dimecres, 22 de març de 2017

Dones artistes: Remedios Varo

DUNA MIELGO I VERÓNICA PINO

Remedios Varo va ser una pintora surrealista. Va néixer a Anglés, Girona (16 de desembre del 1908) i més endavant es va instal·lar a Madrid amb la seva família. Després d’emigrar a França per motius acadèmics, finalment va haver de marxar cap a Mèxic a causa dels Nazis, on va viure gran part de la seva vida. 

Remedios comença a fer dibuixos d’insectes pels estudiants, cosa que influeix en les seves obres posteriors afegint-hi més detalls i utilitzant aparells científics.

Va fer 41 obres i va morir a Ciudad de México el 8 d’octubre del 1963, amb 54 anys. Els seus quadres estan exposats al museu Reina Sofía.
Taure
La fam, exposat al Museu Reina Sofía de Madrid

dimarts, 21 de març de 2017

Els límits dels youtubers

CARLA PAREDES I MARTINA POU

Avui en dia, a la plataforma de YouTube es pengen vídeos de tot tipus per aconseguir visites, sense tenir en compte la influència que poden tenir. Volen tenir fama i visites perquè gracies al partner aconsegueixen diners. Arriben a posar títols i miniatures enganyoses per tenir més espectadors.

Youtubers que critiquen altres youtubers, canals que fan bromes ocultes de mal gust, tot per causar polèmica. Després hi ha el tipus de youtuber que es beneficia informant a la gent de les baralles entre altres youtubers, aquest és el contingut fàcil. Youtubers que pugen videojocs sobrevalorats, youtubers que es copien d’altres amb més fama, etc.
Fins i tot alguns d’aquest youtubers han arribat a aparèixer a les notícies per les seves malifetes; GranBomba, ReSet, Yao Cabrera,etc.

Però no tots els youtubers són així. 
Ni ha d’originals, que pugen contingut d’un humor passable, fan donacions amb els diners guanyats en certs vídeos per a causes (com per a gent malalta entre altres), i cauen bé al públic. 
Per culpa de certs youtubers, aquests són ficats al mateix sac que ells encara que s’impliquin com si YouTube fos la seva feina (i és que avui dia, ho és).


Dia Internacional de la Poesia

GEORGIANA AFETELOR

Avui és el Dia Internacional de la Poesia. Per tenir-lo present, us presentarem dos poemes bastant bonics i profunds. Un tracta sobre l’amor de parella, mentre que l’altre va sobre l’ amor cap a la família.

DÓNA’M LA MÀ


Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Les barques llunyes i les de sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.

Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
i les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara
a l’amor, tota cosa prop del mar
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.

Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Joan Salvat-Papasseit


NANAS DE LA CEBOLLA 
La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla:
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.

Una mujer morena,
resuelta en luna,
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te tragas la luna
cuando es preciso.

Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en los ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que en el alma al oírte,
bata el espacio.

Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.

Es tu risa la espada
más victoriosa.
Vencedor de las flores
y las alondras.
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.[...]


Miguel Hernández 



Aquest és un fragment d’un poema molt bonic, que Miguel Hernández va dedicar a la seva dona i al seu fill quan estava a la presó. La seva família li va enviar una carta on li explicaven la situació de pobresa en la que estaven, que només menjaven pa i ceba; d’aquí la idea del poema.


MAY I FEEL SAID HE


may i feel said he
(i'll squeal said she
just once said he)
it's fun said she


(may i touch said he
how much said she
a lot said he)
why not said she


(let's go said he
not too far said she
what's too far said he
where you are said she)


may i stay said he
(which way said she
like this said he
if you kiss said she


may i move said he
is it love said she)
if you're willing said he
(but you're killing said she


but it's life said he
but your wife said she
now said he)
ow said she


(tiptop said he
don't stop said she
oh no said he)
go slow said she


(cccome?said he
ummm said she)
you're divine!said he
(you are Mine said she)

E. Cummings


CHANSON D'AUTOMME

Les sanglots longs
Des violons
De l'automne
Blessent mon coeur
D'une langueur
Monotone.

Tout suffocant
Et blême, quand
Sonne l'heure,
Je me souviens
Des jours anciens
Et je pleure

Et je m'en vais
Au vent mauvais
Qui m'emporte
Deçà, delà,
Pareil à la
Feuille morte.

P. Verlaine

Comença la Voz Kids 3!

LAURA FORNÓS I CARLA GOU

El passat divendres 10 de març a les 22:00 a Telecinco va començar la nova edició de La Voz Kids.
Els coaches d’aquest edició són en David Bisbal, l’Antonio Orozco i la Rosario Flores.
Alguns concursants de La Voz Kids que van participar a la nova edició de La Voz Kids van ser:
Dos germans bessons que canten junts, que són de Blanes i es diuen Antonio i Paco. Van deixar als coaches sense paraules.
Dos germans que competeixen per separat, la Maria i en Marc.
Una nena que canta des d’abans de aprendre a parlar. 
Un nen, en Pedro, va deixar impressionants als coaches amb els seus girs increïbles.
L’equip de la Rosario va ser el que més va triomfar aquella nit d’estrena.

A continuació us deixem un vídeo de les audicions a cegues dels bessons Antonio i Paco:


divendres, 17 de març de 2017

Reflexió sobre el dia del pare

SARA CARRIÓN

S’acosta el dia del pare, i per això, hem decidit fer una reflexió sobre ell. Realment fa falta que s’estableixin uns dies internacionalment dedicats als pares? Hi ha molta gent que no té pare, o no tenen relació alguna amb ell, o gent que viu amb els avis. 

El dia del pare es va establir en el 1966, ja que en el 1909, a Sonora Smart Dodd se li va ocòrrer establir un dia en honor al seu pare, que va ser militar, i va cuidar amb molt d’amor els seus sis fills ja que la seva dona va morir quan donava a llum a l’últim.

A dia d’avui, el dia del pare ha anat perdent importància i durant els últims anys ha significat un dia molt encarat cap als comerços. Perquè, realment, hi ha molta gent que es recorda d’aquest dia gràcies als anuncis de televisió. 
La idea de crear un dia per agrair l’amor dels pares i mares, i tota la gent propera als fills està molt bé, però estic segura de que Sonora no ho va fer amb intenció que es tornés un dia totalment comercial. L’afecte cap els pares s’ha de demostrar dia a dia, i sense que faci falta cap regal per a això.

La primavera ja arriba

LAIA CASANOVAS I DANIELA LEAL

La primavera comença el 21 de març però encara que no sigui el dia exacte de començament de primavera, ja es nota que està arribant.
Als matins quan ens aixequem ja no és fosc i a les set de la tarda encara es de dia, es pot aprofitar molt més el dia.

A les tardes es pot anar tranquil·lament amb màniga curta.
Mimosa, foto: Marta Soriano

dijous, 16 de març de 2017

Concurs Sant Jordi a Instagram

En aquest cartell teniu les bases del concurs de fotos a Instagram amb motiu de la celebració de Sant Jordi.
Animeu-vos a participar-hi!!!


Perspectiva dels alumnes de 2n d'ESO

IARA BARRIOS I KEYLA PALACIOS






Els alumnes de 2n d'ESO han realitzat uns treballs a l'assignatura de visual i plàstica que han sigut exposats davant de la biblioteca de l'institut. Són dibuixos de les parts de la casa en perspectiva fets a llapis i pintats amb colors de fusta. Aquests nens són tots uns artistes!



Aquestes són les imatges dels dibuixos

dimecres, 15 de març de 2017

L’hort de l’Institut Puig Cargol

MARTA SORIANO I JÚLIA LEAL

Els nois que formen part de la UEC del nostre centre, l’Institut Puig Cargol, tenen un hort, el tenen en un petit espai que hi ha en el pati que està tancat a darrera del menjador i de el edifici petit. Ells allà tenen plantat patates, faves, pèsols, cigrons, cogombres, hortènsies i plantes aromàtiques. La idea de fer l’hort ha estat inspirada per l’Isabel Canora i ella els ajuda a fer-lo.
Ells ho fan a última hora de cada dimecres. Els alumnes de la UEC ho fan amb la finalitat que a final de curs pugin recollir les coses que hi ha plantades i vendre-les per el carrer, també venen punts de llibre i roses. Amb aquests diners els alumnes faran un viatge de final de curs.




Aquí tenim unes imatges del nostre hort

La Natàlia dona visibilitat a les persones ostomitzades d'Espanya

LUNA NIETO I RAJAE SOUITOU

Tenim un testimoni d'una antiga alumna del centre, la Natàlia Adroher, que pateix una malaltia anomenada Colitis Ulcerosa, per aquest motiu, va penjar un vídeo fa sis dies sobre les persones ostomitzades d'Espanya. Ja que considera que no es fa prou difusió d'aquesta malaltia. 



Sabeu per què el color de la dona és el lila?

ANGUS RUSSEL I RAJAE SOUITOU

Us heu preguntat per què el dia de la dona es representa amb un llaç de color lila, concretament?, bé doncs ara us ho explico.
Hi ha diverses explicacions que tracten la relació del color violeta amb la lluita de les dones. 
La versió més acceptada és la que vincula el lila i/o violeta amb els fets esdevinguts a la fàbrica tèxtil de Estats Units el 1908, quan les treballadores de l'empresa Cotton New York es van declarar en vaga. 
El propietari de la companyia va acabar amb les mobilitzacions de manera dramàtica. Va encendre foc a l'edifici, el que va provocar la mort de 129 dones que estaven tancades a la fàbrica.
L’origen va ser degut al color violeta del teixit amb que treballaven les treballadores a la fàbrica. D'aquí el color característic de la lluita feminista. 

AQUÍ ELS LINKS PER SI US INTERESSA MÉS CERCAR SOBRE AQUEST TEMA:


Seguretat a la xarxa: xerrada dels mossos a 1r d'ESO

DUNA MIELGO I CARLA GOU

Els passats dies 16 i 17 de febrer els Mossos d’Esquadra van venir a fer una xerrada als alumnes de 1r d’ESO.
El dia 16 va venir en David, a les classes de 1rB i 1rC i el dia 17 va venir l’Esteve a les classes de 1rA i D.
Van parlar sobre internet segura, i van informar de les consequències que té penjar fotos, vídeos, etc. També van ensenyar uns vídeos en els quals es podien veure uns dels problemes més habituals que succeeixen a les xarxes socials.
També els van advertir que en el cas dels menors de 14 anys, els pares o el centre educatiu es fancàrrec del càstig del menor. Però en canvi, els majors de 14 anys han d’assumir tota la responsabilitat i un jutge es fa càrrec de la sanció.

dimarts, 14 de març de 2017

Reflexions sobre el masclisme (I)

"Mi cultura"

autora: HAIAT EL MAACH, 4t C

editora: Marina Illa

Hoy en día en mi religión, la Islámica, veo muchos signos de machismo. Ya que el hombre tiene que trabajar y proteger a la família, y la mujer cuidar de los niños, y hacer las tareas de la casa. Otro ejemplo, sería que a los chicos siempre se le da mayor proporción de comida que a las chicas, porque son los que en el futuro trabajarán por la familia.
En mi casa, estos signos por suerte, mis padres los evitan, y nos tratan igual. Pero en el caso de mi abuela, no. Ella no puede asimilar que los chicos y las chicas somos iguales. Otro claro ejemplo sería que en mi cultura se tiende a que la mujer se case de joven, y los chicos no. Y también no es muy común ver a una chica islámica trabajando o con coche.

Pero, por suerte, estos actos se están actualizando y disminuyendo.

Proves CANGUR 2017 al nostre insti

ADRIÀ CASTELLÓ I POL COROMINOLA


Un any més en el nostre institut ens presentem a les Proves Cangur, unes proves en les quals alguns alumnes fan activitats matemàtiques per estimular i motivar a l’alumnat. 
En el nostre institut hi participaran: 35 alumnes de 1r d’ESO, 28 alumnes de 2n d’ESO, 20 alumnes de 3r d’ESO, 20 alumnes de 4t d’ESO, cap alumne de 1r de Batxillerat i 4 alumnes de 2n de Batxillerat. En total 107 alumnes!!!
Tots ells i elles hauran d’anar el dijous 16 de març a la sala polivalent de 9:45 a 11:15 per fer diferents exercicis que es basen més en raonament i  enginy que en coneixements matemàtics.
En aquest enllaç teniu més informació sobre aquestes proves: Proves Cangur

Més endavant al Rastre del Cargol podreu trobar una llista dels alumnes amb millors puntuacions i la seva classificació.

3 . 14 , el dia Pi

LAURA GUILLEM I CAMI BRATIANU

El número Pi en una finestra del nostre institut

A Amèrica a diferencia d’aquí, el mes va abans que el dia, cosa que va fer pensar al físic Larry Shaw que el dia 14 del 3 que a Amèrica seria 3-14 hauria de ser el dia Pi, ja que Pi es igual a 3,14 ( 3,141592). 
En geometria, π ( pi ) és la relació que hi ha entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre. Es un número irracional i una de les constants matemàtiques més importants. S’utilitza amb freqüència en les matemàtiques, en la física i en la ingenieria. 
Pi és igual a 3,141592653589793223846 ( un numero infinit), però amb els anys s’ha anat escurçant, primer a 3,141592 i després a 3,14.
El fet que Pi realment sigui 3,141592 fa que el dia pi definitiu hagués sigut el dia 14 del 3 del 1592.

Aquesta celebració ha anat guanyant molta popularitat, fins al punt de que en 2009 la Càmera de Representants dels Estats Units va declarar oficialmnt el 14 de març com el dia Nacional de Pi.
A Amèrica per celebrar el dia Pi acostumen a fer pastissets especials, i aquí hi ha cadenes de ràdio que posaran només cançons que durin 3,14 minuts i altres petites accions per fer memòria d'aquesta data.

Xerrada sobre drogues a 3r d’ESO

LAIA CASANOVAS I DANIELA LEAL

El dia 28 de febrer un mosso de Sant Feliu de Guíxols que es diu David, ens van venir a fer una xerrada sobre les drogues. als nois i noies de 3r d’ESO.
Ens van parlar sobre les multes que ens podrien posar per conduir beguts, o per vendre drogues, que ens podien perjudicar en el nostre expedient.
També ens van parlar sobre tipus de drogues i les coses que et feia sentir quan les prenies i les conseqüències que podria tenir en el teu futur.

Xerrada a 2n de BAT sobre la UAB

ANA GONZÀLEZ DURAN

El passat 23 de febrer en Carlos Sanchez de UAB, Universitat Autònoma de Barcelona, va fer una xerrada als alumnes de 2n de BAT. Es va produir a la sala polivalent a les 12:45, per complementar la informació sobre el que han decidit estudiar el proper any i estar més segurs de la seva tria.

A la UAB, es pot optar a aquests estudis:


I es pot decidir allotjar-se a la residència de la UAB, que  ofereix 2.000 places i els seus apartaments s'ubiquen en un entorn privilegiat i a tan sols 25 minuts de Barcelona. 

dimecres, 8 de març de 2017

Dia de la dona treballadora II

Tots hem commemorat el Dia de la Dona Treballadora.
Hem llegit un manifest i hem comentat la situació de les nenes, les noies i les dones a casa, a l'institut i a la societat en general. Nois i noies hi han participat i les reflexions han estat molt interessant i ens han fet reflexionar sobre el que cal millorar encara. (properament podreu llegir textos en aquest sentit)
Ens mostrem il·lusionats i optimistes i per això, també hem volgut portar peces de color lila, per tenir- aquest aspectes sempre presents i també avui especialment.




Dia de la dona treballadora

ADRIÀ CASTELLÓ I POL COROMINOLA


Avui, 8 de març, per celebrar el Dia de la Dona Treballadora farem una sèrie d’activitats: en entrar a l’institut, sortir al pati i a la sortida sonarà una cançó sobre el tema. 
També, hem demanat als estudiants i al professorat que portin una peça de roba o complement lila. 
I en una de les classes, a tots els cursos, llegirem el següent manifest:


Avui, 8 de març, nombrosos col·lectius i moviments de dones hem fet una crida a una vaga general mundial contra la violència masclista i en defensa dels nostres drets. Ja el passat 21 de gener, milions de dones es van manifestar als EUA i a tot el món en contra del President Trump i contra el seu discurs misogin, racista i homòfob. Mesos abans, centenars de milers de companyes van protagonitzar una gran mobilització a Polònia contra l’intent del govern de dretes de prohibir el dret a l’avortament, i milions de dones van omplir els carrers de les principals ciutats de Llatinoamèrica sota el lema “Ens volem vives, ni una menys!”. 
Des del Sindicat d’Estudiants fem una crida a tot el moviment estudiantil, a tota la joventut, perquè aquest 8 de març cridem: Prou ja de violència masclista! En defensa dels drets de la dona! Fora Trump i tots els governs que encoratgen el masclisme i la nostra opressió!
La crisi del capitalisme ha colpejat durament les condicions de vida del conjunt de la classe treballadora, però dins d’ella, la joventut i les dones ens hem emportat la pitjor part. El capitalisme ens condemna a una vida de precarietat amb pitjors salaris i condicions laborals, a patir doblement les conseqüències de les polítiques de dretes i les retallades, a liderar les dades de l’atur, o a que es carregui sobre les nostres esquenes el treball que haurien de cobrir els serveis socials com la cuida de malalts, gent gran i nens. També ens condemna a patir les conseqüències últimes d’un sistema que ens nega la independència econòmica i la igualtat: la xacra de la violència masclista. Només als últims set anys 796 dones han estat assassinades a l’Estat espanyol per aquest motiu, i cada 8 hores es produeix una denúncia per violació. Aquestes dades són només la part més cruel de l’opressió que les dones patim quotidianament pel simple fet de ser-ho. 
Per suposat, el govern del PP plora llàgrimes de cocodril quan es produeixen aquests assassinats, però són ells qui amb les seves lleis, les seves retallades a l’educació, a la sanitat, a l’atenció a la dependència, amb les seves reformes laborals i la seva ideologia reaccionària i clerical, els que creen el brou de cultiu perquè aquesta violència masclista s’estengui. La dreta sempre ha estat un adversari declarat dels drets de les dones! 
Nosaltres no ens resignem a haver de viure una vida d’opressió i desigualtat. Ens rebel·lem contra aquest sistema i aquest govern que legitima la violència contra nosaltres. Sabem que l’única forma d’acabar amb aquesta situació és amb l’organització i la mobilització als carrers. Hem demostrat la força de les dones treballadores quan ens posem en marxa i lluitem de forma col·lectiva: amb les manifestacions de dones als Estats Units contra Donald Trump, amb el moviment #NiUnaMenos a Llatinoamèrica, fent fora la llei de l’avortament a Polònia, al front del moviment contra els desnonaments, o sent l’empenta de conflictes laborals com les Espartanes de CocaColaEnLucha o les kellys. 
Avui, 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, des del Sindicat d’Estudiants fem una crida per dir prou ja a la violència masclista i en defensa dels nostres drets com a dones. Fem una crida a tots els nostres companys a les aules perquè participin activament en aquesta lluita amb nosaltres, ja que compartim les mateixes aspiracions. Fem una crida també a sortir massivament a les manifestacions que tindran lloc aquell mateix dia a la tarda. Només d’aquesta manera, mobilitzant-nos totes i tots junts, les joves i dones de la classe treballadora amb els nostres companys i amb tots els que patim l’opressió del sistema capitalista, podrem aconseguir la societat que volem: sense discriminació, desigualtat ni violència masclista, amb drets, dignitat i llibertat. 
El 8 de març totes i tots a la lluita! 
Sindicat d’Estudiants 

dimarts, 7 de març de 2017

Jornada de portes obertes a l'institut


CARLA PAREDES I MARTINA POU

Avui és el dia de Portes Obertes de l’institut. 
A les 19:00 es convoca a les famílies a una sessió informativa sobre el funcionament i organització de l’ESO al nostre centre. Hi estan convidades totes les persones que hagin d’escollir institut per als seus fills o les seves filles .
Coneixeran les instal·lacions del centre i l’equip directiu (el qual està format per Elsa Anton, Susana Pedrosa, Sònia Quiles i Quim Esteve).
Hi ha 46 professors. 
Els assistents coneixeran el Projecte Educatiu del Centre (PEC) que es basa en la participació i implicació de la comunitat educativa, en l'assoliment de les competències bàsiques, la competència digital i aprendre a aprendre, creixement en el creixement personal i social i fer del centre un centre inclusiu, integrat i obert al seu entorn, centre obert a la innovació. 
Tenim el català com a llengua vehicular i amb l’avaluació com a eina per a la millora. 
També es donaran conèixer activitats i recursos que ajuden a la cohesió social, com la setmana de la ciència i el concurs de talents, els blogs, etc. 

Divendres dia 10, a las 10:00h vindran els alumnes de primària també a conèixer el centre per si volen realitzar els estudis de l’ESO en aquest institut. 

Podeu consultar més en la nostre web:

Ús responsable del mòbil: normativa

En aquest vídeo podem veure la nova normativa d'ús dels mòbils per tal que en fem tots plegats un ús responsable.



dissabte, 4 de març de 2017

¿Qué es un “meme”?

LAMIA BOUZNAKARI Y CARLA VILLALOBOS

Un ‘’meme’’ es un concepto o una situación, que se usa para describir una idea o un pensamiento que se manifiesta por sitios webs, foros, redes sociales.
Es una imagen más una frase que intenta dar gracia.

El término “meme” proviene del antiguo griego “mimema” que significa “algo que se imita”.
El primero que usó el término ‘’meme’’fué el científico Richard Dawkins en uno de sus libros, llamado “El gen egoísta” escrito en 1976.



Els alumnes de l’aula oberta fan una estadística sobre temes mediambientals

Iona Serra i Anna Maria Garcia Medina 

Els alumnes de l’aula oberta després de veure el reportatge “”Before the flood” en motiu del dia de la pau i no a la violència. A partir d’aquest reportatge han fet una enquesta a 45 persones per valorar el seu grau sobre preocupació sobre els temes mediambientals.

Han aprofitat aquest tema per aprendre conceptes sobre l’estadística i tractament de les dades (elaboració i interpreteció de gràfiques).


Aquests són els resultats en forma de gràfica

divendres, 3 de març de 2017

Cuentos de ciencia ficción III

De la Tierra a Juno


de PAULA GARCÍA, 4t B

editora: Sharon Mendoza

Melody estaba sentada en su terraza admirando la ciudad, estaba tan pensativa que no se dio ni cuenta que su hija Cler se sentó a su lado.
-¿En qué piensas, mamá?- preguntó la niña rubia de ojos azules-.
-Pienso en cómo ha cambiado esto desde que llegamos. Antes teníamos una preciosa vista al bosque, ahora solo edificios y más edificios.
La niña no dijo nada, ¿ qué podía decir ? sino recordaba del que hablaba su madre .Melody estuvo un rato callada y de repente le dijo Cler:

-Lo estás destruyendo todo otra vez. Pareces que no tuvieras suficiente con una vez.
-¿Otra vez? -Preguntó Cler sorprendida-.
- Sí -Contestó la madre -Voy a contarte algo.
La niña se sentó delante de su madre y atenta se puso a escucharla.
- Cuando yo tenía tu edad, vivía en la Tierra, un planeta totalmente destruido por los humanos, muy contaminado y eso hacía que vivir en el fuera muy complicado.
Teníamos que salir a la calle con mascarillas, las calles estaban completamente cubiertas por una capa de niebla gris, ya no se veía ni la luz del sol. Un dia estaba sentada tranquilamente en el sofá viendo las noticias cuando de repente dijeron que se había descubierto un planeta llamado Juno, donde sería posible la vida en un futuro. No le hice mucho caso porque no le encontré mucha importancia ya que se habían anunciado muchas veces cosas similares. Desde ese día no volví a ver más las noticias, no soportaba ver cosas tan patéticas que solo las decían para que la gente no se preocupara. A mis 18 años, conocí a un chico, sentía que era el hombre de mi vida. Dos años más tarde justo un día después de mi cumpleaños, me enteré de que estaba embarazada. Era el mejor regalo. Fui a decírselo a Rodri y se alegró tanto como yo. Fuimos a visitar al médico para comprobarlo. Durante los tres meses todo iba con normalidad. 

Un día estaba preparando la comida cuando mi madre me llamó y me dijo:

- Tengo que contarte algo muy importante - preocupada -.
- Dime - dije-.
- Nos marchamos de aquí.
Permanecí callada para que continuara hablando. 
- La Tierra cada vez está peor y no es segura para nadie. Nos han ordenado que debemos viajar a Juno, que ya está preparada para vivir.

No dije nada, me fui corriendo a buscar a Rodri para ver sí él lo sabía. Se lo expliqué, me dijo que sí que lo sabía pero que no me dijo porque aún no era del todo seguro. Le dije que no me preocupaba en absoluto marcharme, pero con ellos.Y así fue, una semana más tarde nos dirigimos a la nave que nos llevaría hasta Juno. Fue muy difícil abandonar todo aquello, mi vida estaba allí. 

Rodri iba detrás de mí, cuando estábamos subiendo a la nave lo interrumpieron, le dijeron que no podía subir porque ya estaba llena debería esperar a la próxima que salía en un mes. Yo me negué y dije que me quedaba con él, los guardas me dijeron que no podía porque las embarazadas debían viajar primero. Seguía pensando lo mismo, me quedaría con él, entonces Rodri me dijo que me fuera, que un mes ya estaríamos juntos y me dio un beso. Subí a la nave. 
Veintiocho horas después llegamos a la estación. Un chico joven de mi edad más o menos, llevaba un cartel en el que ponía nuestros apellidos, no dirigimos hacia él. Se llamaba Adam y nos dijo que le acompañáramos a visitar el pueblo; era precioso. Después de eso, se dirigió a una calle y se paró justo delante de una casa. 

-Señoras Cranston, aquí esta vuestra casa - dijo sonriendo-.

Entramos, era muy moderna. La miramos de arriba abajo, no faltaba ni un solo detalle. Entré a mi habitación. Era enorme y preciosa, tenía hasta un baño. Empecé a colocar mis cinco maletas.
Todo era perfecto pero las semanas se me hacían eternas sin Rodri. Pasó el mes y fui a la estación a esperarlo. Esperé todo el día, no llegaba, fui adentro a preguntar a la recepcionista porque la nave de Miami no llegaba, me dijo que esa nave no iba a llegar porque hubo una complicación durante el viaje y la nave chocó contra una roca.

Eché a llorar, no podía ser. Fui hacia casa y me encerré en mi habitación, tocaron a la puerta, era Adam. Se sorprendió al verme así, me preguntó y se lo expliqué. Me abrazó y me dijo que si necesitaba algo estaba a mi lado para todo. Intentó animarme un poco pero no lo consiguó. Cuando se marchó me quedé mirádolo por la ventana.

Cada día venía a verme e intentaba animarme, me acompañaba a comprar, al médico, íbamos a todas partes juntos. Habían pasado tres meses del accidente, y cada vez pasaba menos en aquello gracias a Adam. Quedaba muy poco para que naciera el bebé y pensé en prepararme las cosas que podía necesitar en el hospital. Una semana más tarde nació el bebé. Después de salir del hospital, Adam venía a visitarme como de costumbre. En elmomento que lo volví a ver me di cuenta que me gustaba y cada vez más. Me sinceré con él y me dijo que yo le gustaba desde el momento en que me vio. Unos meses después nos fuimos a vivir a una casa con unas vistas al bosque espectaculares. Pero hoy en día lo están volviendo a destrozar todo.
 -¿Por qué los humanos dañamos tanto ?- dijo la niña triste-.
-Porque aunque lo tenemos todo no nos conformamos y queremos más. 

dijous, 2 de març de 2017

Participem al Pica-lletres


LUNA NIETO

Com sabeu, el nostre institut porta participant des de fa molt de temps en el concurs Pica-lletres, el qual és un concurs que consta de dues proves: lletrejar paraules, i l’altra resoldre jocs lingüístics.

Els dos equips que respresentaran el nostre institut seran:
-Equip 1: Adrià Castelló (3C), Luna Nieto (3B) i Rajae Souitou (3B)
-Equip 2: Álex Gómez (3C), Iara Barrios (3A) i Marta Prades (3C)


I serà el pròxim dimecres 8 de març quan assistim a l’Espai Ridaura de Santa Cristina d’Aro per fer el primer i segon programa. 
A continuació, us explicarem en què consisteixen les proves que es duen a terme:


- Lletrejar: Hi ha cincs nivells de dificultat. Durant la llargada de la prova, els concursants compten amb un comodí, però en el cas que cometin un error, el perdran i si en fan dos, queden eliminats del joc. 

- “L’embarbussament”: En la qual es posa a prova la capacitat dels participants de pronunciar correctament un embarbussament sense embarbussar-se, en el cas de realitzar-ho correctament, l’equip suma 25 punts.

Exemple: Quant val un coco i mig a ral i mig cada coco i mig? Un ral i mig.


- “El barbarisme intrús”: En aquesta prova, el presentador o presentadora dona un grup de tres paraules als equips participants, de les quals, una és un barbarisme (una paraula en castellà que adaptem al català). Per poder resoldre’l, un dels membres de l’equip ha de prèmer un polsador que hi haurà davant seu. I en el cas de que la resposta sigui incorrecte, es farà l’efecte rebot cap a l’altre equip.

Exemple: Quina d'aquestes tres paraules és la intrusa: kiwi, aguacate o castanya? Resposta: Aguacate. Aquesta paraula es diu alvocat en català

- “L’errada oculta”: Per últim, en aquesta prova es proporcionarà als equips una targeta en la qual hi haurà tres paraules escrites i on una d’elles té una falta d’ortografia. Si els equips troben l’errada i la corregeixen, es sumaran 25 punts a l’equip, i en cas contrari, es farà rebot cap a l’equip contrari.


Exemple: Quina d’aquestes paraules conté una errada? 
a) Teleespectador; b) Culer; c) Periode. 

Resposta correcta: c) Periode. Li falta l’accent a la “i”: Període.


Aquestes serien les proves que haurien de superar tots els participants per poder superar totes les rondes. Els programes són retransmesos a través de les cadenes de televisió locals com per exemple TV Costa Brava.