dijous, 28 d’abril de 2016

...


Demasiado. Demasiada información. Demasiados pensamientos. Imágenes borrosas que pasan a gran velocidad, de izquierda a derecha. No volverán. Intento ralentizarlas, pausarlas, pero no lo consigo. ¿Qué me estoy perdiendo? No lo sé, no lo logro entender. Su tamaño. ¿Agonía?¿Melancolía?¿Tristeza? Que más de. Lo sé. Realmente lo sé. Es todo lo que estoy buscando, todo lo que estoy perdiendo. No lo estoy buscando. No consigo engañarme, es simplemente un intento desesperado de aliviar el dolor, tan intenso ya que llega a ser físico. Puedo sentirlo, está ahí. Por favor, desaparece. ¿Con quién hablo? Sé perfectamente que solo yo puedo aliviar ese dolor. Sé más que nadie que es la vida, que se me escapa. Se me escapa desde dentro, en forma de ameba. Es roja. No tiene sentido. Y de mientras, yo, ¿Qué es lo que hago? Escribo, apresurado. Describo este horrible sentimiento, antes de que se vaya de nuevo, porque sé que lo echaré de menos. Lo odio, pero lo amo, lo ansío, lo necesito. Porque es solo cuando sientes que estás muriendo que sabes que realmente estás vivo.
 
Genís BAYÓ, 2n BAT
 
 

dimecres, 27 d’abril de 2016

Premis literaris: 1r premi 1a cat. Narrativa


Un nuevo viaje
Luna Nieto,"Selene"
 
 
Hola, Alex.
Ahora seguro que estás leyendo esto nada más llegar de clase. Me han dicho que has ido a clases de recuperación. Aunque no me extraña viniendo de ti, GG, aunque estamos en plenas vacaciones de verano, tú no puedes dejar los estudios. Realmente me sorprendes.

Bueno, dejo de hablar de tonterías que si no, no acabo nunca esta carta.

Como sabes, las historias se pueden explicar de dos formas, una de ellas es totalmente perfecta, de película. Todo es perfecto, en cambio, la otra es la realidad absoluta, con sus errores y sus aciertos, y como no sabía cómo explicarte lo que tengo que decirte, he decidido explicártelo de ambas formas.

Tú y yo nos conocemos desde hace unos 10 años, ¿verdad? Aunque para bien o para mal, nos tuvimos que conocer en un hospital, cuando tanto tú como yo estábamos en plena quimioterapia para superar nuestros jodidos cánceres. Si te digo la verdad, a veces preferiría seguir en ese hospital deprimente, al menos no tenía que preocuparme por nada…

Como sabrás, mi querida Alex, hace unos meses me volvieron a diagnosticar un tumor, todavía no sé si es benigno o maligno, pero si nos ponemos a escoger, preferiría que fuera lo primero.

Vale, sé que me estoy enrollando como una persiana, pero es necesario, créeme, cuando acabes de leer esto lo entenderás.

Sabes que eres mi mejor amiga desde hace años, demasiado podría decirse. Sabes qué me gusta, qué no me gusta, si quiero ser alguien en la vida. Si quiero seguir siendo una alma libre toda la vida…(Vale, eso ha sonado realmente cursi, GG). Pero nunca te he dicho mi verdadero sueño, aunque a veces es verdad que te he dicho:
“Mi sueño es convertirme en un gran piloto” o “Mi sueño es conocer a Kim Kardashian” (en realidad esto no lo he dicho nunca, y lo sabes). Pues siento decirte amiga mía, que si te has creído todo eso, estás muy equivocada, porque en realidad mi sueño es viajar, viajar y viajar sin parar. Sin que nadie consiga frenarme, ni siquiera este estúpido tumor.

Esto es lo que quería decirte, me voy de viaje, aunque en realidad ahora seguramente estaré preparando las cosas y todo ese rollo. Seguramente ahora me tomarás por imbécil, pero quiero decirte una cosa. Dame la mano, dame la mano y acompáñame en esta gran aventura; puede que haya algunos errores, como en cualquier viaje claramente. Pero estoy seguro de que si tú estás a mi lado, Alexandra Smith, conseguirás solucionar cualquier problema que pase o yo mismo cause.

En esta carta hay una dirección, ve a esa dirección a las 18h. Yo estaré allí, y como sé que eres tremendamente puntual, GG, si no te veo allí, daré por hecho que no aceptarás mi alocada propuesta, aunque no me extraña, al fin y al cabo tú eres demasiado responsable como para dejar el instituto y a tu familia atrás para irte con un tío que ha dejado sus estudios y que vive como un quinqui, así que lo entenderé.

Por cierto, GG, podría haberle pedido esto a cualquiera, pero te he elegido a ti, porque eres mi mejor amiga, la que me entiende mejor y la única que puede aguantar mi estupidez e ironía. Pero por encima de todo porque puede que por culpa del puñetero cáncer me muera, y si eso pasara, quiero irme con un gran recuerdo, quiero irme pensando que al menos he cumplido mi sueño, y que lo he cumplido con alguien que realmente me importa, con la persona que quiero…

Sí, te quiero, aunque nunca he querido admitirlo, al fin y al cabo, soy un quinqui y eso podría dañar mi reputación. Pero quiero que lo sepas. Si me quieres, ven conmigo, al menos al inicio de esta locura. Si no, no vengas. Espero poder vivir esta locura contigo, mi querida GG. Estoy seguro de que acabaremos con resaca o algo por el estilo, pero al menos nos lo pasaremos bien.

Atentamente, tu quinqui favorito.

PD: Por si no lo recuerdas, hace 5 años me empezaste a llamar quinqui, y yo empecé a llamarte GG ( Good Girl). Por cierto, cuando… he releído esto, casi me da algo. En serio, esto es demasiado cursi…

Premis literaris: 2n premi 1a cat. lírica


Dóna’m la mà

 Iman Lamkadmi, “Marina”



Dóna’m la mà, pot ser un poema o una narració de molts temes.
Per exemple: amor, alegria…

Jo faré un poema amor, espero que us agradi.

Dóna’m la mà per estar sempre amb tu.
Dóna’m la mà per viure amb tu.
Dóna’m la mà per no perdre’t.
I sempre estar amb tu.

Dóna’m la mà fins morir.
Dóna’m la mà fins anar per tot el món.
Dóna’m la mà fins acabar la cançó.
I estar junts fins morir.

Dóna’m la mà per llegir amb tu.
Dóna’m la mà per sortir amb tu.
Dóna’m la mà per dibuixar amb tu.
I fer-ho tot amb tu.

Dóna’m la mà fins acabar els estudis.
Dóna’m la mà fins acabar el treball.
Dóna’m la mà fins acabar el dia.
I estudiar el nostre amor.

Dóna’m la mà per anar al mar amb tu.
Dóna’m la mà per nedar amb tu.
Dóna’m la mà per veure aigua amb tu.
I dormir vora el mar.

Dóna’m la mà fins morir.
Dóna’m l mà fins acabar el dia.
Dóna’m la mà fins odiar-te.
I estar amb tu fins morir.

Dóna’m la mà per estar sempre amb tu.
Dóna’m la mà per viure amb tu.
Dóna’m la mà per no perdre’t.
I sempre estar amb tu.

Xerrada d'exalumnes


Yeray Gomez i Zakaria Zahaf

El passat dimecres 20 d'abril van venir 6 exalumnes del nostre institut a fer una xerrada per als alumnes de 1r i 2n de Batxillerat.

Aquesta trobada és per parlar i orientar els alumnes per saber què fer en acabar batxillerat i poder afrontar les noves circumstàncies. Van explicar les seves trajectòries acadèmiques, dubtes, anècdotes, com es paguen els estudis, on viuen, etc.

Això va tenir lloc a la sala polivalent; l'any passat també es va fer i es va trobar molt interessant i molt important per al seu futur.

Els ex alumnes que van venir són Gemma Sierra, Júlia Mir, Sheila Martínez, Azamat Kinzyabaef, David Vallès i l'Oriol Abellí.
Va ser molt interessant i els agraïm molt la visita. 

Aquí els veiem: David, Azamat, Oriol, Sheila, Júlia, Gemma

Un altre moment de la xerrada

Premis literaris: 2n premi 1a cat. narrativa


 Sé tú
Pilar Elorza "Poio"
Editores: LAILA BOUHMARA, ALBA MARTINEZ

Mucha gente hace daño a los demás sólo para sentirse mejor, solo para sentirse superiores. Esta gente es la que no tiene amigos de verdad, la que piensa que así habrá algún amigo. Os voy a explicar una historia, una historia que os hará pensar cuánto daño hacéis a la gente, a los que insultáis y que no os han hecho nada.

Era una mañana soleada, un día perfecto para salir con los amigos después del instituto. Maria, una chica de 15 años, inteligente, guapa y simpática, iba caminando por la calle hacia su autobús cuando le sonó el móvil: en numero privado alguien la estaba llamando. Cogió la llamada y se escuchaba a alguien de fondo gritando insultos como si nada, Maria colgó el teléfono, pero al llegar al instituto, mucha gente la miraba de reojo, riendo y diciendo cosas de ella de manera que no lo escuche. Ella siguió su camino hacia clase.

Al llegar en cuanto entro, todo el mundo callo y la miró durante un buen rato, Maria, nerviosa, se sentó en su silla y detrás se oían las vocecillas que, obviamente, hablaban de ella. Al abrir su taquilla encontraba notas, al ir de clase en clase no podía ni agacharse para coger algo que se le había caído. Resulta que alguien había escrito cosas malas de ella, todas mentira, en las redes sociales, ya sea Facebook, Twitter o Ask. En todas de manera anónima.

La dejaron de lado sus amigos, aunque no todos. Sergio y Cris, amigos suyos desde el jardín de infancia, sabían que todo aquello no era verdad, sabían que todo lo que había puesto aquel anónimo en esas redes eran mentiras.

En clase, el profesor tenía que hacer callar a los compañeros ya que no paraban de insultar a María, en casa, ni siquiera podía coger el móvil porque lo encontraba lleno de calumnias sobre ella, en la calle no podía dar un paso sin que alguien murmure algo.

Pasaron meses desde que aquel anónimo publicó aquellas cosas sobre la chica, pero nadie paraba de hablar a sus espaldas. Sergio y Cris, hacían todo lo posible para que María no se sintiera mal, pero nada funcionaba, nada podía hacer que se sienta mejor, así que empezaron a buscar al culpable.

Pasaron dos semanas, María ya no salía de casa ni para ir al instituto, ¡ daba clases en su casa! Ya habían preguntado a casi todo el pueblo, faltaba una sola casa, la casa de Andrea, una chica a la que María había superado en muchas cosas, como por ejemplo un concurso de escritura al que los profesores presentaros a las dos mejores de clase. María y Andrea. María acabó ganando el concurso y Andrea sintió envidia por ella, que también la super aba en las notas de los exámenes, y en muchos más aspectos. Sergio tocó el timbre de la clase de Andrea y salió la madre. Cris preguntó por Andrea. Al ver a los dos jóvenes en la puerta de su casa, Andrea, bajo la presión,confesó. Ella había escrito todas esas cosas sobre María, Pero no era su intención hacerle tanto daño, todo esto se le había ido de las manos. Seguidamente, Sergio recibió un mensaje de vídeo, en directo, María explicaba que se iba a tirar desde el edificio más alto del lugar, que ya no podía más con todo aquello, que aunque intentaba ser ella, no podía más.

Los tres chicos, corrieron hasta el edificio y allí estaba María, llorando mirando hacia el cielo, sentada en el suelo. En cuanto vio a los tres, rápidamente se levantó, pero consiguieron detenerla antes de que saltara. Le explicaron todo lo que habían hecho, que Andrea era el anónimo, pero aquello que habían hecho no se podría arreglar. Una semana después, María volvió a su instituto. Al llegar, vio a todos los compañeros que habían hablado mal de ella, arrepentidos de todo. Andrea les explicó todo lo que había pasado y ellos lo comprendieron. Todos pidieron perdón y María pudo volver a su vida normal.

Esta historia va dirigida a todas aquellas personas que llegaron hacer algo similar. En este caso, María tuvo suerte al tener amigos que la apoyaron, pero hay otra gente no la tiene, así que a estas personas, pensad antes de hacer las cosas porque podéis llegar a hacer mucho daño.

dimarts, 26 d’abril de 2016

Premis literaris: 1r premi 2a categoria vers



Nostalgia hablada al viento

 Míriam Rodríguez "Tora Targaryen"

Editors: Héctor Valencia
              Yasmina Cayuela

Hola, soy yo de nuevo...
Espero que la coberutura llegue al cielo
porque hoy te llamo para sincerarme contigo
y con los que amo.

Desde tu seco adiós,
el único dios que me ampara es el hueco de un cuaderno en blanco,
porque aunque mis hermanos me calman el llanto;
continúo esperando que sólo tú seques mis lágrimas.

Por motivos que conozco demasiado bien,
el cien por cien de mis palabras se graban a tinta y no en el viento,
primer traidor bocazas que lo cuenta todo.

De algún modo u otro
las circunstancias me han transformado en piedra,
que el tiempo a la fuerza esculpe.
Supe desde el primer día de tu ausencia,
que tu tan notable presencia me seguiría hasta mi letargo.

Pero hay veces que me falta algo. Quizás me falte magia...
Quizás sea la nostalgia de reconocer que ya no puedo volver a esa feliz
y atípia infancia.¿Quién sabe?

Las críticas me cortan poco a poco,
porque la coraza que me enseñaste a forjar se agrieta con los años.
Toco con la yema de los dedos el paño de una puerta nueva que se abre ante mí,
pero el miedo al cambio hace que me tiemblen las piernas y que me estremezca
cada vez que veo a mamá llorar y no sonreír por mi culpa.

Aun así; no tengo de qué quejarme.
Mi verdadera libertad la encuentro con aquellos que me hacen sentir grande.
Porque aunque más de un motivo les he dado para abandonarme,
nunca lo han hecho.

Durante la fría lluvia han sido y son mi techo.
Te estoy dibujando en mi cabeza,
con la firme cerveza de que te estás riendo de todo lo que te cuento
para soltarme un: ''Cálmate y no te preocupes, todos los tontainas tienen suerte''

Mirando a la cara a mi amiga la muerte te pregunto:
¿Cómo me voy a calmar si mi alma no se aclara?
¿Cómo estás tan seguro de que no va pasar nada?
¿De veras aguantarán el peso los que sostienen mi techo?
¿Cómo sabes que la que una vez ocupó mi pecho no se ha olvidado de mí?
¿Cómo lo hago para ser feliz en un mundo cruel y triste ?

Alguien me está llamando, lo oigo gritar.
Quizás necesite ayuda, así siguiendo la lección que me enseñaste;
defenderé al débil en su duelo.
Tengo que colgar, lo siento abuelo.
Espero que hayas escuchado todo lo que el viento te ha llevado al cielo,
ese bocazas que hoy, habla en mi nombre.

Premis literaris: 1r premi 3a cat. narrativa


Dona´m la mà: Solidaritat

Natàlia Garcia "DOGGUIE"

Editor: Maxx Ter Meulen

Era un dia plujós, fantàstic per raonar i divagar sobre el meu futur, i aleshores vaig veure com l´únic objectiu que desitjava llavors, era aconseguir totes les metes que m´havia anat proposant durant la meva etapa educativa.

Primer de tot desitjaria aprovar el batxillerat i la selectivitat, ja que això seria decisiu pel meu futur. Seguidament, aniria a la universitat a estudiar el que realment m´agrada de veritat, on maduraria personalment.

Després, quan acabés la carrera, tindria la meva pròpia feina, i gràcies a això, podria comprar-me un pis per viure sola i ser per fi independent.

Una vegada vaig acabar de fer aquest raonament vaig veure que si tot això sortís dempeus, seria molt feliç. Però aleshores va ser quan em vaig adonar que realment no era aquests tipus de felicitat la que buscava, ja que simplement era egoisme.

Aixi que em vaig tornar a endinsar en els meus pensaments i divagar sobre la nostra realitat. Realment vaig poder acceptar que no totes les persones som iguals, i com a tals, no a totes les persones ens fan felices les mateixes coses. Però si que tenim entre tots una cosa en comú que ens fa feliç, i això s´anomena amor.

Potser ara pensareu: «amor?», doncs sí. L´amor dóna felicitat a les persones, encara que felicitat i tristor sempre van acompanyats de la mà. Com a tal, la felicitat és un dels millors sentiments qui hi pot haver en aquesta vida, per això podem arribar a la conclusió que la felicitat és la recompensa de l´amor. Però el que ens passa molt sovint és que nosaltres acceptem l´amor que creiem merèixer, encara que realment ens podem merèixer més del que obtenim. I aquí la meva pregunta: «Com ho podem fer per merèixer més del que obtenim?» I seguidament, la resposta és: amb solidaritat.

Per mi la solidaritat és una paraula difícil de pronunciar, però que té un rerefons molt important. Ja que si realment tots intentéssim ser una mica més solidaris, encara que fos una tercera part més del que som, aconseguiríem el que realment ens mereixem. Perquè ser solidari comporta una comprensió sobre els problemes dels altres, no tan sols l´amistat amb els nostres amics, sinó també entre les persones. La tolerància i justícia, hem d´aprendre a respectar les formes d´una altra persona, tant la seva forma física com psicològica. Per què no ho fem amb els altres?Perquè sincerament és la millor forma de relacionar-se i conèixer a la gent tal i com són realment, no pel que aparenten ser.

I no us passa quan ajudes a algú o quan fas alguna cosa bé, que tens aquella sensació d'alegria, de felicitat, al saber que no ets egoista? Doncs, gràcies a tot això, gràcies aquest benestar que hem d'intentar, i que si poc a poc, tots aquests significats de la paraula solidaritat es portessin a terme durant el transcurs del dies, aconseguiríem finalment, el que a partir d´avui en dia ha de ser el nostre únic objectiu en la vida, la felicitat. Però per això, hem de canviar la forma de veure les coses, i així les coses canviarian, ja que nosaltres podem crear la nostra pròpia felicitat.

Presentació del llibre del concurs d'instagram #espaijoveparlemne


MARTA PÉREZ I ALBA GARCIA

El dia 22 d'abril es va celebrar la presentació del llibre del projecte d'instagram #espaijoveparlemne Reflexions visuals dels joves de Calonge-Sant ANTONI 2014/2016

El llibre està elaborat a partir de les reflexions i de les fotografies que van fer els participants del concurs, molts alumnes del nostre institut, el Puig Cargol, van participar-hi . Molts tècnics de joventut estan interessats en el projecte: ha sigut un èxit!!

A tots els participants, incloent-me a mi, ens van donar el llibre de forma gratuïta. El preu de venta al públic és de 10€.

L'acte és va celebrar a la biblioteca Pere Caner de Calonge i va començar amb les actuacions musicals de l'Alex Blaya i la Paula Lucea.

Seguidament, la Cristina Gràcia i l'Albert Fort, encarregats del projecte, i l'alcalde de Calonge, Jordi Soler, varen dir unes paraules.

Aquí en podeu veure unes imatges


Xerrada sobre la sexualitat


ALBA GARCÍA I MARTA PEREZ

El 19 d' abril, a la classe de 3rC ens van oferir una xerrada sobre sexualitat.

Van parlar sobre diferents temes com el respecte a les persones que no són heterosexuals, i ens van recordar que l'ús del preservatiu és molt important per no tenir malalties de transmissió sexual com la sida.

Personalment a nosaltres ens va agradar molt perquè no va ser com les altres xerrades que ens van fer i va ser molt entretinguda i vam aprendre moltes coses.

Venda de punts de llibre


HICHAM EL ABDELLAAOUI
DANIEL PETCANA

Els alumnes de la UEC de Sant Antoni de Calonge han venut punts de llibres en el pati de l’institut el dia de l’acte de Sant Jordi, per poder guanyar diners per una sortida a Barcelona que faran a final de curs.

Els punts de llibre es venien a: 1€,2€ i 2’5€, eren molt bonics (opinió personal). Els van fer ells mateixos amb diferents papers de colors retallats, amb roses decorades fetes per ells, amb enganxines….
Els van vendre a l'hora del pati el divendres amb les monitores de la UEC i van tenir molt èxit.

 
 

Pedro Ruiz finalista al V premi Domènec Font de la UPF


MAXX TER MEULEN I MIKAËL SERRANO

Pedro Ruíz va ser finalista al V premi de treball de recerca de comunicació Domènec Font de la Universitat de Pompeu Fabra.

L’acte de lliurament de premis es va realitzar el divendres dia 15 d'abril a l'auditori de la facultat de Comunicació de la UPF. El seu treball portava per títol "El declivi del periodisme" i se li va atorgar un diploma acreditatiu de participació. .

El guanyador va ser un jove amb el seudònim OJF amb un treball d’esports: "75 anys en blau", de l’institut Guindàrols, Lleida, que consistia en un documental de 108' sobre la Unió Esportiva Lleida. 


Un moment de l'acte i 
en Pedro amb el  diploma.

dimecres, 20 d’abril de 2016

Decoració de Sant Jordi


 DIANA DARRIBA I PAULA GARCÍA





Ja s’acosta Sant Jordi i el nostre institut s’ha omplert de creativitat i literatura.
A l’entrada, la decoració l’han fet els alumnes de segon d’ESO, consisteix en unes roses de partitures pintades amb un toc de vermell. 
Els nois i noies de primer d’ESO han pintat unes tiges de roses que estan repartides per diferents llocs: les finestres del final de cada passadís de l’edifici est, formant una llarga tija si la veiem des del pati, davant de la biblioteca i a l’escala gran, on també hi han fet una gran rosa; els més grans, els de quart, han fet una decoració amb llibres penjant per sobre de tot el passadís de secretaria, i també hi han col·locat flors. 
A la sala polivalent, on divendres s’hi farà la celebració de Sant Jordi, seguint tot el vidre, hi ha una pintura representant el foc d’un drac.





Nou llançament de Battlefield 5


RAUL CASTRO

El nou llançament de Battlefield 5 ja està confirmat per EA i sortirà entre els dies 30 de setembre al 31 de desembre d'aquest any 2016.

Una botiga ha filtrat que Battlefield 5 estarà ambientat en la Primera Guerra Mundial.

La botiga suïssa World of Games ha posat a la seva pàgina web de Battlefield 5 que serà un joc multijugador ambientat en la Primera Guerra Mundial.

Però, no podem confiar gaire en aquesta informació, ja que ni Electrònic Arts ni DIU han dit res d'aquest tema. A més, la botiga ha modificat la pàgina perquè no aparegui cap cosa sobre la Primera Guerra Mundial.

Des de que va sortir el primer Battlefield a 2002 ha estat ambientat en la Segona Guerra Mundial que va ser el seu primer joc. El seu últim joc, Battlefield Hardline, va canviar i es va centrar en un tema de policies i lladres.

Es confirmarà el Battlefield 5 ambientat en la Primera Guerra Mundial?

Sortida de 4t a l’ EXPOJOVE


HELENA PALLÍ I AYMARA ELORRIAGA.

El passat 14 d’abril els alumnes de 4t d’ESO, com cada any, van anar-hi a visitar la fira de l’ExpoJove a Girona. Van anar-hi amb l’Anna Fuentes, l’Eva Rocas i la Sara de Haro.

Van fer aquesta excursió per orientar-se de cara al seu futur després d’acabar 4t d’ESO. 


Diferents moments d'aquella visita


Es comercialitza el «Burkini»


AÏDA RODRÍGUEZ I VALENTINA VILLATORO

El burkini és la unió d'un bikini i un burka. Es tracta d'una peça de roba per banyar-se que cobreix tot el cos des del cap fins als peus. S'està començant a comercialitzar a botigues com H&M i Mark&Spencer. El preu del burkini és al voltant dels 60 euros.

Opinió:
És una bona idea per les dones de religió musulmana, així es poden banyar a la platja o la piscina.
En canvi pensem que no tindrà tant èxit entre les dones occidentals perquè aquí acostumem a portar bikinis que mostrin més el cos. Respecte a les ventes opinem que en la societat occidental no es vendran molts burkinis perquè estem acostumats a portar roba que mostri més el cos. Cadascú és lliure d'escollir què vol posar-se.

Link de la notícia:

Death Note


ALEJANDRO BRAVO

Sipnosis:Aquesta sèrie tracta sobre Light Yagami un brillant estudiant japonès avorrit de la seva vida, però això un dia canvia radicalment quan es troba un dia en el terra, un quadern que es diu ''Death Note'' que pertanyia a un Shinigami (déu de la mort en la religió japonesa) que es diu Ryuk.
Aquest Shinigami també està avorrit de la seva vida. Qualsevol humà que tingui el seu nom sigui escrit en el séu quadern morirà. Light Yagami decideix utilitzar aquest quadern per matar tots els criminals per crear un món on no es cometin crims. Però quan els criminals comencen a morir de forma massiva, el famós detectiu L decideix investigar aquests successos fins i tot arriscant la seva vida.

Opinió:
A mi m'encanta la serie és una de les meves preferides.
 
 

Tinc sis anys i sóc sirià

SERGI PONSATÍ BOIRA
4t ESO

Hola, em dic Fatup, sóc un nen sirià i tinc 6 anys.
Fa sis mesos que jo i la meva família vam abandonar el nostre país perquè uns senyors molt dolents llançaven bombes que feien molt soroll i que no ens deixaven dormir. Com que feia tants dies que no podíem dormir perquè els senyors només feien que barallar-se, el pare va decidir marxar a un altre país on podria anar a l'escola, fer amics nous i dormir tota la nit d'una tirada. Deia que seríem molt feliços i que ens faria mal la cara de tant somriure! Però... em sembla que el pare es va equivocar, perquè ja fa sis mesos que vam marxar de casa i no em fa mal la cara de somriure. Com a molt, em fa mal la cara de fred.

Quan vam començar el viatge, una barqueta molt petita de plàstic ens va venir a buscar. La portava un amic del pare, que és molt prim i sempre em mira malament. Vam pujar a la barca tota la família: el pare, la mare, els meus germans i jo. El viatge va durar molts dies i jo tenia molta fred i no podia dormir i el pare deia coses molt estranyes, però la mare em deia que no passava res.

Un cop vam arribar a terra, uns policies molt dolents i que feien por ens van fer fora com si fóssim gossos. I vam haver de tornar a agafar la barqueta. Durant el viatge, la mare es va adormir durant molta estona, no es va despertar durant tres dies! Devia tenir molta son!
Al cap d'uns dies vam arribar a una platja, vam deixar la barqueta i vam començar a caminar. El pare em va dir que m'esperés una estona perquè havia de fer una cosa. Quan va tornar, em va dir que la mare era al cel i que trigaria una mica a tornar, però que no m'havia de posar trist perquè a la mare no li agradaria gens veure'm plorar. Jo li vaig fer cas, però la trobo molt a faltar.
Després de caminar tres dies sencers, vam arribar a un parc on hi havia molta gent, ens hi vam quedar. Ara encara hi som. Al principi em va semblar molt divertit perquè aquí dormim en tendes i hi ha molts altres nens per jugar, però tinc molta gana i fa molt de temps que no em rento i no em poso la meva roba. M'avorreixo molt aquí. No hi ha res a fer i, ni de bon tros, és el que el pare em va dir, no estic content.

El pare em diu que tingui paciència i que un dia arribarem a un lloc molt bonic i podrem anar a l'escola i tenir una casa amb jardí. Però jo ja sóc gran i em sembla que no és veritat.

L’aventura de llegir


IVAN MORENO I HICHAM MALLOUK

A partir d’ara a 3r d’ESO hi ha una maleta plena de llibres per utilitzar al pla lector, que està a l’aula de 3rB . Al maig se l’emportaran. Ens l’han deixat des del Centre de Recursos del Baix Empordà.



Imatges de la maleta i alguns llibres

En Genís Bayó representa el nostre institut al V Fòrum de Treballs de Recerca del Baix Empordà

ALBA MARTÍNEZ

Informació sobre el treball d'en Genís que figurava en el fulletó de l'acte

En Genís Bayó i Salgado de 2n de Batxillerat va representar l’institut Puig Cargol al V fòrum de treballs de recerca del Baix Empordà. El seu treball és titula “A new Moon i rising” i mostrar el procés de creació d’un personatge de videojoc en tres dimensions des de la idea principal fins al producte final.El personatge creat consisteix en una versió alternativa de Diana, que procedeix del videojoc "League of Legends"

Imatges d'aquell moment


dimarts, 19 d’abril de 2016

Les lleis més absurdes del món


Marnik Pollet

Fa un par de setmanes en un diari digital, vaig trobar una notícia recent, la qual parlava sobre lleis innecessàries i sense sentit que segurament seràn eliminades el 2016.

I per això, he decidit fer una petita compilació de les 15 lleis més absurdes que encara no han sigut retirades.

EEUU

1.- És il·legal portar armes oculten que tinguin més de dos metres.
2.- Les dones solteres que saltin en paracaigudes els diumenges, poden ser empresonades.
3.- Si un elefant es lligat a un parquímetre, la seva tasa tendria que ser la mateixa que si fos un vehicle.


Espanya

1.- Està prohibit que els gossos lladrin a la nit o a l'hora de la migdiada. (Villanueva de la Torre)
2.- Està prohibit tenir un pal de fregar a la terrassa de casa teva. (Villanueva de la Torre)
3.- A Espanya el Rei és totalment inviolable. La qual cosa vol dir que podria viatjar a “Villanueva de la Torre” i fer tots els crims “il·legals” sense cap tipus de conseqüència

Alemania

1.- Un coixí pot ser considerada una arma "passiva".
2.- Està prohibit portar màscares pel carrer.
3.- En tota oficina s'ha de poder veure el cel, "encara que sigui poc".

Dinamarca (El 1# de les lleis absurdes)

1.- Ningú pot posar en marxa el seu vehicle si hi ha algú sota d’ell.
2.- Intentar escapar de la presó no és il·legal, però, si se li atrapa haurà de complir la resta de la condemna.
3.- Els restaurants no cobren per l'aigua a menys que no estigui acompanyada amb alguna cosa més, com glaçons de gel o un tros de llimona.

Austràlia

1.- No es pot canviar una bombeta fosa si un no és electricista.
2.- Untar-se pomada negra per sabates a la cara és il·legal.
3.- Els bars estan obligats a donar-li aigua i menjar al seu cavall.

-I amb això conclou la meva llista de les lleis més absurdes del món,
espero que us hagi agradat.

Vaig trobar les lleis i la seva informació a:

· http://www.unitedexplanations.org/2013/03/18/las-100-leyes-aun-vigentes-mas-raras-del-mundo/

· http://www.abc.es/sociedad/20130210/abci-leyes-europeas-ridiculas-absurdas-201302070944_1.html/

· http://www.20minutos.es/noticia/268011/0/leyes/mas/absurdas/

Qüestionari: Sergi Moradell


LUKAS VULLINGHS I NICO URDININEA
En Sergi al nostre institut

En Sergi Moradell fa pràctiques de CAFE (Ciències de les Activitats Físiques i Esportives). Algunes hores a la setmana assisteix a classes d’en Lluís Feliu. Per això li hem fet algunes preguntes, a les quals ens ha contestat amablement:


Quants dies a les setmanes véns?
Vinc tres dies a la setmana: dimarts, dimecres i dijous de 9.15 a 14.45 hores.


Quant de temps estaràs al nostre centre?  
Vaig començar el dia 8 de febrer i en principi estaré al Puig Cargol fins a finals d’abril, ja que ja hauré complert les 150 hores previstes en el meu calendari de pràctiques externes.

Tot i això, de ben segur que si tant el centre i Euses em deixen, continuaré fins a acabar el Treball de Final de Grau (TFG), perquè m’hi trobo molt a gust i m’agradaria acabar amb en Lluis el 3er Trimestre, el qual hem iniciat junts.


Què sols fer quan assisteixes a les classes d’en Lluís Feliu?
Al venir només tres dies a la setmana, tinc únicament temps d’estar a les classes d’Educació Física de 1r d’ESO i de 4t d’ESO.

Al principi, se’t fa tot molt estrany, perquè passes de ser un alumne a la teva universitat a ser un professor d’estudiants, i veure la realitat des de l’altre costat: costa d’adaptar-s’hi.

Poc a poc he anat entrant i participant més a les classes d’en Lluís. Al llarg de les primeres setmanes, em limitava a observar i aprendre dels seus mètodes d’ensenyament, ajudar a col·locar material i algunes feines de poca dificultat. De mica en mica però, he anat entrant cada cop més al desenvolupament i guiatge de les sessions, fins al punt de dividir la classe en dos grups (un a cada meitat de pista) i dur a terme el mateix exercici alhora, ell vigilant i corregint els seu grup i jo el mateix en el meu;  encara que sempre té un ull a sobre del meu per tenir el control de tot el que pugui passar.


A què et vols dedicar?
Setmanes abans de saber que faria les pràctiques en aquest institut, m’agradava la idea de la Gestió Esportiva, però un cop viscuda l’experiència de ser professor, no en tinc cap dubte que seguiré els meus estudis vinculats a l’Educació, probablement cap al Màster de Secundària i així poder ser professor d’Educació Física en un futur esperem que pròxim.


Quina impressió tens de l’Institut Puig Cargol?
M’ha semblat un Institut enorme, jo vinc d’un Institut on amb prou feines hi havia dos classes per curs, i et trobes aquí, de cop i volta, amb tres classes per cursos!

Deixant de banda el tema de les seves dimensions, m’enduc una gran impressió positiva de tot en general, tant d’alumnes com de professors, en tot moment m’he sentit com un més, i de veritat no tinc cap queixa, crec que és un Institut idoni per a cursar els teus estudis obligatoris i de batxillerat.


Ens pot explicar alguna anècdota que t’hagi passat durant la teva estància?
En veritat, anècdotes importants no n’he viscut, segurament degut al poc temps que he estat al Institut, però si haig de remarcar-ne alguna, potser explicaria que al llarg de les primeres setmanes de fer pràctiques al pavelló, hi entraven constantment coloms per al conducte de ventilació;  i tota la grada estava plena de fems d’aquests, fins i tot sobrevolaven la pista quan hi fèiem classe, molts dels alumnes estaven més pendents d’aquests que de la pròpia sessió.


Et dediques a algun esport en concret?
Des de ben petit la meva passió és el futbol, hi jugo des dels 4 anys. Vaig començar a l’Escola de Futbol Sant Feliu i actualment jugo al Vilartagues CF, equip de Sant Feliu també.
Sempre he estat vinculat a l’Escola, i des de fa uns 4 anys, entreno a equips de Futbol 7.
Un dels nous hobbies que tinc des de fa uns anys és el Pàdel; en les hores lliures que no tinc futbol, quedo amb els amics i passem una bona estona dins les pistes.

L’instrument electrònic làser


ELOY MENA VALENZUELA I DONOVAN CASTILLO TORRES


El dijous 7 d’abril es va celebrar el V Fòrum de treballs de Recerca del Baix Empordà. Van participar 10 alumnes de diferents instituts. En Genís Plaja i Roglans de l’institut Montgrí va presentar aquest treball:

L’arpa làser: construcció i programació d’un instrument electrònic

En aquest treball de recerca es va plantejar com a objectiu dissenyar i construir un model d’arpa làser propi. L’arpa làser és un instrument electrònic que simula el funcionament de l’arpa clàssica que tots coneixem però amb la diferència de que les cordes, enlloc de ser de niló són els rajos emesos per díodes làser. Per tal de dur a terme aquest instrument, va ser necessari aprendre a treballar amb Arduino (que és un sistema de programació de circuits), saber treballar amb programes de síntesi musical i dominar tècniques de taller tals com soldar, fusteria i electricitat. Durant el procés d’aquest treball, es va realitzar un prototip previ per comprovar la hipòtesi de funcionament de l’arpa. Tot seguit es va planejar i construir el disseny final de l’arpa, amb forma de trapezi rectangle i fet de fusta de pi.

Durant l'acte, la va tocar i va ser realment impressionant.

Acte Sant Jordi avanç

HICHAM EL ABDELLAOUI I DANI PETCANA

El dia 22 d'abril se celebrarà l'acte de Sant Jordi, és farà aquest dia perquè Sant Jordi és dissabte.

Horaris:

1r torn: 9:45 - 11:15, ho faran els de 1r i 2n d'ESO.
2n torn: 13:15 - 14:45 ho faran els de 3r, 4rt i batxillerat.

L'acte de Sant Jordi és farà a la sala polivalent i hi haurà actuacions musicals, lliurament dels premis literaris, premi fotogràfic d'Instagram, etc.
El centre també estarà decorat molt bé per aquest acte.

dimecres, 13 d’abril de 2016

56a edició concurs Coca-­Cola "Jóvenes talentos de Relato Corto"

WALID EL MAKRINI I PAULA GARCÍA

El dissabte 9 d’abril es va celebrar la 56a edició del concurs Coca­-Cola "Jóvenes Talentos de Relato Corto"breu a les 11 del matí a l’institut de Palamós, la seu del Baix Empordà.
Enguany els alumnes de segon del nostre centre van haver d’escriure una redacció de temàtica lliure on hi aparegués en majúscules la frase següent: “¿DE DÓNDE HABÍA SALIDO ESTO?” i alhora s'inspiraven una música que sonava que s'assemblava a la de les caixes de música.
Hi van participar un total de 5 alumnes de segon d’ESO, la Pilar Elorza, la Rajae Sonitou, l’Adrià Castelló, Verónica Pino i la Luna Nieto.
Els van donar una samarreta i un bolígraf a tots els participants.
Hauran d’esperar a mitjans de maig per saber si algun d’ells ha tingut sort i s’endú un dels premis de Girona.

Aquí veiem la Pilar, l'Adrià, la Luna, la Verònica i la Rajae

dimarts, 12 d’abril de 2016

V Fòrum de treballs de recerca del Baix Empordà


HICHAM EL ABDELLAAOUI I DANI PETCANA

Els centres de secundària que imparteixen batxillerat a la comarca del Baix Empordà, van organitzar pel dia 7 d’abril de 2016, a les 18h., al Teatre municipal de Palafrugell, el V Fòrum de Treblls de Recerca del Baix Empordà. La mostra va consistir en una breu presentació de cada un dels 10 treballs selecionats, un per cada centre participant.

Cada alumne de batxillerat presena, de manera individual, un treball de recerca abans d’acabar el batxillerat.

Centres participants
Ins. Palamós, de Palamós
Escola Vedruna, de Palamós
Ins. Puig Cargol, de Calonge 
Ins. Ridaura de Castell-Platja d’Aro
Ins. Sant Feliu, de Sant Feliu de Guíxols
Ins. Sant Elm, de Sant Feliu de Guíxols
Ins. La Bisbal, de la Bisbal d’Empordà
Ins. Montgrí, de Torroella de Montgrí
Ins. Baix Empordà, de Palafrugell
Ins. Frederic Martí Carreras, de Palafrugell

Alumnes

AILEN ABDALA I VADILLO
Escola Vedruna Palamós
Tutora:Esperança Servat Ballester

MIQUEL ALBÓ I PLANA
Ins Palamós
Tutor:Antoni Ferrer i Rojas

GENÍS BAYÓ I SALGADO
Ins Puig Cargol
Tutor: Josep Almar Lladó

CLARA COMELLAS I FERRER
Ins Ridaura
Tutora: Carme Sousa

CINTIA SABATER I VÍLCHEZ
Ins Sant Feliu
Tutor: Juanjo Valeros Mena

RÉBECCA ZILBERSZTEIN
Ins Sant Elm
Tutora: Olga Massaguer

LLUÍS FERRER I MORADELL
Ins La Bisbal
Tutora: Anna Bou Martí

GENÍS PLAJA I ROGLANS
Ins Montgrí
Tutor: Ernest Bou Roig

XAVIER MORENO I GALLEGO
Ins Baix Empordà
Tutor: Antoni Llach Expósito

ARIADNA ALDRICH I RODRÍGUEZ
Ins Frederic Martí Carreras
Tutora: Montse Lardín Oliver

Final de l'acte amb els participants i les autoritats


Aquí teniu l'enllaç al vídeo de la sessió: V Fòrum de treballs de recerca del Baix Empordà


Dia de vaga


MIKAËL SERRANO I MAXX TER MEULEN

Us informem que el Sindicat d´Estudiants ha convocat una vaga pel dia 14 d'abril per demanar la derogació de LOMCE, la LEC i el decret 3+2.

La vaga només està autoritzada pels estudiants de 3r, 4rt, primer i segon de batxillerat.

Per fer la vaga el alumnes hauran de justificar l’absència amb la firma del pare o la mare i portar-ho el dia 12. Els alumnes d’alguna classe que vulguin fer vaga han d'avisar a direcció i portar una autorització paterna. La autorització de la vaga s'ha d'haver entregat tres dies abans de la vaga.
 
 

Història de l’animació


ALINA HRYNKO I LAURA GIL

Els alumnes de batxillerat han fet el treball de recerca i una noia de l’institut de Sant Feliu, la Cintia Sabater, ha fet el seu treball sobre la història de l’animació. Ha fet un vídeo sobre aquest tema. El seu vídeo és molt interessant, ha fet ella els dibuixos i tota l’animació.
Mireu-vos-el, és espectacular!



Proves Cangur 2016!


MARTA PÉREZ i ALBA GARCIA

Les proves Cangur es van fer el dia 7 d'abril, el nostre institut va participar-hi. Nosaltres les vàrem fer a la sala polivalent i l'organització va anar a càrrec del departament de matemàtiques i economia: Irene Planas, Eduard Vílchez, Pepi Fuentes, Xavi Saguer i Marina Arbat

Més de 90.000 alumnes en tota Catalunya les han fet, dels quals 84 són del nostre institut.

Són unes proves de matemàtiques en les quals poden participar tots els alumnes que vin, amb un màxim, des de 1r ESO fins a 2n de batxillerat.

A les 9:30 tots els participants havien d'estar a la sala polivalent. A cada taula hi havia una prova de cada curs, després d'esperar una estona, ens donaven les indicacions, al acabar les proves ens donaven un petit “esmorzar”. Varem acabar a les 11.15 aproximadament.

Jo, per exemple, hi vaig participar, i considero que no eren gaire difícils, però tampoc eren fàcils.



Aquí veiem imatges del dia de les proves

dimecres, 6 d’abril de 2016

39a edició concurs Coca-Cola Relat Breu


DIANA DARRIBA I PAULA GARCÍA

El passat dissabte 2 d’abril es va celebrar la 39a edició del concurs Coca-Cola Relat breu ales 11 del matí a l’institut de Palamós, la seu del Baix Empordà. Enguany els alumnes de 2n d'ESO del nostre centre van haver d’escriure una redacció de temàtica lliure on hi aparegués en majúscules la frase següent: “L’única persona que no s’equivoca és aquella que no fa mai res”, que la tenien escrita en una pilota de goma antiestrés en forma de bombeta.

Hi van participar un total de 5 alumnes: la Pilar Elorza, la Rajae Sonitou, l’Adrià Castelló, l’Àlex Gómez i la Luna Nieto.

Aquest any, hi han participat uns 2.000 alumnes de diferents centres de Catalunya.

Hauran d’esperar a mitjans de maig per saber si algun d’ells ha tingut sort i s’endú un dels premis de Girona. 
 



Visita a Serinyà


 AYMARA ELORRIAGA I HELENA PALLÍ

El passat 18 de març els alumnes de 1r ESO van anar a visitar les coves prehistòriques a Serinyà. Les professores acompanyants van ser Cristina Pla Sara de Haro i Eva Albertí.
Van veure un documental sobre la prehistòria, van anar a visitar les coves. Els van explicar com vivien els prehistòrics.

Les monitores els expliquen qüestions de la prehistòria

Els alumnes de 1r fent un taller

dimarts, 5 d’abril de 2016

Nova conserge


IVAN MORENO I HICHAM MALLOUK

Ha arribat una nova conserge, es diu Anna i ve des de S’agaró. Ens ha comentat que ha treballat alguna vegada de conserge i que es quedarà durant un temps amb nosaltres fins que es recuperi en Dani.


L'Anna

Recordatori activitats Escola Verda


IVAN MORENO I HICHAM MALLOUK
Des de l’Escola Verda us volem recordar les activitats que fem a l'institut.

1. Reciclatge d’estris d’escriptura: Hi ha una capsa a cada aula.

Empresa(Terracycle): Reciclatge estris d’escriptura a canvi de punts bescanviables per regals o donacions a l’institut.

2. Reciclatge de taps de plàstic: Hi ha una caixa al hall.

Per la malaltia de l’Atàxia de Friedrich

3. Reciclatge de taps de suro: Hi ha una caixa al hall.

Ajuda solidària per a discapacitats del Baix Empordà
Empresa ( Fundacio Vimar)

Nous capítols de "La que se avecina"


MAXX TER MEULEN
Avui dimarts 05/04/16 s´estrenen els nous capítols de ``LA QUE SE AVECINA´´ la 9ena temporada.Es reprodueix a Telecinco a les 22:30h.


Tornem un altre cop al Certamen de Lectura en Veu alta!


MARTA PÉREZ I HICHAM EL ADBELAOOUIIN

 

Aquest any, el nostre institut, el Puig Cargol, es presentarà un altre cop al concurs del Certamen de Lectura en Veu Alta. els quarts de final seran el dijous 7 d'abril a Palafrugell.

Llegiran fragments dels següents llibres, per 1r i 2n ESO:
-Quarts de final
Al teu rollo, Flavia Company
-Semifinals i final
Dies feliços, Àngel Burgas

Llegiran fragments dels següents llibre per 3r i 4t ESO:
-Quarts de final
Kamal i els analfabetismes, Àngel Burgas
-Semifinals i final
L'evolució de la Calpurina Tate, Jacqueline Kelly

Els participants són:

-De 1r i 2n ESO
Guillem Juanals , Tan Villoslada, Júlia Arbat,

-De 3r i 4t ESO
Marc Pifarrer, Paula Lucea, Estel Garcia,
Maria Martín, Mariona Eftathiou, Hafssa Baghouz
Carla Hernández, Maria López, Chechu Franco

Viatge Berlín 4t ESO


MIKAËL SERRANO I DANIEL PETCANA

Els alumnes de 4rt d’ESO estan de viatge de final de curs a Berlín. Les professores acompanyants són: Sara de Haro, Anna Fuentes i Eva Albertí i hi van 45 alumnes. 
Visitaran Kreuzberg, Alexanderplatz, Berlin Dom, Potzdammerplatz, Holocaust Mahnmal, Neue Synagoge, Museums Insel, Reichstag Brandenburg Tor, Boulevard Under den Linden, Friedrichstrasse i Gendamermarkt.

Esperem que els vagi molt bé! Tornen el divendres dia 8.
 
http://www.iheartberlin.de/wp-content/uploads/2016/02/Berlin-Illustrations-Martin-Schwartz-Berlin-half-640x445.jpg

Formació per preparar la final de la Lliga de Debat de Secundària


ALBA GARCÍA I HELENA GARRIDO

Aquí veiem un moment de la formació
 amb els nostres companys escoltant atentament

El passat dissabte 2 d’abril es va fer la formació de Lliga de Debat de Secundària al nostre institut, per part d' alumnes de la UdG.

Els alumnes que hi van anar són en Zoel Esteve, la Júlia Àlvarez, la Laura Molina, en Pedro Ruíz i la Natàlia Espasandín i el capità, que els va acompanyar en Francesc Fernàndez, professor de filosofia.

Els nostres companys representaran la UdG a la fase final que tindrà lloc a la Universitat Politècnica de València el 29 i 30 d'abril del 2016, on competiran contra altres universitats:

Universitat Abat Oliba CEU ,Universitat d’Alacant , Universitat d’Andorra, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat de Lleida, Universitat Politècnica de València – Universitat de València, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya.
 

Sabeu què és la nanotecnologia?

ELOY MENA I DONOVAN CASTILLO

La ​nanociència​ i la ​nanotecnologia​ se centren en l’estudi dels fenòmens i la
manipulació dels materials a escala atòmica, molecular i macromolecular, on les
propietats es distingeixen considerablement de les observades a escales superiors.

El ​Grau​ de ​Nanociència​ i Nanotecnologia​ de la UAB ofereix una formació de
diverses disciplines: combina coneixements de física, química, biologia i matemàtiques i està enfocat a camps d’aplicació com ara les tecnologies, els
materials, la biotecnologia, la medicina, l’energia i el medi ambient. Per les eves aplicacions, aquesta disciplina constitueix un dels motors més importants de la nova indústria i de la societat del coneixement.

Les sortides professionals d’aquest grau són:

∙ Recerca, desenvolupament i innovació tant en indústries basades en nous
coneixements cientificotècnics com en les indústries tradicionals innovadores.

∙ Direcció, control i planificació estratègica de tècniques, processos i productes
nanotecnològics, en les indústries d’electrònica, de biomèdica, etc.