MERON BALDÓ I ESTEL GARCÍA
 |
| Una imatge recent de la Natàlia |
La Natàlia té 17 anys i és una noia molt especial. Fa les coses de manera diferent que nosaltres. Ella pateix una malaltia extremadament rara, la síndrome d’Ehlers-Danlos tipus òculo-escoliòtic, i a més a més, té la síndrome d’Asperger.
Des de ben petita, sempre ha sigut diferent als seus companys. Rebutjava qualsevol contacte físic o social, i ja en aquell temps la gent s'adonava que posseïa una intel·ligència excepcional. Tot això es va fer molt evident als sis anys, quan parlava sobre coses com els glucosaminoglucuronans o la mielomeningocele. En aquell moment, ja estava clar que la Natàlia era molt especial.
Avui dia la Natàlia està escolaritzada a l'IES Puig Cargol, va a 1r de batxillerat, encara que hauria d'anar a 2n, però entre metges i hospitals va perdre 4 mesos de classes que ara està recuperant. Ha aprofitat el temps, però, i ja ha pogut presentar el seu treball de recerca.
No obstant això, la seva vida segueix sent tan extravagant com fa deu anys. Ara, la seva malaltia física s’ha fet molt evident, i el seu dia a dia està constituït per visites mèdiques, fèrules, operacions i fisioteràpia. Tanmateix, segueix sent igual d’Aspie que abans. Té un coneixement de medicina i genètica similar al d’un graduat, i es passa el temps descodificant seqüències genètiques i llegint articles científics.
''El meu cos tendeix a l’entropia'' diu ella'' Però no per això deixaré de ser qui sóc. Potser tinc unes deficiències en certs àmbits, però també m’atreveixo a dir que tinc una ment privilegiada. Com deia un metge meu, “per ser un geni, cal una mica d’autisme”. »
La Nàtalia a causa de la seva malaltia alguns cops ha d'anar en cadira de rodes, però a ella considera li agrada que la tractin diferent. És una persona normal capaç de fer les mateixes coses, encara que té una ment privilegiada. "Quan arribo a una fila la gent em veu i em deixen passar immediatament perquè vaig amb cadira de rodes", posa com a exemple la Natàlia.
Nosaltres personalment ens sentim afortunades d'haver-la pogut entrevistar, una noia que s'expressa molt bé verlbalment, cosa que ens ha facilitat el treball. Una noia exemplar, molt intel·ligent i amb un esperit de superació difícil d'igualar.
Des de ben petita, sempre ha sigut diferent als seus companys. Rebutjava qualsevol contacte físic o social, i ja en aquell temps la gent s'adonava que posseïa una intel·ligència excepcional. Tot això es va fer molt evident als sis anys, quan parlava sobre coses com els glucosaminoglucuronans o la mielomeningocele. En aquell moment, ja estava clar que la Natàlia era molt especial.
Avui dia la Natàlia està escolaritzada a l'IES Puig Cargol, va a 1r de batxillerat, encara que hauria d'anar a 2n, però entre metges i hospitals va perdre 4 mesos de classes que ara està recuperant. Ha aprofitat el temps, però, i ja ha pogut presentar el seu treball de recerca.
No obstant això, la seva vida segueix sent tan extravagant com fa deu anys. Ara, la seva malaltia física s’ha fet molt evident, i el seu dia a dia està constituït per visites mèdiques, fèrules, operacions i fisioteràpia. Tanmateix, segueix sent igual d’Aspie que abans. Té un coneixement de medicina i genètica similar al d’un graduat, i es passa el temps descodificant seqüències genètiques i llegint articles científics.
''El meu cos tendeix a l’entropia'' diu ella'' Però no per això deixaré de ser qui sóc. Potser tinc unes deficiències en certs àmbits, però també m’atreveixo a dir que tinc una ment privilegiada. Com deia un metge meu, “per ser un geni, cal una mica d’autisme”. »
La Nàtalia a causa de la seva malaltia alguns cops ha d'anar en cadira de rodes, però a ella considera li agrada que la tractin diferent. És una persona normal capaç de fer les mateixes coses, encara que té una ment privilegiada. "Quan arribo a una fila la gent em veu i em deixen passar immediatament perquè vaig amb cadira de rodes", posa com a exemple la Natàlia.
Nosaltres personalment ens sentim afortunades d'haver-la pogut entrevistar, una noia que s'expressa molt bé verlbalment, cosa que ens ha facilitat el treball. Una noia exemplar, molt intel·ligent i amb un esperit de superació difícil d'igualar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir