la guerra civil espanyola (1936-1939). Concretament sobre la postguerra perquè ell tenia 13 anys quan va començar la guerra. Va passar un vídeo on explicava la seva experiència i llavors va contestar les preguntes que li feien.
 Els va explicar com vivia, que no hi havia electricitat, que per obtenir el menjar havien d’anar a França, entre d’altres coses. També hi van assistir professors i feien preguntes.  
Hem tingut molta sort que hagi vingut a fer-nos la xerrada i així els alumnes de batxillerat han tingut informació per complementar les classes d‘història contemporània.

divendres, 11 d’abril de 2014

Els alumnes de 2n de batxillerat van visitar el museu Dalí i el monestir de Sant Pere de Rodes


Michel Alcaide
Gilberth Stiver

Els alumnes que fan Història de l'Art a 2n de batxillerat van visitar el passat 19 de març a Figueres el museu Dalí durant tot el matí. Anaven resseguint tots el  quadres amb la guia, per veure la realitat de l'obra de Dalí.
A la tarda van anar al monestir de Sant Pere de Rodes, per aprofundir en els coneixements del monestir romànic.
Els professors que van dur a terme l'activitat van ser l'Albert Bach i la Pilar Juanola (professora d'art).

En aquest enllaç podreu veure més detalls del Monestir de Sant Pere Rodes

Mural de ceràmica

NATHALY GOMES

El dia 24 de març van arribar els nois i noies de Comenius. Després de esmorzar pa amb tomàquet i fruita juntament amb els alumnes de 4t ESO van fer un mural de ceràmica al menjador.
Les instruccions per al mural eren les següents: (eren en anglès però la hem traduït en català)
“La idea inicial és treballar cuina mediterrània, hem optat per elements de la terra, com l'oli i les olives, pa, fruita , i els elements dels peixos de mar, pop, gambetes, crustacis.
El material que utilitzem és l'argila. Treballant en els conceptes de baix relleu, alt relleu i textura.
Tothom tindrà un quadrat de ceràmica de 30x30.
Hem fet una composició de disseny inicial, però serà de pes corporal final.
Hem de treballar junts perquè les peces després tenen relació amb la composició i la textura. També si d'aplicar el color en àrees específiques.
El mural s’inspira en el de Barceló  a la Catedral de Palma de Mallorca.
En acabar el treball, es durà a cuinar en un forn de ceràmica i després s'insereix en una de les parets de l'institut en la memòria dels estudiants romandre al nostre centre.
Materials :
Argila i colorants de lliscament .
Textures :
- Elements naturals : pi i escorça de roure , pinyes , olives , fulles de falguera de roure , pedres .
- Elements artificials : perns , malla de filferro , tubs de plàstic , roba , etc.
Esperem  que gaudiu de l'activitat i desitgem que tingueu un bon record de nosaltres.”
Van treballar tots amb moltes ganes i va quedar molt bonic.




Resum del III Fòrum dels Treballs de Recerca


Abdel Baghouz 
Tal i com vam anunciar, el passat 3 d'abril es va celebrar el III Fòrum de Treballs de Recerca del Baix Empordà, al teatre municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Del nostre centre van anar alguns professors, també hi van assistir 20 alumnes juntament amb la directora. Van anar un autobús proporcionat  pel Consell Comarcal. L'acte va durar dues hores i mitja, per tant va acabar a dos quarts de nou.

Entre els treballs més destacats hi havia:
El treball de Adrià Orellana Cruañas de l'INS La Bisbal de La Bisbal d'Empordà. Aquest jove va construir una caixa forta amb picaxe. Els va impressionar molt perquè era una caixa forta que s'obria amb el telèfon mòbil.  

El treball  d'Alba Casas Romero i Alba Leiva Reinal de l'escola Vedruna de Palamós. Es van plantejar de crear un curtmetratge d'animació de 3'10 minuts a partir de 1140 de fotos, amb la tècnica stop motion. Va ser un treball que també va deixar a la gent sense paraules.

També com us vam informar, l'alumna Mireia Ribot Avellí del nostre institut va presentar el seu treball ' SA BARDISSA': L'EVOLUCIÓ DELS MASOS DE CALONGE EN ELS ÚLTIMS 40 ANYS, un projecte sobre les masies de Calonge i el seu  progrés en relació a l'estat, cultius, tipus d'explotació, etc.
Va ser una vetllada interessant i agradable. En l'enllaç següent podeu trobar tota la informació dels treballs:
Aquí veiem una foto de l'acte,on es pot observar tant ple com estava el teatre.


dimecres, 9 d’abril de 2014

Escena de pànic amb final feliç en el transcurs d’un partit de la lliga ucraïnesa.

Mohamed El Maach

Em va sorprendre molt la notícia, perquè un jugador quasi s’asfixia. El va salvar va ser el seu rival georgià Jaba Kankava.
Jaba Kankava es va convertir en l’heroi del dia.
Els dos protagonistes de l’acció se’n van anar aplaudits per tota la gent que estava vivint-ho, fins i tot jo.
Em sembla un gest molt heroic, mai s’havia vist un gest tan especial com aquest, i crec que en el món del futbol sempre hauria de ser així.

Delegacions Comenius: França

Josep Rodríguez

Durant el Comenius va venir al nostre institut una delegació francesa. Aquesta delegació venia de Rennes (capital de la Bretanya).

Van venir 6 alumnes i 3 professors. Ela alumnes es deien: Sylvain, Essaye, Baptiste, Arthur, Jeson i Oceane. Els professor es deien: Claude, Amelíe i Betty.
Els alumnes francesos davant del mural de fang

Els alumnes de 3 d'ESO i els del Comenius visiten el Museu de la Pesca

SILVER GÓMEZ

El passat dimarts 25 de març, els alumnes de tercer d'ESO i els visitants del projecte Comenius van presentar els seus treballs “We know what we eat” a la sala polivalent. 

L'ordre de presentació va ser el següent:
-Puig Cargol
-Polònia 
-França
-Itàlia
-Turquia 
L'activitat va durar des de les 8:!5 fins a les 10:15. Els professors van quedar sorpresos perquè no s'esperaven que anés tan bé, alguns professors van dir que van quedar meravellats amb la pronunciació dels alumnes del Puig Cargol.

A les 10:15 els alumnes que van presentar els treballs a la sala polivalent, van marxar cap al museu de la pesca caminant pel passeig de Sant Antoni, on els alumnes del Comenius van aprofitar per fer fotografies. Va ser molt divertit anar caminant tots junts i vam anar coneixent els diferents alumnes.

Seguidament van anar a l'Espai del Peix, on van cuinar la següent recepta seguint els següents passos:
FIDEUS ROSSEJATS AMB CANANA 
INGREDIENTS (4-6 PERSONES) 
1 canana grossa 
400 gr. de fideus 
Per la picada: 
8 alls 
1 manat de julivert 
100 cl. de salsa de tomàquet cuit 
500 gr. de peix de sopa 
1 litre d'aigua 
oli i sal 

PREPARACIÓ
En una cassola amb una mica d'oli sofregim la picada feta amb el morter durant uns 5 minuts. Un cop daurada, afegim l'aigua i el peix i ho deixem cuinar durant 30 minuts.
En un cassola posem una mica d'oli i rossegem els fideus fins que quedin daurats. Llavors afegim el caldo de peix fins a cobrir-ho tot. Ho deixem cuinar fins que s'evapori el caldo, i afegim la canana a daus, prèviament cuita, al final.
Recepta extreta de la pagina on-line de l'espai del peix.

Desprès de cuinar, vam tastar la fideuà, boníssima, i van veure aigua amb porró que va ser molt divertit perquè tothom es mullava. 

Els van passar un vídeo sobre la pesca, i van marxar cap a l'institut. 
Va ser un dia molt divertit! 
Una petita anècdota va ser que un professor de França, portava una arracada i un pin amb un símbol curiós, i molts alumnes tenien curiositat per saber què significava, i finalment li van preguntar uns alumnes, i ell els va dir que busquessin a internet la paraula “magma”, i algú va dir si tenia a veure amb l'infern, i ell va respondre amb un to de veu greu i un salt :-I'm not satanic!

El símbol significava una antiga banda de música de França.



Com és tenir un germà bessó?




DAVID MONGE
Tenir un germà bessó pot ser  estressant   depèn del dia o depèn de la vida que tinguis. En el meu cas, jo estic bastant content: el meu germà és bo amb mi, però tot i així a vegades tenim els nostres petits conflictes i baralles. A les feines de casa sempre també hi ha algun dels dos que treballa més. A més a més també volem els dos les mateixes coses i ens barallem per aconseguir-ho. Cada cop la comunicació és més bona, abans era una guerra contínua. 
 Ara tenim certs problemes amb  l’habitació: que si no la recull... , que si embruta, que si tal i qual. També té coses bones, no us penseu que tot és dolent! Sempre tens un amic al teu costat, et pot ajudar en el que sigui, compartir és el millor que hi ha i sempre pots passar uns molt bons moments. També tens una comunicació especial, moments que només mirant-lo ja saps  què li passa , el que pensa i tot. Amb el meu germà sempre he tingut un mètode de comunicar-me especial. Un exemple és el gest del nas: fem un moviment com inflant el nas i així diem que algú fa pena. 
 El tema d'estudis i aquestes coses també és una mica dolent.  Jo he  anat a l’escola i a l’institut amb ell, i ara mateix, jo estic un curs per sota del meu germà. Si no hagués repetit, estaria al seu curs, al mateix bloc, i amb ell tot el dia. Quan vaig repetir,  em vaig sentir malament per no poder-lo veure tant a l’institut. 
Nosaltres per sort, tenim els mateixos amics. Tenim una colla. Sempre quedem junts en un punt i amb això no hi ha problema, amb  l’única  cosa que potser sí  és amb les NOIES. Sempre hi ha algun malentès, i més si som bessons que més o menys ens agrada el mateix. A mi, per exemple, em va passar una cosa que no és gaire agradable. Vaig estar molt de temps darrera una noia que m’agradava . El cas és que el meu germà va acabar amb ella, perquè com que també tenim els mateixos gustos, doncs passa el que passa. 
Els estils ja són una altra cosa. Ell podem dir que vesteix més o menys com jo, però  es pentina d'una manera diferent, estil Justin Bieber  i és totalment diferent a mi respecte  això. Ell és més refinat, el seu estil va amb el seu caràcter, un noi amable, bona person; el problema que pot tenir ell és que de ser tan bo és ximple. El seu rotllo és bastant pacífic. Jo sóc bastant diferent. El meu pentinat rapat i bastantes coses en concret fan que la gent em vegi com un “gamberro” o alguna cosa semblant; els meus pares fins i tot m’han dit que si algun dia van per el carrer i es troben alguns amics no diran que jo sóc el seu fill. Realment són bastant diferents, però la gent no s’hi fixa gens. Abans portàvem la mateixa roba, el mateix pentinat i tot era igual, anàvem tan iguals que a la gent li costava poder-nos diferenciar, ara mateix jo i el meu germà ens assemblem només amb la cara, tot i així som diferents si t’hi fixes amb detall. Jo recordo haver-me canviat de classe amb ell i tot, érem clavats i al principi va colar. Més tard ens van descobrir i ens van posar un petit càstig.
També he de dir que el mite aquell dels bessons i la distància és totalment mentida. És impossible que jo senti  dolor perquè el meu germà ha caigut o li ha passat alguna cosa. Això sí, si el meu germà té algun problema i jo estic amb ell, patiré igual que ell o més. Una anècdota seria el dia que em va fer un trau al cap, estàvem jugant i sense voler em va tirar contra el meu llit, vaig topar contra la fusta i em vaig obrir el cap. Aquell dia a l’hospital no l’oblidaré mai. Semblava que ell fos el que tenia el mal. 
En definitiva, això és tot el que més o menys volia explicar, si teniu germans o germanes, petits o grans o bessons o el que sigui, aprofiteu-los perquè realment és molt bonic. 

Sarsuela de peix


ARIADNA FUENTES

INGREDIENTS (per 6 persones)
6 rodanxes de lluç
6 rodanxes de rap
250 grams de calamars
12 musclos
6 llagostins o gambes
2 decilitres d' oli
500 grams de tomàquets
200 grams de cebes
100 grams de farina
1 llimona
2 copes de conyac i xerès
3 grans d' all
1 branqueta de julivert
pebre blanc


PREPARACIÓ

Es neteja el peix, treuen la pell i las espines. Es tallen en filets i es sala deixant-lo 20 minuts. Després es talla el calamar a rodanxes d'un centímetre, es seca bé amb un tovalló i es fregeix juntament amb el peix en oli de gira-sol. Seguidament es tira la ceba finament ratllada. Quant està daurada se li afegeix el xerès o el conyac i l'all picat. Quan s'ha ofegat bé això, se li afegeix el tomàquet passat pel passapuré.
En el morter es xafa un altre gra d' all i es posa oli batent com si fos un allioli, seguidament es posa en la salsa amb un cullerot d'aigua calenta i el caldo dels musclos que s'obriran amb el vapor. Finalment, se separa la paella del foc i es posa una cullerada de farina per fer-la més espessa. Acte seguit se li posa sal i pebre blanc i es torna a posar al foc per afegir-li els musclos, gambes o llagostins i els calamars; 10 minuts després se li afegeix la merla i el rap.
Aquesta és la meva recepta de cuina espero que us agradi.

BON PROFIT!!!!!

Experiència Comenius


Júlia Álvarez- 4rtA
El projecte Comenius dura dos anys amb la fi de millorar el nivell d’anglès, posant-lo en pràctica amb el projecte “I know what I eat”. Els participants són un institut de Turquia, de França, de Polònia, d’Itàlia i per últim un d’Espanya. La primera trobada es va fer a França, on només els professors es van reunir per organitzar-ho. La segona trobada ha estat a Espanya, on no només han viatjat professors sinó també dos alumnes de Turquia, cinc de Polònia, sis de França i quatre d’Itàlia que s’han allotjat a casa d’alumnes de tercer i quart del Puig Cargol durant cinc dies.
Al centre s’han fet diferents activitats, una benvinguda: Esmorzar pa amb tomàquet, presentació de logos del projecte Comenius, murals de ceràmica i diferents sortides: com al Museu de la Pesca, on vam realitzar un taller de cuina, vam aprendre a fer fideua;a les masies de Calonge, tot i que degut a la pluja, només vam poder visitar Mas Molla, on ens van ensenyar el procés d’elaboració del vi; a Girona, on vam fer una mica de ruta turística i vam visitar el Museu del Cinema i també a Barcelona, on a part de visitar la ciutat, vam anar al Museu de la Xocolata, on vam fer un taller de piruletes.
Aquesta experiència ha beneficiat a tots camps, ja que hem pogut fer nous amics, practicar l’anglès i el francès i hem conegut noves cultures.

Els alumnes de 1r d’ESO visiten les coves de Serinyà


DAVID CABALLERO 
ABDEL BAGHOUZ
Els alumnes de 1r de ESO van anar a visitar el parc de les coves prehistòriques de Serinyà.  Aquest sortida va tenir lloc el dimecres 26 de març de 8:15-14:45.
Van anar-hi amb dos autocars, eren  95 alumnes i 5 professors, els quals són: Pilar Juanola, Mònica Parejo, Eva Albertí, Dolors Guasch i Patricia Nadal.
 El motiu d’aquesta sortida era visitar les coves perquè estan estudiant la prehistòria i així comprovar el que estudien. També comptaven amb uns monitors que els guiaven pel  parc i els explicaven tota la història de les coves. 
Van fer un taller d’arqueologia durant una hora i mitja. A continuació  van entrar a les coves i van tornar a Sant Antoni a les 14:45.
En general  els va agradar a tots i s’ho van passar molt bé tot i que va ser un dia plujós i nuvolat.

dilluns, 7 d’abril de 2014

Els alumnes de tercer fan de guies a Girona!!


Simon Vullinghs 3rC
El passat dimecres 26 de març, els nois i noies de quart,alguns alumnes de tercer i els alumnes i professors del projecte Comenius van anar a una excursió a Girona. Van sortir de l'institut amb bus a les 15h i vam tornar a les 20h.
Aquesta excursió es va fer per ensenyar Girona als alumnes i professors de Comenius.
Primer van anar tots al museu del Cinema. Va ser molt interessant i divertit. Hi havia objectes que van ser utilitzats en pel·lícules com: la mascara de Mars Atack, la mà de Eduardo Manos Tijeras (protagonitzada per en Johnny Depp)... també hi havia un Oscar real.
Després de la visita al Museu ens vam dividir en tres grups: el dels francesos, el dels italians i el dels turcs i polonesos. En aquests grups hi havia alumnes de quart, alumnes i professors del Comenius i els de tercer, que van ser els guies.
Llavors vam anar al Barri Vell i vam visitar: la Catedral, l'església de St. Fèlix, el pont de Pedra, el Call Jueu, el Cul de la Lleona, les cases del riu Onyar i les Rambles.
Als alumnes i professors els va encantar la visita gràcies als guies professionals de tercer.
Al final molta gent es va acomiadar perquè alguns ja no ens veuríem més i es van fer moltes fotos junts, però tots els professors turcs volien una foto amb en Simon, perquè segons ells era el seu ídol.

Qüestionari exprofessors: NOÉ LARROSA


Quin curs vas començar a fer classes a l’institut?
L'any 2011. Vaig rebre un SMS un 7 de setembre que em va alegrar el dia:el departament m'adjudicava una mitja jornada al Cargol. L'Anna, la meva dona, ja hi havia estat un parell de cursos i tenia molt bon record.


Quants anys vas estar-hi?
Dos cursos, el 2011-2012 i el 2012-2013, treballant a temps parcial:mitja jornada i un terç de jornada.


Com era l’institut?
Molt semblant a l'institut que teniu en l'actualitat. Vaig tenir la sort de tastar un curt període els barracons de batxi i vaig viure la inauguració de l'edifici nou. M'agradava molt arribar al matí i respirar l'aire fresc d'aquell entorn privilegiat: camps de conreus amb tramussers amb les Gavarres de fons. També era divertit accedir al centre alguns dies de pluja enganxats com micos a la tanca metàl·lica.

Quin ambient hi havia? 
L'ambient entre els companys al Puig Cargol era molt bo. Sempre podia haver algun petit conflicte, com en qualsevol família, que es solucionava en la sala de profes amb 4 riures o mitjançant alguna votació al claustre. La veritat es que vaig riure molt tant a la sala de profes, com a les reunions de departament, claustres, cursos i sopars-festetes. I en aquesta feina la risoteràpia és fonamental per carregar piles.

Pel que fa a l'alumnat guardo un bon record tot i que com indica el diagrama de Pareto sempre eren el 20% dels alumnes els que suposaven el 80% dels mals de cap...però aquí de nou la sala de profes era una bona vàlvula d'escapament i un espai on compartir aquestes problemàtiques i cercar possibles solucions entre els companys amb més experiència docent. Recordo dies molt bons i també algun de dolent, però com va dir un company recentment jubilat en aquesta feina “és important entrar cada dia a classe fent un “reset”, donant noves oportunitats a aquells alumnes més problemàtics que et van espatllar la classe anterior”.


Quin va ser l’últim curs que vas fer?
El meu últim curs al Puig Cargol va ser l'any 2012-2013.

De quina/es assignatura/es eres professor/a? 
El primer any vaig ser tutor del 1r ESOC, grup amb qui treballàvem les mates i les ciències. El següent curs, vaig fer una mica de tot: ciències de 2nESO, ciències de 1r d'ESO, ciències pel món contemporani i també vaig tutoritzar un treball de recerca.

Quins records bons en tens?
Tinc bons records del Cargol. És difícil fer un llistat complet, però us comento alguns de significatius que em venen al cap:
Alguns dies que sortia de classe amb la satisfacció d'haver ajudat una miqueta a alguns alumnes en el seu procés d'aprenentatge de les matèries i de la vida en general (recordo del primer any les tutories sota la palmera de la platja de S.Antoni, del segon any les sortides al voltant de l'IES per fer un herbari digital o la presentació del RAP d'en Carlos en l'activitat “L'Univers en vers”). Anar a “currar “content i a sobre que et paguin, és un molt bon record!
Recordo també aquells dimecres de coca (pastissos) per celebrar algun aniversari.
També tinc bon record de les classes pràctiques al laboratori de la Bea Rubau i la Sònia Quiles . Sóc químic de “deformació” i sense la seva orientació-ajut no hagués pogut ser un mínimament digne profe de ciències (disseccions de verats, microscòpia, roques i minerals,etc.).

Recordo molts bons moments a la sala de profes (moments Roca, sentències d'en Lluís Feliu, “risita” de l'Albert Bach, la Fuentes, la Carré, la Castaño, etc.) , en alguns cursos (la PDIgogia del Roca) i en alguns sopars-festes ( “salut fill de la petroquímica!”,ja,ja.ja) amb els posteriors reportatges gràfics de la reportera MoCa,etc.

Recordo els moments manifestació-tallada de la carretera amb pancarta i cantada de garrotins amb molts de profes acompanyats amb la guitarra d'en J. Mas i en X.Roca (“lo puto amo” del megàfon).
Recordo especialment també els assajos i el concert de versions que vàrem oferir en la jornada de Scratch dels de 4tESO amb en J.Almar, en X.Roca (siempre en “tos los fregaos”) i l'Anna Fountains.

En tens de dolents? 
Tinc també algun record dolent (sense dolents no hi hauria de bons). De vegades la fatiga d'alguns grups-classe a les darreres hores (el primer any fèiem classe a la tarda)...el tenir la sensació de no haver sabut estimular prou l'aprenentatge i la creativitat d'alguns alumnes. També recordo la frustració i les hores dedicades a algun alumne (juntament amb altres companys) que després va deixar el centre...bé, suposo que tot aquell esforç donarà fruits algun dia.
També recordo com el meu segon any al Cargol, l'esperit “garrotín”-reivindicatiu del primer any que era un element cohesionador del claustre es va diluir, mentre paral·lelament jo m'implicava més en la “marea groga” (com a pare dins del grup EduMarxa a S.Feliu de Guíxols). En un any en el que a l'increment de les ratios a classe i a l'empitjorament de l'atenció a la diversitat calia sumar l'empitjorament de les condicions laborals dels substituts.

Tenies bona relació amb els altres professors? 
Si, molt bona. Encara ens veiem amb alguns profes que viuen a St. Feliu de Guíxols i segueixo tenint contacte amb altres via Facebook . Si sorgia algun petit conflicte sempre es solucionava xerrant i dialogant, al departament, a la sala de profes o al claustre.


Quins càrrecs tenies?
Només un: vaig ser tutor de 1rESO C el primer any, i també subdirector adjunt de canvi de macrogarrafes d'aigua de la sala de profes(bé, com d'altres a ensenyament és un càrrec no remunerat, ja,ja,ja).

Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.
No (coses dels substituts a temps parcial...), només alguna sortida puntual d'un dia (oferta formativa del parc científic de Girona) amb les professores del departament (bé, potser recordo més el dinar amb les profes en aquella masia que va suggerir la Cristina, ja,ja,ja).

Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut?
Poquets. Visc a S.Feliu de Guíxols, així que va ser un luxe treballar només a 20' de casa.

Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol?
Si, molt! Vaig aprendre molt (tenia poca experiència docent , només 3 anyets treballant a mitja jornada, així que la generositat dels companys i els seus consells van ajudar-me molt). Vaig sentir-me molt respectat. I molt ben acollit. També vaig estar molt a gust amb els grups d'alumnes que vaig tenir.

Explica’ns alguna anècdota divertida.
Ja he comentat abans quan he parlat d'alguns bons records que tinc dels dos anys al Cargol. Molt divertits els sopars-festes. També recordo molt divertida l'anècdota de quan va aparèixer la policia demanant si teníem permís per fer la manifestació-tallada de carretera-cantada de garrotins en contra de les retallades en educació, i el Roca seguia provocant amb el megàfon...També recordo un examen de mates en el que demanava que definissin la Mediatriu, la Bisectriu i la Beatriu (la Rubau)...i molts alumnes van respondre “La Beatriu d'un segment AB...”ja,ja,ja.

En quin institut estàs ara? 
Estic fent “mitja” jornada (cobrant el 42%) a l'IES Baix Empordà de Palafrugell (és molt gran, també es fan cicles formatius). Els companys de treball bé però tinc un horari dolent (amb força càrrega de feina ) i no estic content perquè se'm fa més difícil compaginar feina amb família i aficions.

Gràcies per contestar aquest qüestionari. 

Gràcies a vosaltres. Contestar al qüestionari m'ha ajudat a recordar aquests bons moments viscuts fent aquesta feina de profe, tan difícil però tan gratificant. Respondre l'entrevista ha estat com tornar a l'institut per una estona, i m'ha agradat molt, així que gràcies a vosaltres.

dissabte, 5 d’abril de 2014

Qüestionari a exprofessors: ÀNGELA CASTAÑO


Quin curs vas començar a fer classes a l’institut? 
El curs 2011-2012.

Quants anys vas estar-hi? 
Un curs.

Com era l’institut? 
Suposo que com ara, no crec que hagi canviat tant. Estaven acabant les obres de la part nova.

Quin ambient hi havia? 
Molt bon ambient a nivell de companys. Amb els alumnes en general també, tret d’algun cas particular, com a tot arreu.

Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
El mateix, 2011-2012.

De quina/es assignatura/es eres professor/a? 
Era professora de francès.

Quins records bons en tens? 
Molts. L’ambient a la sala de professors, amb alguns dels quals vam fer amistat i encara ens trobem i ens truquem, el viatge amb els de 3r a la neu que em va servir per fer més lligams amb els alumnes, les classes de batxillerat on érem una petita família, els grups de 2n i 3r amb els que m’ho passava molt bé gravant vídeos, el grup de 4t amb alumnes del qual es van establir lligams...

En tens de dolents? 
La veritat és que no, no en tinc cap de dolent. Bé, sí, haver de marxar a final de curs.

Tenies bona relació amb els altres professors? 
I tant, com he dit abans, vaig deixar grans amistats al centre, molt importants per a mi.

Quins càrrecs tenies? 
No en tenia cap,  de càrrec.

Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar. 
Vaig anar a esquiar amb els de tercer i realment va ser genial. Vam compartir cinc dies molt intensos on vam aprendre a esquiar, inclosa jo, vam riure molt i ens vam conèixer. El crèdit de síntesi el vaig fer amb quart i també va ser divertit perquè com a treball final havien de fer un vídeo i va ser molt enriquidor.

Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’ institut? 
Doncs comptant que visc a Figueres, uns 72 km però els feia encantada.

Trobes a faltar l’ Institut Puig Cargol?
 I tant! Va ser una època molt especial per a mi.

Explica’ns alguna anècdota divertida.
N'hi ha unes quantes, però recordo quan els professors sortien els dimarts amb la samarreta groga a la carretera que porta a Palamós. Un dia érem uns dotze i va venir un cotxe dels municipals i ens va posar un con per senyalitzar-nos. També ens van demanar que dissolguéssim la manifestació. Vam riure molt.

En quin institut estàs ara? 
Ara estic a l’institut de Maçanet de la Selva.

Gràcies per contestar aquest qüestionari.

Qüestionari a exprofessors: JAUME GIRÓ


Quin curs vas començar a fer classes a l’institut? 
Em sembla molt que va ser el curs 1 999-2 000. 

Quants anys vas estar-hi? 
12 anys 

Com era l’institut? 
Totalment diferent al que és ara. Era un edifici que ocupava el que és actualment direcció fins a la biblioteca Montse Fauria i de dues plantes. Hi havia un annex amb teulada d’ “Uralita” on hi havia el taller de Tecnologia, el Laboratori, dos despatxos, una aula de gimnàs que va passar a ser l’Aula Oberta i una altra aula multi funcional. També em sembla recordar que hi havia un parell de banys. 

Quin ambient hi havia? 
Un ambient de canvi. Però també un ambient de companyerisme i de començar nous projectes. 

Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
El curs 2010-11 

De quina/es assignatura/es eres professor/a? 
Tecnologia 

Quins records bons en tens? 
Records sobre l’ambient que es respirava, dels projectes que varem fer, de l’alumnat, dels esmorzars davant el mar a Can Jordi, L’avi Xicu, etc. 

En tens de dolents? 
Sí, com la pèrdua d’una companya, els temporals de neu i pluja que varem tenir, per sort tot va acabar bé. 

Tenies bona relació amb els altres professors? 
Sí, l’únic que amb alguns em feia més que amb altres. 

Quins càrrecs tenies? 
Tutor durant uns 8 anys i Coordinador de prevenció de Riscos Laborals la resta. 

Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar
Si que en varem fer de viatges. Varem anar durant alguns anys a Pot Aventura per viatge de fi de curs. A Can Toni Gros de Crèdit de Síntesi amb els de primer, a Tenerife per viatge de fi de curs dels de segon de batxillerat i sempre va anar bé. Pot ser hi va haver-hi alguna petita anècdota però res remarcable. 

Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut? 
Doncs un 50 quilòmetres per anar i els mateixos per tornar. 

Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol? 
Respecte al desplaçament no. Però per altres qüestions sí per què hi vaig deixar-hi molts de companys/es, perquè ja no puc passejar vora la platja com feia sovint ni aturar-me prendre quelcom a la terrassa d’algun bar i perquè encara que l’alumnat era força eixelebrat en l’ambient es respirava alegria. 

Explica’ns alguna anècdota divertida
D’anècdotes divertides n’hi va haver moltes i sobretot de divertides. En recordo sobretot de dues. 
Una va passar en l’excursió de final de curs a Port Aventura quan un alumne en veure que tothom marxava va decidir quedar-se per poder pujar més estona a les atraccions. Varem tardar més d’una hora en trobar l’alumne i estava al Dragon Khan. L’altra anècdota va passar quan vaig entrar a classe i vaig trobar a un alumne a la seva taula però en comptes d’estar seient a la cadira estava seient a la tassa de wàter, evidentment va tenir una sanció. 

En quin institut estàs ara? 
A l’IE Francesc Cambó 

Gràcies per contestar aquest qüestionari. 

divendres, 4 d’abril de 2014

Sortida a Girona dels alumnes de 4t a l’EXPOJOVE

PEDRO RUIZ, 4t d'ESO

El darrer 1 d’abril, els alumnes de quart d’ESO del nostre institut van emprendre una sortida a Girona, concretament cap a l’espai de la Fira de Girona. En aquesta excursió, els alumnes van poder aclarir els dubtes que tenien al voltant del seu futur acadèmic. 

A l’exposició, els alumnes van poder observar dues plantes diferenciades: a la primera, hi havia diferents llocs que oferien Cicles Formatius, tant de Grau Mitjà com de Grau Superior, també hi havia diferents sales on es feien xerrades en grups on els especialistes els comentaven sobre un tema en concret. La segona,  estava ocupada per les universitats catalanes que explicaven les seves ofertes. 
La seva visita a aquest saló va començar amb una xerrada, on el tècnic de Joventut de Girona els va explicar les diferents sortides que podem tenir quan acabem l’Educació Secundària Obligatòria. Quan va acabar, van presenciar una nova xerrada, aquesta vegada sobre les diferents pàgines que podem trobar a internet per a poder accedir a un treball. Un cop acabada aquesta segona xerrada, els alumnes es van dividir lliurement i van passejar durant una hora pels diferents blocs que hi havia.
Cadascú va poder obtenir la informació necessària pel que fa als seus desitjos laborals i acadèmics. També van rebre petits regals per part de les universitats. Un cop van acabar, els alumnes van assistir a una nova xerrada, aquest torn sobre les diferents opcions que tenim per a trobar feina, a part d’Internet.
Finalment, van tenir més temps lliure per a acabar d’aclarir dubtes i recollir informació. La visita ha estat molt profitosa per a tot el grup de quart i estan prou satisfets amb tot el que han obtingut, creuen que ha estat una bona oportunitat ja que ara és molt important tenir clar el destí a final d’etapa.

Qüestionari a exprofessors:MONTSE LLAGOSTERA


RAÚL GÓMEZ i MARIA FERNÁNDEZ

Quin curs vas començar a fer classes a l’institut?
Vaig començar el curs 2009-2010.

Quants anys vas estar-hi?
Hi he estat 4 cursos: 2009-2010, 2010-2011, 2011-2012, 2012-2013.

Com era l’institut? 
L’institut només tenia un edifici i uns barracons on hi vaig fer classe durant tot un curs. Hi havia els alumnes de 2n ESO ja que eren els grups menys nombrosos, aquests alumnes són els que actualment estan fent 1r de Batxillerat. El curs 2011-2012 vam estrenar el nou edifici on hi ha 4t d’ ESO, Batxillerat, l’aula de Visual i Plàstica i alguns departaments. La veritat és que hi vam guanyar molt, tant amb espais com amb comoditat sense sentir sorolls, patir fred o calor.

Quin ambient hi havia?
L’ambient del centre era bo, sobretot el de la sala de professors. Ens ho passàvem molt bé ja que sempre hi havia algun o altre que feia un comentari, xerràvem molt però no treballàvem gaire, almenys jo. Si realment volies treballar, havies d’anar al departament.

Quin va ser l’últim curs que vas fer? 
L’últim curs va ser el passat, el 2012-2013, o sigui que ho tinc molt proper.

De quina/es assignatura/es eres professor/a?
Era professora de llengua catalana, tot i que els dos primers anys de ser-hi, també feia castellà als alumnes de la meva tutoria.

Quins records bons en tens?
Els records que tinc tots són bons, no guardo cap record dolent.

En tens de dolents?
Com ja he dit, no guardo cap record dolent.

Tenies bona relació amb els altres professors? 
Tenia molt bona relació amb els meus companys, de fet, encara mantinc relació amb alguns.

Quins càrrecs tenies? 
Cada any em va tocar ser tutora i ho vaig haver de combinar amb cap de seminari de llengua catalana i coordinadora de 1r i 2n d’ESO.

Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.
Vaig fer dos crèdits de síntesi:
El primer any, el curs 2009-2010 que vam anar a Sant Esteve de Guialbes amb els alumnes que enguany fan 1r de batxillerat. Vam estar en una casa de colònies i ens ho vam passar molt bé. I l’altre, el curs passat amb els de 2n ESO (els que ara fan 3r) vam anar a La Molina a fer esports d’aventura.
M’ho vaig passar molt bé en totes dues ocasions. A Sant Esteve les meves companyes I jo (la Marta Lloret I la Dolors de religió) vam preparar una coreografia pels alumnes que es van quedar bocabadats quan ens van veure sortir a ballar. Va ser molt divertit.

Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut?
Havia de fer força quilòmetres, més de 100 cada dia. Van ser 4 anys molt intensos en aquest sentit.

Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol?
Trobo a faltar molt l’institut, sobretot la relació amb els meus companys, i també recordo els meus alumnes, però per altra part ara treballo més a prop i no vaig tan cansada.

Explica’ns alguna anècdota divertida.
De classe ara mateix no en recordo cap, segur que vosaltres en recordeu alguna. El que sí recordo és que ara ha fet 4 anys hi ha haver aquella intensa nevada que ens va incomunicar a tots i que em vaig haver de quedar a dormir a prop de Llagostera, en un restaurant. No va ser divertit en aquell moment, però amb el temps ho recordo com una experiència més.

En quin institut estàs ara? 
Treballo a l’Institut Vescomtat de Cabrera d’Hostalric, on ja havia treballat anys enrere. Hi estic molt bé, perquè ja coneixia molta gent, a més estic molt més a prop de casa, no he de conduir tanta estona. Tinc molts companys que viuen pels voltants i hi ha dies que no he ni d’agafar el cotxe, i això, francament és un plaer. Ara bé, el Cargol sempre el portaré al cor, encara que quedi molt “cursi” dit així, per mi van ser 4 anys fantàstics.

Gràcies per contestar aquest qüestionari.


Un petó a tots!!!!

Qüestionari a exprofessors: XAVI ROCA

RAÚL GÓMEZ I MARIA FERNANDEZ 


Quin curs vas començar a fer classes a l’institut?
L'any 2006, em sembla. Jo no era capaç ni de situar “Calonge” en el mapa. Sóc de Tarragona i no coneixia gaire bé la província de Girona. De fet em pensava que s'havien equivocat, i que allò de Calonge era França, per la seva sonoritat. Poc a poc vaig descobrir que el Baix Empordà és una comarca magnífica. 


Quants anys vas estar-hi?
Sis cursos sencers, en un moment molt important de la meva vida. Quan vaig marxar vaig plorar molt! 


Com era l’institut?
Jo l'he vist gairebé sempre igual. L'únic canvi important que vaig viure va ser, el meu últim any, la inauguració de l'edifici nou. Em sembla que qui més va canviar durant aquells sis anys vaig ser jo. Hi ha diferències importants (i positives) entre qui era jo abans, i després del Puig Cargol, i per això li estic molt agraït, i en tinc tan bon record. 



Quin ambient hi havia? 
L'ambient entre els professors al Puig Cargol sempre va ser fantàstic. A vegades la sala de profes era divertidíssima. És un institut petit i tots els companys són molt propers. I sempre que sortíem de festa ens ho passàvem molt bé. Respecte als alumnes, sempre he trobat que hi havia un bon ambient. És un institut en què es respira tranquil·litat i senzillesa. 


Quin va ser l’últim curs que vas fer? 

El meu últim curs al Puig Cargol va ser l'any 2012-2013. 



De quina/es assignatura/es eres professor/a? 

De Matemàtiques, i algun any d'Informàtica. 


Quins records bons en tens?
Tinc molt bons records del Puig Cargol. Crec que no cabrien en aquesta entrevista si els expliqués tots. Moments molt divertits amb els alumnes, amb els professors, moments més tendres, i molts aprenentatges a nivell professional. Una mica de tot. 
La festa sorpresa que em van fer els alumnes de Tercer de l'any passat (els que ara fan Quart) em va agradar moltíssim. Va ser un curs molt especial, i el seu comiat em va emocionar molt. 


En tens de dolents? 

Per suposat que també en tinc. Sempre n'hi ha, de records dolents, i sempre n'hi ha d'haver. Perquè són els moments dolents els que ens fan aprendre. La sensació de, en alguns moments, sentir-me incomprès en les meves idees pedagògiques o la frustració de, tot i intentar-ho de moltes maneres, no aconseguir que determinat grup aprengués matemàtiques, podrien servir d'exemple. 


Tenies bona relació amb els altres professors? 

I encara la tinc! Conservo molt bones amistats a l'Institut. Són les persones amb qui convivim les que ens fan gaudir de les nostres etapes de la vida. I el Puig Cargol està ple de persones magnífiques amb qui he tingut la sort de caminar de costat durant uns anys. Els envio a tots un petó molt gran! 


Quins càrrecs tenies? 
Vaig ser coordinador informàtic durant uns anys. Portava la pàgina web i ajudava en Josep Almar en tasques de gestió informàtica del centre. Els dos darrers anys vaig dissenyar un parell d'aplicatius de funcionament intern del centre. També, com que m'agrada molt escriure, vaig ser l'autor d'alguns dels pròlegs de diferents edicions de la Mostra Literària que l'institut edita per Sant Jordi. 
 Però, malgrat tot, tinc una espina clavada: durant molts anys vaig demanar tenir el càrrec honorífic de pallasso oficial de la sala de profes, però l'equip directiu no em va donar suport mai. Estic molt decebut en aquest aspecte. 


Vas fer algun viatge de final de curs o crèdit de síntesi? Explica’ns com va anar.

Vaig anar dos anys a Praga (primer amb la Chus i en Ferran i després amb l'Anna Fuentes i en Lluis Feliu) i un any a Itàlia (amb l'Anna Fuentes i la Sílvia Busquets). Bé, els viatges estan bé. Hi ha de tot: moments divertits, i moments més durs. És difícil fer-se càrrec d'un grup d'adolescents (que no sempre agraeix l'esforç dels professors), però també és molt bonic compartir amb ells una experiència tan diferent a la de les classes setmanals. 


Explica’ns quants quilòmetres havies de fer per arribar a l’institut?

Jo vaig viure a Calonge els quatre primers anys, i després a Platja d'Aro, així que havia de fer pocs quilòmetres. 


Trobes a faltar l’Institut Puig Cargol?

La veritat és que sí. Els alumnes em respectaven molt, i entre els companys de departament sempre vam tenir una bona relació, de manera que cadascú treballava a la seva manera amb llibertat. Puc dir que, professionalment, vaig ser molt feliç al Puig Cargol. 


Explica’ns alguna anècdota divertida.

M'adono de com de bé m'ho vaig passar en el Puig Cargol, precisament per com de difícil em resulta escollir una anècdota divertida. Perquè n'hi ha moltes. Si hagués de destacar alguna cosa, no seria una anècdota en concret, sinó uns conjunt de moments, que recordo amb molta tendresa. Els dinars i els sopars de final de trimestre i de curs, amb la resta de professors, sempre eren molt especials. 


En quin institut estàs ara? 
Tinc plaça al Institut Gaudí de Reus, al Baix Camp. Tot i que, ara mateix, estic fent un llarg viatge per Centreamèrica. Molt lluny del Puig Cargol, però si puc, algun dia, us faré una visita! 


Gràcies per contestar aquest qüestionari. 

Respondre l'entrevista ha estat com tornar a l'institut per una estona, i m'ha agradat molt, així que gràcies a vosaltres. 

dimecres, 2 d’abril de 2014

Visita al mas Molla


PEDRO GANDARILLAS
MUSTAFA AL AMROUCHI 3r C
El passat 26 de març els alumnes de tercer d’ESO i una part dels de quart d’ESO juntament  amb els de Comenius vam anar a visitar el Mas Molla a Calonge. El motiu és que els alumnes del projecte Comenius van venir a visitar el nostre institut.
A les 09:00h havíem d’anar cap al Mas Molla caminant. Però feia molt mal temps i els professors varen trucar un autobús per que vingués per portar-nos fins al Mas Molla. Tot i que va tardar dues hores en arribar ens ho vàrem passar bé jugant a password amb la Montse Carré i la Marta Serrat
En arribar, ens van fer anar a una sala on ens van passar un vídeo per explicar-nos tot el procediment de com fer el vi i també la historia del mas i la família.
La primera dada documentada del mas va és del  1338 (S.XIV). Ens vam endinsar al mas, veient , amb la filla de la família, les bótes de vi, com l'embotellen i  perquè fan servir les ampolles de cava.
Va ser un dia molt entretingut.
        Aquí podem veure la bodega on hi ha les bótes
                                       
  En aquesta foto es veu 
com ens ensenyen els vins i com els fan.
                                   
En cada bóta hi ha apuntades les comandes que les persones fan


     Cada bóta té un sortidor i si hi aneu podreu
 tastar una copa.