dimarts, 16 de maig de 2017

1a Categoria 1r premi Prosa

Autor: Nil González
En Martí somia 

En Marí és un nen de 12 anys que sempre està bocabadat. Durant el dia sempre està adormit, a classe, a futbol, a tot arreu… Però a la nit en Martí es transporta a un món de fantasia, d’alegria, de felicitat. Allà on va és l’únic lloc on hi veu clar, on no s’adorm, on està feliç, somrient. Aquest lloc és… El món dels somnis
Cada dia en Martí espera la nit per anar al seu lloc de calma, d’aventures d’amor… Però a en Martí el que més li agrada són les aventures.
Avui a la nit, en Martí se’n va a dormir aviat… Ja tancava els ulls… Ja dormia.. Ja somiava.

(Somiant) En Joan, el millor amic d’en Martí, i en Martí se’n van anar a la casa en ruïnes. Els dos amics estaven a la porta tremolant de por. Al final van entra rebedor, van anar caminant a poc a poc fins que van trobar un gat negre; hi havia una altre cosa al costat: tenia forma de persona. Era molt alt, tenia els ulls verds, i duia la roba destrossada i bruta, igual que la seva cara. El noi es va aixecar d’una cadira trencada i els va dir:

-Com feu un pas més, sofrireu la meva ràbia!

Els nois es van quedar quiets. De sobte,es va encendre el llum. El noi semblava un monstre, portava un ganivet a la m esquerra. Els va començar a perseguir per tota la casa, i, de sobte, va començar a tremolar molt ràpidament fins transformar-se en un noi net i polit, ben pentinat i ben mudat i els va preguntar:

-Voleu una tassa de te?

-No, seguir que ens fa alguna cosa!

-Noooo, jo sóc bona persona!

-Bé, d’acord!

Els tres van prendre una tassa de te ben calenta. Però, després, el noi va començar a tremolar una altra vegada; es va transformar en el noi d’abans, brut i amb molta ràbia. Els va perseguir uns quants minuts fins que va tornar a tremolar i es va convertir en el noi amable d’abans. Els va dir.

-Nois heu de marxar ara mateix!!

-Per que?

-Perquè… boig que, fa uns anys, em vaig punxar amb una planta de la selva de l’Amazones i em va posseir un verí que em transforma en un monstre. El verí, el tinc a la panxa i no me’l puc treure de cap manera. El noi va començar a tremolar i es va transformar. Va perseguir-los altra vegada. Els nois van donar voltes a un arbre fins que el monstre es va marejar i va vomitar un líquid viscós de color lila. El monstre es va començar a debilitar i es va tornar a transformar en el noi amable.

-Nois, moltes gràcies, m’heu salvat del verí que em transformava!

-Oh, ja no et transformes! Que bé!

Els tres van caminant portant al noi entre els dos. Quan van arribar a la cuina, van beure alguna cosa perquè estaven molt cansats. Després els amics es van acomiadar i tots van anar a casa seva a descansar i a explicar l’aventura a tota la família. Quan en Martí va despertar es va sentir molt orgullós per haver salvat aquell noi del somni.

Rodolfo


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Expressa la teva opinió sobre el que acabes de llegir